"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 29 de març de 2012

Sumadores

Edu3.cat

Sumadores

En aquest capítol, el programa "Dígits" explica com es van fabricar i com funcionaven les primeres calculadores de la història, uns mecanismes bastant rudimentaris.

Al segle XVII, l'única ajuda per fer càlculs era, encara, el modest àbac. Un matemàtic de l'època, l'escocès John Napier, va inventar un estri molt pràctic per ajudar a fer càlculs, sobretot multiplicacions. Es tracta de les "varetes", que es van fer molt populars.

Cada vareta contenia deu fileres. La primera, amb els números del 0 al 9, i les altres, amb les taules de multiplicar. A cada cel·la, el número quedava tallat per una diagonal. Per fer una multiplicació es treien les varetes corresponents d'un factor i es col·locaven en un tauler. L'altre factor indicava la filera que s'havia de seleccionar. Els subproductes obtinguts se sumaven ordenadament, seguint les diagonals de cada cel·la, i s'obtenia el producte total.

Les "varetes" de Napier van inspirar l'alemany Wilhelm Schickard per construir el primer giny mecànic de càlcul. Es deia "rellotge calculador" i era capaç de sumar i restar números de fins a sis xifres.

El francès Blaise Pascal, contemporani de Schickard, és conegut, sobretot, pel seu vessant de filòsof, però també va ser mecànic. Quan tenia dinou anys, per ajudar el seu pare en els càlculs que havia de fer com a funcionari de finances, va construir una sumadora, la "Pascalina".

La "Pascalina" portava una sèrie de rodes marcades amb números del 0 al 9. Quan una roda feia una volta sencera, n'arrossegava una altra de veïna. Aquest engranatge permetia representar mecànicament l'operació de la suma.

L'operació de la resta es feia segons el procediment conegut com a "complement al nou". De cada xifra del subtrahend s'obtenia la diferència respecte a 9. Després, se sumava el resultat al minuend, s'ajustava el total i s'obtenia la diferència buscada. Pel que fa a les operacions per multiplicar i dividir, la "Pascalina" no era gaire resolutiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada