"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 22 de març de 2012

Mesurar el temps (la història dels rellotges)




Mesurar el temps

Rellotges de sol, d'aigua, de sorra, mecànics, de pèndol, atòmics, digitals, cronòmetres... "Dígits" repassa, en aquest capítol, els diferents sistemes que s'han fet servir per mesurar el temps al llarg de la història.


Per quantificar el temps, primer s'ha de conèixer un fenomen cíclic i regular. El més evident i natural és el transcurs del dia i de la nit, per això totes les cultures han tingut rellotges de sol. Però aquest tipus de rellotges tenen diverses limitacions i, per exemple, no permeten mesurar un interval fix de temps, ja que els rajos solars incideixen sobre la Terra de manera diferent segons l'estació. Un altre rellotge comú en l'antiguitat va ser la "clepsidra", que es basava en el transvasament de líquid d'un recipient a un altre. A diferència del rellotge de sol podia mesurar les hores de nit i intervals fixos de temps.

Els rellotges de sorra feien servir un sistema semblant i permetien mesurar intervals en minuts. Els primers rellotges mecànics van aparèixer al segle XIII i van millorar la qualitat de les mesures. Una de les claus de la millora va ser una peça anomenada "escapament", que permetia regular el moviment continu, convertint-lo en un tic-tac. En general, el rellotge es caracteritza per la precisió, és a dir, per la seva exactitud, i per la definició, és a dir, el temps més curt que és capaç de mesurar. Al Renaixement, l'italià Galileo Galilei va estudiar el pèndol i la propietat que té d'oscil·lar amb un període molt regular. L'holandès Christiaan Huygens va construir el primer rellotge de pèndol. Més endavant, l'anglès John Harrison va crear el cronòmetre, transportable, resistent i precís.

Al segle XX es va descobrir el quars, un material que en certes condicions vibra amb un cicle molt estable. El quars va permetre eliminar tots els mecanismes del cor d'un rellotge i obtenir una gran precisió. Durant la dècada del 1960 es va fer servir el fenomen natural cíclic i regular de la radioactivitat per definir la mesura exacta d'un segon. Actualment hi ha rellotges atòmics, que es basen en propietats d'elements radioactius. També abunden els rellotges digitals, que funcionen gràcies a la vibració del quars i al control dels xips.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada