tag:blogger.com,1999:blog-58705756608849051742024-03-12T22:42:58.367-07:00BATECS CLÀSSICSBlog sobre el món clàssic i altres curolles de la vida
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.comBlogger384125tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-38113493087194207642015-12-02T22:08:00.002-08:002015-12-02T22:08:19.753-08:00Etimologies curioses<a href="http://verne.elpais.com/verne/2015/11/23/articulo/1448276237_920984.html">En aquest link hi ha etimologies curioses</a>TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-53636019247549596062014-11-04T23:40:00.001-08:002014-11-04T23:40:20.762-08:00Nova web www.antonijaner.comHola tothom,<br />
<br />
A partir d'ara aquest blog s'ha convertit en web:<br />
<br />
<a href="http://www.antonijaner.com/">http://www.antonijaner.com/</a><br />
<br />TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-22868287756035718262014-07-15T03:11:00.001-07:002014-07-15T03:13:06.681-07:00Canvi d'enllaçA partir d'ara penjaré tots els meus articles a aquest <a href="http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/">nou enllaç de la revista Sàpiens</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzLXNNKaCkeFD9IZ_QKtZZrGq6sy2HOZ4-v3RG5qQ2knS-SgxzoiAWe3Ub2HFJTpVEN3pC7xLiC6hsU1utzhOpP4ZFub8yIy_fM8AQGkexoGhYkDZZ448J8K6MQbGQ8g14hZFbSliS1ZQ/s1600/sapiensportades_228x144.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzLXNNKaCkeFD9IZ_QKtZZrGq6sy2HOZ4-v3RG5qQ2knS-SgxzoiAWe3Ub2HFJTpVEN3pC7xLiC6hsU1utzhOpP4ZFub8yIy_fM8AQGkexoGhYkDZZ448J8K6MQbGQ8g14hZFbSliS1ZQ/s1600/sapiensportades_228x144.jpg" /></a></div>
<br />TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-10275969358419735682013-06-11T03:29:00.002-07:002013-06-11T03:30:10.110-07:00Llatí, per què?Interessant vídeo sobre la pervivència del llatí en les nostres vides<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ZE4IMLUzK3k" width="420"></iframe>TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-67464574828661534052013-05-23T09:06:00.001-07:002013-05-23T09:06:57.518-07:00Homenatge a Georges MoustakiAvui ha mort un dels grans cantautors de la música francesa, Georges Moustaki. Nascut a Alexandria, finalment abraçà la cultura francesa. Aquí teniu una de les seves cançons més conegudes: "Le meteque". A l'antiga Grècia els metecs eren els estrangers que vivien a les polis. Es tracta d'una fantàstica cançó d'amor<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/F108veDL4i0" width="420"></iframe>
Amb aquesta pinta de metec, de jueu errant,
de pastor grec, aquests cabells als quatre vents
amb aquests ulls sense color
que fan que sembli un somiador
quan de somiar ja no en sé gens
i aquestes mans de trinxeraire
bohemi, músic i captaire
que han rampinyat en tants jardins
i aquesta boca que ha besat
com ha begut i ha mossegat
que espera encara altres festins
Amb aquesta pinta de metec
de jueu errant, de pastor grec
de lladregot i rodamón
i aquesta pell que té el caliu
de tots els sols de cada estiu
i tants amors que jo no ho són
amb aquest cor que ha sabut fer
sofrir tan com també ha sofert
sense dir mai ni molt ni poc
amb aquesta ànima que ja
no penso que es pugui salvar
del purgatori ni del foc
Amb aquesta pinta de metec
de jueu errant, de pastor grec
i aquests cabells als quatre vents
vindré on ets tu, dolça captiva
ànima amiga i font de vida
a beure'm els vint anys que tens
llavors seré príncep fidel
adolescent o bé rebel
com a tu et plagui d'escollir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-72479751829916063352013-05-13T08:53:00.004-07:002013-06-18T21:37:53.008-07:00País, pàtria, nació<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgReG-3kri-te6jRQj2WW-Erbs3wgYosc8jwu9wkefR17l13ALK7zLhiOcmUyHTkWkVcUMUiwwlCZMMoceaAbj8Ke40J7PvB3jzcFrYhQcMLzglNQkhfuzgR75Dvefl7xUIJcBSeQR4C20/s1600/mundo_de_banderas.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgReG-3kri-te6jRQj2WW-Erbs3wgYosc8jwu9wkefR17l13ALK7zLhiOcmUyHTkWkVcUMUiwwlCZMMoceaAbj8Ke40J7PvB3jzcFrYhQcMLzglNQkhfuzgR75Dvefl7xUIJcBSeQR4C20/s320/mundo_de_banderas.gif" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb l’actual
<a href="http://antonijaner-batecsclassics.blogspot.com.es/2013/04/la-secularitzacio-de-la-societat-in.html">secularització</a> de la societat, no és d’estranyar que molts <b>països</b> es declarin laics</span><b><span lang="CA" style="font-family: Arial;"> (< </span></b><span lang="CA">λα</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ό</span><span lang="CA">ς, “poble”), o, dit d’altra manera</span><span lang="CA">, <b>pagans</b>. I és que aquí una vegada més l’etimologia
ens dóna un cop de mà. País ve del llatí <i>pagus</i>
(“poble”), derivat de<i> pango</i> (“sembrar”).
Amb el significat d’estat, ens ha arribat a través del francès, igual que la paraula "pagès". Al segle IV,
amb el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà, alguns <i>pagani</i>, és a dir, habitants de les zones
rurals, es resistiren a adoptar la nova doctrina. D’aquí que <i>paganus</i> esdevingués sinònim d’heretge
(<αιρεω,“elegir”). L’Església, doncs, no tingué més
remei que esmerçar-se per <b>propagar</b>
el seu missatge, és a dir, difondre’l al llarg de (<i>pro</i>) dels camps (<i>pagi</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els
<i>pagani</i>, tanmateix, no pogueren
oblidar les seves arrels i es mantingueren fidels a la seva terra, que
consideraven <i>terra patria</i> (“terra
paterna”) –amb l’omissió de <i>terra </i>l’expressió
quedaria en <b><i>patria</i></b>. Aquesta no deixa de ser una terminologia masclista. Essent
les primeres civilitzacions (i les actuals?) un matriarcat, ¿no hauríem de
parlar de “màtria”<i> </i>(< <i>mater, matris,</i> “mare”) en lloc de pàtria (els grecs, a la pàtria, li deien μητρίς, "terra materna")?
Però l’home aleshores ja va voler marcar territori. No li bastà amb pàtria,
també decidí que tot allò material formava part del seu <b>patrimoni</b>. Quan contreia <b>matrimoni</b>, però, tenia clar que l’objectiu era que
la seva parella es convertís en mare. Aviat la dona començà a reclamar part del
seu patrimoni, de manera que qui sap si algun dia matrimoni també serà sinònim
de patrimoni. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">En tot cas, tant pares com mares saben quina és la seva nació. És
el lloc que els ha vist néixer (< <i>nasci</i>) i que ha afaiçonat la seva <b>naturalesa</b>.
Així doncs, tots som "nacionalistes". Hi haurà qui pensarà que tot plegat és una <i>vulgaritat</i>. Idò no s'equivoca, tots som <i>vulgars</i>, ja que procedim del "poble" (< <i>vulgus)</i>. Sense pretendre assolir la popularitat (< <i>populus,</i> "poble"), jo només he volgut divulgar aquestes curiositats etimològiques, és a dir, difondre-les a través (<i>di-</i>) del poble (<i>vulgus</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens <o:p></o:p></span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-74708232244993959872013-05-11T23:02:00.002-07:002013-07-29T03:34:32.881-07:00Quins calamars més "canyers"!!!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZHVNuk9wSgqxg2u6XXL47R_kLPHJWE1VTWDIae0yT8UQTyCgcPycc-HNtmXI8PECDaSpmIxUd97-URNJX2xgbI0swBPS1-uUwr9bmlYRcbrqhX3QoNyvrl5WOsfK0IbQMWXtTL5QQbk/s1600/tinta-de-calamar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZHVNuk9wSgqxg2u6XXL47R_kLPHJWE1VTWDIae0yT8UQTyCgcPycc-HNtmXI8PECDaSpmIxUd97-URNJX2xgbI0swBPS1-uUwr9bmlYRcbrqhX3QoNyvrl5WOsfK0IbQMWXtTL5QQbk/s1600/tinta-de-calamar.jpg" /></a></div>
<div class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;">
Molts escriptors haurien de tenir per
mascota un calamar. I pensareu: quina <i>canya
</i>de mascota! Idò sí, almanco des del punt de vista etimològic. Un dels
primers instruments d’escriptura fou el <i>calamus</i>,
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">una “canya” tallada en
punta que es banyava amb un líquid negre anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">atramentum</i> (del llatí <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ater</i>,
“negre”). La nostra paraula “tinta” ve del llatí medieval <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tincta</i> (< <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tingo,</i>
“tenyir”, “impregnar”). El recipient per a la tinta s’anomenava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">atramentarium,</i> però també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">calamarium</i>. Al segle XIV un mol·lusc,
conegut científicament com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">loligo
vulgaris,</i> va rebre el nom de calamar a causa de la tinta que segrega,
similar a la d’un tinter o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">calamarium</i>.</span></div>
<div class="MsoBodyText2">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els <i>calami
</i>o canyes que creixien a la vorera dels rius s’acabaren identificant amb els
cereals. D’aquesta manera, segons una etimologia popular, quan hi havia algun
vendaval que arrasava els canyars es produïa una autèntica <i>calamitat </i>per als habitants que vivien d’aquell producte. Amb tot,
és més probable que aquesta paraula tan desastrosa provingui de <i>clades</i>, “ruïna”, una arrel que també es
troba present en l’adjectiu incòlume, que significa “sense dany”. Per a molts,
tanmateix, no és cap calamitat menjar-se un calamar, que és ben bo. També
passarem molt de gust si, de postres, demanam un caramel, que, si us hi fixau bé,
té forma de canya. I és que aquest dolç que començarem a elaborar els
portuguesos prové del llatí <i>calamellus</i>,
diminutiu de <i>calamus</i>. Quina “canya” d’etimologies!!!! No sé què en pensarà en "Calmardo", el calamar amargat de la sèrie de dibuixos animats <i>Bob Esponja</i>!!!</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSsMxys445f1FfniqrkUo-1aJTquTQ-P25O70gq2mEZvfdm68Ud6NSrVSHvGMGATgi_CelXO1GHIspuZhkttL4bbHFPJcMQd47k5NeiQrHFf0OVYFvJgDlaEXzFaJEeAyXyQjnHPDv3zU/s1600/Calamardo.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSsMxys445f1FfniqrkUo-1aJTquTQ-P25O70gq2mEZvfdm68Ud6NSrVSHvGMGATgi_CelXO1GHIspuZhkttL4bbHFPJcMQd47k5NeiQrHFf0OVYFvJgDlaEXzFaJEeAyXyQjnHPDv3zU/s1600/Calamardo.gif" /></a></div>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-26688955623559016392013-05-08T11:55:00.002-07:002013-06-27T07:41:08.675-07:00Sense crisis no hi ha vida<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0gWkzb0hW0p_uijV_4BZHrAlorUyz1-c7kwrlwvknsI0bF43wns6H5B_NxCvsLAGblllnXuO9O2By9PAvrZM63umu4fCDYMcS_pgS0dCq-BLHLVbZ3CfdThG07YYh4dsJj0U1b7hU_Y/s1600/crisis_forges.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0gWkzb0hW0p_uijV_4BZHrAlorUyz1-c7kwrlwvknsI0bF43wns6H5B_NxCvsLAGblllnXuO9O2By9PAvrZM63umu4fCDYMcS_pgS0dCq-BLHLVbZ3CfdThG07YYh4dsJj0U1b7hU_Y/s320/crisis_forges.gif" width="320" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
No es pot entendre la vida sense
daltabaixos. Necessitam caure uns quants cops per repensar-nos tant a nivell
personal com professional. Per mantenir-nos desperts i en alerta, necessitam
que de tant en tant hi hagi niguls que s’interposin entre els nostres
familiars, amics, parelles o projectes individuals. A vegades preferim
l’estabilitat a la incertesa, però ens oblidam que la vida no és estàtica. <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">πάντα ρεῖ </span>("tot flueix"), digué el filòsof presocràtic Heràclit (segle VI aC).<br />
<br /></div>
<span style="text-align: justify;">Ara,
amb la maleïda crisi econòmica, hi ha molta de gent que malauradament ho està
passant malament i se sent indefensa. Molts pensaran que ells no tenen la culpa
de res; que la culpa és dels mercats i dels nostres governants, que han pecat d’ambició
i d’ineptitud. I certament és així. Aleshores, aquesta crisi hauria de ser una
oportunitat perquè a nivell mundial es reinventassin els sistemes econòmics i
democràtics. Amb tot, a nivell individual, aquesta crisi també ens ha servit
per tocar amb els peus a terra i per adonar-nos que vivíem dins una bombolla. Ens
havien fet creure que la vida era un circ amb barra lliure per a tothom.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els especialistes diuen que res mai no
tornarà a ser igual. Som, doncs, davant un moment clau, una idea que ja trobam
present en l’etimologia de crisi. El mot va ser encunyat per primera vegada al
segle V aC pel grec Hipòcrates, el pare de la medicina. Deriva de </span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">κρ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ί</span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">νω </span><span lang="CA">(“separar”)</span><span lang="CA" style="font-family: Arial;"> </span><span lang="CA">i llavors </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial;">κρίσις</span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #242626; font-family: Arial; font-size: 7.5pt;"> </span><span lang="CA">al·ludia al punt en què una malaltia pot agafar dos
camins: o la curació o la mort. Amb el temps </span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">κρ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ί</span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">νω </span><span lang="CA">també significà “jutjar”; no debades, quan jutjam
destriam, “separam” una cosa de l’altra, d’aquí que κρ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ί</span><span lang="CA">νω també donàs les paraules criteri, criticar o hipòcrita (mot que a l’antiga
Grècia es referia a l’actor que interpretava, “jutjava”, diferents papers).<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<b><span lang="CA">La crisi segons Einstein</span></b><b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Així doncs, tenint en compte l’etimologia
de crisi, ara ens trobam en un moment “crític” que caldrà saber aprofitar. Si
no, estam condemnats a no sortir del pou. Ja ho va dir el famós científic
alemany Einsten (1879-1955): “la crisi és una oportunitat” per potenciar la
imaginació. Aquí teniu més reflexions sobre aquest concepte que féu el pare de
la teoria de la relativitat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHBzHdrhjWR2cdBTS1FK9MZ8w8VLHTQUhImT19mQjXHeOpq-Q3sn4ErL6b_YczJIjEycANrUVoFrEma8mIhJmW171GaZdtuuiharxAlf1uRb7B2REFchiwb8kKULsjT-m1JcHO_Z1l8Wg/s1600/einstein.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHBzHdrhjWR2cdBTS1FK9MZ8w8VLHTQUhImT19mQjXHeOpq-Q3sn4ErL6b_YczJIjEycANrUVoFrEma8mIhJmW171GaZdtuuiharxAlf1uRb7B2REFchiwb8kKULsjT-m1JcHO_Z1l8Wg/s200/einstein.jpg" width="160" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
“No pretenguem que les coses canviïn, si
sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a
persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de
l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la
inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, se
supera a si mateix sense quedar ‘superat’.</div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Qui atribueix a la crisi els seus
fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes
que les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència.
L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i
solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una
rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora
el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi
és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això,
posem-nos a treballar de debò! Acabem d’una vegada amb l’única crisi
amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Per saber més sobre el concepte crisi no us podeu perdre aquest vídeo del programa "Bricolatge emocional" de TV3:</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="440" height="398" id="EVP3021050IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"/><param name="scale" value="noscale"/><param name="align" value="tl"/><param name="swliveconnect" value="true"/><param name="menu" value="true"/><param name="allowFullScreen" value="true"/><param name="allowScriptAccess" value="always"/><param name="wmode" value="transparent"/><param name="FlashVars" value="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=3021050&instancename=playerEVP_0_3021050&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"/><embed width="440" height="398" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP3021050" scale="noscale" name="EVP3021050" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" FlashVars="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=3021050&instancename=playerEVP_0_3021050&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"></embed></object>TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-61668733249889968952013-05-08T04:46:00.003-07:002013-06-08T08:21:44.769-07:00Etimologies interessants<div style="text-align: justify;">
Aquí teniu un recull interessantíssim a partir de dos blocs interessantíssims: "El fil dels mots" de la filòloga Henar Morera Velázquez, i "El laboratorio del lenguaje" de Fernando A Navarro i José Ramón Zárate</div>
<br />
<u><b>A</b></u> : <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/395/adolescent">adolescent</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/321/adulteri">adulteri</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/89/allucinar">al·lucinar</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2010/03/16/alopecia/">alopècia</a>, "<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2007/01/31/de-donde-vienen-amarillo/">amarillo</a>", <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/270/amfitrio">amfitrió</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/11/15/al-pan-pan-cortar-y-extirpar/">anatomia</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/10/06/algunos-nombres-anatomicos-ii/">anatomia1</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/09/25/algunos-nombres-anatomicos-i/">anatomia2</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/336/andromina">andròmina</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2013/04/04/por-antonomasia/">antonomàsia</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/06/14/aspirina/">aspirina</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/12/13/de-donde-vienen-atlas-una-vertebra-muy-poderosa/">atles</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1241/atzar">Atzar</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1996/avorrir">Avorrir</a> <br />
<u><b>B</b></u><a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1365/badar">: Badar </a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/10/18/de-donde-vienen-bacilo-y-bacteria/">bactèria</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/05/21/de-donde-viene-balsamo-de-fierabras/">bàlsam</a><br />
<u><b>C</b></u> <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/12/02/cadera/">cadira</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/10/05/cadaver/">cadàver</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/11/15/de-donde-vienen-caduceo/">caduceu</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/412/cicerone">cicerone</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2007/10/24/de-donde-vienen-el-uso-de-la-mano/">cirurgia</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/10/15/clinica/">clínica,</a> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/51/conversa">conversa</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2010/11/17/cosmetico/">cosmètic</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2013/01/09/cretinismo/">cretí</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/116/crisi">crisi</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/192/cuina">cuina</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/10/15/cunnilingus/">cunnilingus</a><br />
<u><b>D</b></u> "<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/11/26/desayuno/">desayuno</a>", <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1938/divendres">Divendres</a><br />
<u><b>E</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1160/eco">Eco, </a>e<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/01/09/ecografia/">cografia</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/220/efimer">efímer</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1097/empatia">Empatia</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/155/enraonar">enraonar</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/39/entusiasme">entusiasme</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/574/enyorar">Enyorar</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/11/04/las-dos-escatologias/">escatologia</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/04/08/de-donde-viene/">esparadrap</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/128/especular">especular</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2012/10/15/esguince/">esquinç</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/454/estil">Estil</a> , <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1540/estupidesa">Estupidesa</a>/ <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/11/24/el-estupido-estupefacto/">estupefacte</a><br />
<u><b>F </b></u><a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/813/fama">Fama, </a>f<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2012/02/23/facundia/">acúndia</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/423/farmacia">farmàcia</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/231/fesomia">fesomia</a>,<br />
<u><b>G </b></u> "<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/11/08/de-donde-vienen-gafos-y-gafas/">Gafas</a>", <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/716/gener-40">Gener,</a> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/382/gosar">gosar</a>,<br />
<u><b>H</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1471/heroi">Heroi</a>, "<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/07/05/relleno-de-higos/">Hígado</a>", <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/960/hipocrita">Hipòcrita, </a><a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/901/histeria">Histèria</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/10/03/horripilacion/">horripilan</a>t<br />
<u><b>I</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/258/idiota">idiota</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/141/imatge">imatge</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/07/09/infancia/">infància</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1616/intimitat">Intimitat</a><br />
<u><b>L</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/2122/laberint">Laberint, </a> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1027/laconic">Lacònic, </a><a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1882/lucidesa">Lucidesa</a><br />
<u><b>LL</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/367/llegir">llegir</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/04/30/lunatico/">llunàtic</a>,<br />
<u><b>M</b></u> <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/01/29/mama/">mama</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1400/melancolia-1">Melancolia</a> , <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/76/meravella">meravella</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/05/27/de-donde-vienen-7/">meridià</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/102/mes">més</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/01/27/maestro-y-ministro/">mestre i ministre</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/467/misteri">Misteri</a> <br />
<b><u>N</u></b> <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/01/16/narcisismo/">Narcicisme</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/64/negar">Negar</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/170/nou-i-nou">nou</a>,<br />
<u><b>O</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/433/obviar">Obviar</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/07/08/de-donde-vienen-8/">"ojalá"</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/09/23/onanismo/">onanisme</a>, "<a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/01/13/orzuelo/">orzuelo</a>", <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/05/28/ostracismo/">ostracisme</a>,<br />
<u><b>P</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/2083/paradoxa">Paradoxa , </a> <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/04/23/pantagruelico/">pentagruèlic</a>, p<a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1196/persona">ersona,</a> <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/11/14/pulgar/">polze</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/11/16/purpuras-y-cardenales/">porpra</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/309/primavera">primavera</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/07/28/pronostico/">pronòstic</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2012/02/01/pupila/">pupil·la</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2013/05/07/putamen/">putamen</a><br />
<u><b>Q</b></u> <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/12/15/cuarentena/">Quarentena</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/444/queixa">Queixa</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/245/querella">querella</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/624/quimera">Quimera</a> <br />
<u><b>R</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/179/rebaixar">rebaixa</a>,<a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1704/rebellio"> Rebel·lió</a> , <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/204/riure">riure</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1830/ruina">Ruïna</a><br />
<u><b>S</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/29/saber">saber</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1775/salvatge">Salvatge, Serendipitat, </a><a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/03/10/siesta/">sesta</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/05/14/sincope/">síncope</a>,<br />
<u><b>T</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/297/talent">talent</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2009/04/24/tanatos/">tánatos</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/09/30/temperamento/">temperament</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1966/tertulia">Tertúlia</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2007/04/11/tifus/">tifus</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/01/21/tirita/">tireta</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2010/10/20/tiroides/">tiroides</a><br />
<u><b>V</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/476/vacances">Vacances</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2007/06/27/de-donde-vienen-venereo/">veneri</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2012/03/13/veneno/">verí</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2011/05/24/%C2%BFde-donde-viene/">veterinari</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2008/01/29/vigorexia-y-ortorexia/">vigorèxia</a>, <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/354/vincle">vincle</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2007/07/17/de-donde-vienen-virus/">virus</a>, <a href="http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2006/04/05/el-timo-etimologico-de-las-vitaminas/">vitamina</a><br />
<u><b>Z</b></u> <a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/284/zona">zona</a>, <br />
<br />
<a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/1027/laconic"><br /></a><br />
<a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/64/negar"><br /></a><br />
<a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/624/quimera"><br /></a><br />
<a href="http://blogs.anoiadiari.cat/el-fil-del-mot/blog/476/vacances"><br /></a><br />
<br />
<br />TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-59272665924839290282013-05-05T11:17:00.003-07:002013-05-05T11:17:35.406-07:00Les paraules que ens ha duit la crisi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhILIngZLoeiXWqqIwTCiHP0j894Ya5w7Ci2i_50KJdWci1jOLdxn4kD56-ThIsjqS4AOUES7t24jnF2Qakj5FiqccnOO7LlJ-vZZ9Lv5UvnfBXdSpFwsS1ksJlYAMXVFJejuCXJttukVo/s1600/crisis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhILIngZLoeiXWqqIwTCiHP0j894Ya5w7Ci2i_50KJdWci1jOLdxn4kD56-ThIsjqS4AOUES7t24jnF2Qakj5FiqccnOO7LlJ-vZZ9Lv5UvnfBXdSpFwsS1ksJlYAMXVFJejuCXJttukVo/s320/crisis.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La llengua és un ésser viu. Prova d'això és la quantitat de paraules que ens està aportant aquesta maleïda crisi: austericidi, prima de risc, desnonaments.... Per saber-ne més, us recoman aquest <a href="http://www.fundeu.es/noticia/las-palabras-que-la-crisis-trajo-a-nuestras-vidas/">article</a>.</div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-64157148821198009552013-05-05T08:05:00.001-07:002013-05-10T22:30:48.919-07:00Quins grecs més psicodèlics!!!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBriwdlVbIN2jufeDzLL2tztml8ppGCqY5VJaWlot4VoxTUelnmYnCoS0OKQtpsJjHk7DSRUiu_Sr8XDfV4Bdg84EGOfOa8u8_EnXeP7oFq-DC1RAYrOrWVsW_HASpHvLHydZmcR3ClEs/s1600/ORACLE+DE+DELFOS+(Collier).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBriwdlVbIN2jufeDzLL2tztml8ppGCqY5VJaWlot4VoxTUelnmYnCoS0OKQtpsJjHk7DSRUiu_Sr8XDfV4Bdg84EGOfOa8u8_EnXeP7oFq-DC1RAYrOrWVsW_HASpHvLHydZmcR3ClEs/s320/ORACLE+DE+DELFOS+(Collier).jpg" width="158" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Llegint algun relat
de la mitologia grega, algú podria pensar que els grecs estaven ben sonats. La
pregunta, per tant, és: es prenien alguna cosa per tenir tanta imaginació?
Segons les fonts escrites, l’únic personatge del món clàssic que sí que ho
podria haver fet seria la sibil·la de Delfos. Des d’aquest santuari consagrat al déu
Apol·lo i situat a <st1:metricconverter productid="180 km" w:st="on">180 km</st1:metricconverter>
al nord-oest d’Atenes, responia les preguntes de milers de peregrins angoixats
per la incertesa del futur. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La sibil·la dèlfica
-també coneguda com a pitonissa en record de la serp Pitó que abans custodiava
el temple- dictava sentència des de l’interior d’una caverna subterrània. El
procés pel qual es posava en contacte amb el déu Apol·lo rebia el nom d’<i>entusiasme</i>, paraula grega que vol dir
“posseït per la divinitat”. Asseguda dalt d’un
trípode, mastegava unes fulles de llorer –la planta sagrada d’Apol·lo- i
aspirava els gasos que emanaven de les parets de la
caverna. Així arribava a un nivell d’alienació mental conegut amb el nom d’<i>èxtasi</i> (en grec, “quedar aixecat fora
del cos”).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot
plegat, doncs, pot resultar bastant <i>psicodèlic</i>.
I etimològicament sí que ho és. Aquesta paraula, que ens ha arribat a través de
l’anglès, conté els ètims grecs <i>psykh</i></span><i><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ḗ</span></i><span class="apple-converted-space"><span lang="CA"> (“ànima”)
i </span></span><i><span lang="CA">dẽlos</span></i><span class="apple-converted-space"><span lang="CA"> (“visible”);
significa, per tant, “que manifesta la consciència”. Com a adjectiu,<i> psicodèlic</i> (o psiquedèlic) fa al·lusió
a un estat, objecte o fenomen que, provocat per certes drogues, comporta una
particular exaltació de la consciència. No és temerari, per tant, relacionar aquestes
drogues amb els al·lucinògens, psicofàrmacs que generen al·lucinacions o
agitacions, tal com reflecteix el seu ètim grec <i>alyo</i>, “agitar” -amb tot, en aquesta paraula també hi podria confluir el verb llatí <i>alucinari</i>, "anar sense llum", és a dir, "vagar mentalment". Però també podríem estar parlant d’estupefaents,
productes que provoquen (<i>facio</i>)
estupor i, per tant, alteren la personalitat. O de substàncies psicotròpiques,
que, d'acord amb els seus ètims grecs </span></span><i><span lang="CA">psykh</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ḗ</span></i><span class="apple-converted-space"><span lang="CA"> (“ànima”)
i <i>tropos </i>(“volta”), ens capgiren la ment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA">Amb totes aquestes
curiositats etimològiques sembla que els grecs necessitaven una certa alteració
mental per poder desxifrar la realitat. I no els va anar malament. Res a veure
amb la tribu àrab </span></span><span lang="CA">dels <i>haixixins</i>, que al segle XI recorregueren <st1:personname productid="la Mediterrània" w:st="on">la Mediterrània</st1:personname> infonent
por. El seu cabdill els feia consumir fortes dosis de haixix, sota els efectes
del qual cometien autèntics “assassinats”. Quina por!!!!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-26228428306402039822013-05-02T12:26:00.002-07:002013-05-02T12:26:28.077-07:00Etimologia de marques comercials<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-pduVVtLLdzUEyE4OZAMVISx-6MPGgZljyO-orhFpQXzQ7DZjIX2cz5LUw6XgyVOQzvUhfV6n3p0GZah_D9nNUsRMIdWmH0hyhG2DPU3JRL7_MRXRntW4AIKqKJQbMml8163ARXw12lc/s1600/NIKE.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-pduVVtLLdzUEyE4OZAMVISx-6MPGgZljyO-orhFpQXzQ7DZjIX2cz5LUw6XgyVOQzvUhfV6n3p0GZah_D9nNUsRMIdWmH0hyhG2DPU3JRL7_MRXRntW4AIKqKJQbMml8163ARXw12lc/s320/NIKE.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<a href="http://isopixel.net/archivo/2013/04/de-donde-vienen-los-nombres-de-algunas-marcas-famosas/">Interessant article</a> sobre l'origen dels noms d'algunes marque comercials.TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-79071919414539357612013-04-27T21:55:00.000-07:002013-04-28T04:10:18.767-07:00Què és la bellesa?<div style="text-align: justify;">
La creació i la recerca de la bellesa és un instint de la condició humana. Des del moment que triam la roba que ens posarem per sortir de casa ja estam creant bellesa. Però, què és la bellesa? Els grecs arribaren a la conclusió que el secret de l'harmonia estètica és el número auri, amb <span lang="CA">un valor aproximat de 1’618. El número auri </span><span lang="CA">és la proporció que guarden entre si</span><span lang="CA">
dos segments de rectes. No només es pot trobar en figures geomètriques, sinó
també en la naturalesa, des de l’organització de les escames de les pinyes fins
als pètals d’una rosa. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">En l’art, <st1:personname productid="la Grècia" w:st="on">l</st1:personname>’edifici del Partenó d’Atenes és una de les primeres manifestacions
de l’aplicació del número auri a l’arquitectura. Per exemple, la distància
existent entre les columnes de la seva façana és armònica. Donat que el seu
escultor fou Fídias aquest número també es coneix com a <i>fi </i>i es representa amb
la lletra grega φ. En època moderna, Leonardo Da Vinci (segle XVI) fou un dels
seus màxims exponents. L’emprà en les seves obres <i>Mona Lisa</i> i <i>l’Home de Vitruvi</i>.
En l’actualitat, molts productes de consum massiu es dissenyen seguint el
número auri, ja que resultes més agrades i còmodes. És el cas de les targetes
de crèdit o les capses de cigarros.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per entendre millor el sentit de la bellesa i del número auri us recoman encaridament aquest fantàstic vídeo del programa "Òpera en texans". De veres, és sublim!!! </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
</div>
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP4539711IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'></param>
<param name='scale' value='noscale'></param>
<param name='align' value='tl'></param>
<param name='swliveconnect' value='true'></param>
<param name='menu' value='true'></param>
<param name='allowFullScreen' value='true'></param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'></param>
<param name='wmode' value='transparent'></param>
<param name='FlashVars' value='hasinsereix=true&instancename=playerEVP_0_4539711&minimal=false&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&mesi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&videoid=4539711&votacions=true&expandir=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&relacionats=true&hassinopsi=true&subtitols=true&hascomparteix=true&refreshlock=true&haspodcast=true&controlbar=true&hasenvia=true&autostart=false&opcions=true&hasrss=true&comentaris=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></param>
<embed width='440' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP4539711' scale='noscale' name='EVP4539711' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='hasinsereix=true&instancename=playerEVP_0_4539711&minimal=false&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&mesi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&videoid=4539711&votacions=true&expandir=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&relacionats=true&hassinopsi=true&subtitols=true&hascomparteix=true&refreshlock=true&haspodcast=true&controlbar=true&hasenvia=true&autostart=false&opcions=true&hasrss=true&comentaris=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
I per acabar de completar aquesta sèrie sobre la bellesa, <a href="http://antonijaner-batecsclassics.blogspot.com.es/2012/03/el-numero-dor.html">aquí </a>teniu un altre vídeo que dóna més detalls sobre el número auri.</div>
<br />TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-54346426836997404552013-04-24T22:36:00.003-07:002013-04-24T22:36:29.141-07:00Eren troglodites els grecs?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nVac_b5QX0kBzx3vkQklrZmDynI3-zac_ZCNtMjUpORyTsmvQqEJ0PhdiOiNqOgVYYrPMsQLWbApOSy2Un-LSXdj_imQFYRaYrET581cZZ8MZUKiRNSqwxd4gEhBEJdCxuurOyzldQY/s1600/troglodita_by_zerocartoon-d4bat3k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nVac_b5QX0kBzx3vkQklrZmDynI3-zac_ZCNtMjUpORyTsmvQqEJ0PhdiOiNqOgVYYrPMsQLWbApOSy2Un-LSXdj_imQFYRaYrET581cZZ8MZUKiRNSqwxd4gEhBEJdCxuurOyzldQY/s320/troglodita_by_zerocartoon-d4bat3k.jpg" width="247" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Abans de la
irrupció de les esponeroses polis, hem d’imaginar que els orígens de l’antiga
Hèl·lada, com qualsevol altra civilització, foren més aviat humils. Podem dir,
doncs, que els primers grecs foren uns autèntics “troglodites”, és a dir,
habitaven en cavernes, tal com indica l’etimologia d’aquesta paraula, que conté
les arrels gregues τρωγλος (“caverna”) i δ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ύω </span><span lang="CA">(“habitar”) -el seu
equivalent llatí seria “cavernícola” (<i>caverna
</i>+ <i>incola</i>, “habitant”). Continuant
amb aquesta especulació etimològica, també podríem dir que els primers grecs
troglodites practicaven ja l’espeleologia, és a dir, l’exploració o estudi
(λογος) de les cavernes (</span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">σπ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ή</span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">λαιον</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui la paraula
troglodita ha passat a tenir un significat despectiu; és sinònim de persona
primitiva, tosca. En tot cas, en la mitologia grega hi hauria un famós
personatge troglodita que s’ajustaria a aquesta accepció: el gegant Polifem.
Pertanyia a la raça dels ciclops per tenir un sol ull al mig del front; així ho
il·lustra l’etimologia del terme (κ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ύκλος, </span><span lang="CA">“cercle”, i</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"> ὄ</span><span lang="CA" style="font-family: "Microsoft Sans Serif";">ψ,
ὄπος</span><span lang="CA">, “ull”). L’<i>Odissea</i>
ens relata que Odisseu se’l topà de tornada a
Ítaca, durant una aturada que, segons la tradició, feren a l’extrem est
de Sicília.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Polifem, el ciclop troglodita<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aprofitant
l’absència de Polifem, l’heroi homèric i els seus homes cercaren refugi a la
caverna del ciclop, plena d’ovelles i de cabres. El gegant no trigà a arribar
i, en veure’ls, els tapà l’entrada de la cova amb una immensa pedra i se’n
menjà uns quants –avui una construcció ciclòpia és un edifici fet amb pedres de
mida molt grossa, com la de la cova de Polifem. Aleshores, l’astut Odisseu convidà
el ciclop a beure un vi que li havien regalat. En preguntar-li el seu nom, li
digué que es deia </span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">ο</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Arial;">ὐ</span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">δεις</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">(</span><span lang="CA">“ningú”). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx90VINfRKmDi8ZpcMI_23kFxZcwJp62qmF6YzVFQaaWNhQz51iZHkZSVegZB6o6x6UbtpE1xMBxnjQDh5QDwTa0sCQ_iaP1AdFC2jvU2foY1XmE2Oj89LnjIH56zWmADr_8aKmWgDlcY/s1600/POLIFEM+(Juliam+Heinnich,+1751-1829).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx90VINfRKmDi8ZpcMI_23kFxZcwJp62qmF6YzVFQaaWNhQz51iZHkZSVegZB6o6x6UbtpE1xMBxnjQDh5QDwTa0sCQ_iaP1AdFC2jvU2foY1XmE2Oj89LnjIH56zWmADr_8aKmWgDlcY/s320/POLIFEM+(Juliam+Heinnich,+1751-1829).jpg" width="246" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Com a mostra
d’agraïment per aquell beuratge, Polifem assegurà que “Ningú” seria el darrer
que es cruspiria d’aquells homes. Tanmateix, dominat per l’embriaguesa,
s’adormí i Odisseu i la seva gent aprofitaren l’avinentesa per enfonsar-li
dintre l’ull la punta d’una estaca que prèviament havien escalfat. El ciclop no
podia més de dolor. En sentir tants de crits, els seus companys, els altres
ciclops, li demanaren què li passava i Polifem els contestà: "Ningú m'ha
deixat cec!”. Amb aquesta resposta entengueren que Polifem s’havi tornat boig
i, per tant, el deixaren estar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan el bestiar
començà a cercar la seva pastura habitual, Polifem tragué l’enorme pedra de
l’entrada de la cova i, posant-se a un costat, anà palpant els animals per evitar
que els seus agressors s’escapassin. Però Odisseu tingué una altra pensada per
a aquella ocasió: ordenà als seus homes lligar-se sota la panxa d’aquelles ovelles
que tenien una llana espessa. Així pogueren sortir i Odisseu salpà de l’illa,
tot dient a Polifem el seu vertader nom. El ciclop, indignat, començà a tirar
pedres a la nau sense encertar en el tir. A partir d’aleshores, Odisseu
comptaria amb la còlera de Posidó, que era el pare de Polifem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El novel·lista
francès Jules Verne (de principis del segle XX) tingué molt present aquest
episodi de l’<i>Odissea</i> en la seva obra <i>Vint mil llegües de viatge submarí</i>. El
protagonista, comandant del submarí Nautilus, és el capità Nemo, que en llatí
significa “ningú”, tal com es féu dir Odisseu davant Polifem. Així doncs, l’innocent
peixet de Disney poc té a veure ara amb l’heroi homèric que aconseguí
ridiculitzar el troglodita més conegut de la mitologia grega.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-73917600177589601562013-04-20T02:01:00.000-07:002013-05-08T00:51:58.949-07:00Hi ha plagis que fan mal<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ5vaZy98PC6-IyPkv6br48bRnND14cM0RDMeZcswUfiBoICjnVXzaEf1Mla0Pc81m9SGwt4SEWQWWt2dmAd4uWtcOEai3vH0wEW87wckBJdb5CqND0z7AvNgnmVeTW6CSrdP9_Y_7Lvc/s1600/plagio1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ5vaZy98PC6-IyPkv6br48bRnND14cM0RDMeZcswUfiBoICjnVXzaEf1Mla0Pc81m9SGwt4SEWQWWt2dmAd4uWtcOEai3vH0wEW87wckBJdb5CqND0z7AvNgnmVeTW6CSrdP9_Y_7Lvc/s320/plagio1.gif" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Hi ha plagis que fan mal. Per comprovar-ho, basta fixar-nos
en la curiosa història etimològica que amaga aquesta paraula. En llatí, el
terme </span><i style="line-height: 150%;">plagium</i><span style="line-height: 150%;"> significava “segrest o
robatori d’esclaus d’un altre”. Al segle I dC, en època de la família imperial
dels Flavis -Vespasià i els seus fills Tit i Domicià-, es promulgà la </span><i style="line-height: 150%;">llei flàvia</i><span style="line-height: 150%;">, també coneguda com a </span><i style="line-height: 150%;">llei plagària</i><span style="line-height: 150%;"> perquè els lladres solien
ser castigats </span><i style="line-height: 150%;">ad plagas</i><span style="line-height: 150%;">, és a dir, a
la pena de ser “assotats”. </span><i style="line-height: 150%;">Plaga</i><span style="line-height: 150%;">,
d’on surt “llaga” en castellà, era en llatí “l’assot o el flagell” i també la ferida
produïda pel fuet. La paraula deriva de l’arrel indoeuropea </span><i style="line-height: 150%;">*plak-</i><span style="line-height: 150%;"> (“colpejar”). Aquest significat
també el trobam en el mot plaga, sinònim de calamitat, pesta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja Marcial (segle I-II dC), el gran epigramista de Bílbilis
(Calatayud), emprà la paraula plagi amb el sentit figurat de “còpia o
apropiació d’una obra o idea aliena”. Tanmateix, aquest significat no
s’imposaria fins al segle XIX. Així doncs, ara que s’acosta el dia de Sant
Jordi haurem d’anar en compte a l’hora de comprar llibres plagiats. I sabent l’etimologia
de la paraula, no sé per què no hauríem “d’assotar” els autors d’aquest delicte
intel·lectual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-88644708910697013872013-04-19T08:02:00.000-07:002013-04-23T15:18:37.118-07:00Quins dofins més "golfos"!!!!<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcsY_puYn5noKeyYLnJFM7lpZoHC8HlnFJPtF6W-RdcCRlEApzKphXsu_3Euh3oXgO4ssxE7FztQtrDI0Nz-zaigJqG41uJvLLJjnNtTwT2BGUXNl6SR6bro2IW5wzUOVodKR_a__bWEQ/s1600/Dof%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcsY_puYn5noKeyYLnJFM7lpZoHC8HlnFJPtF6W-RdcCRlEApzKphXsu_3Euh3oXgO4ssxE7FztQtrDI0Nz-zaigJqG41uJvLLJjnNtTwT2BGUXNl6SR6bro2IW5wzUOVodKR_a__bWEQ/s320/Dof%C3%AD.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Em
permet la llicència d’emprar el barbarisme “golfo” (brètol en català) per
explicar l’etimologia del cetaci més estimat per la seva amabilitat, simpatia i
suposada intel·ligència. A l’antiguitat, però, se li atribuïren unes qualitats
ben diferents. Les tradicions marineres parlen de grans peixos anomenats dofins
que atemorien els navegants amb els seus alegres bots sobre la mar -ja a la <i>Ilíada</i> (XXI, 22), Homer compara Aquil·leu matant troians amb un dofí caçant peixos. </span>Amb el
temps, aquests temors tan infundats serviren perquè els bandolers de camins
fossin coneguts en castellà com a “golfines” i després “golfos”. En un procés d’ampliació
de significat, aquesta paraula, en femení, acabaria al·ludint també a les
prostitutes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El mot
que ens ocupa prové del grec κόλπος, que significa “ventre”, de manera que podríem
pensar que el nostre cetaci rep aquest nom perquè surt del “ventre” de la mar. Tampoc no deu ser casual que l’oracle més important
de l’antiga Grècia, situat al nord d’Atenes, rebés el nom de Delfos per ser
considerat, segons la mitografia, com el melic, el centre, del món -foren precisament uns dofins els que traslladaren Apol·lo des de l'illa de Delos fins a Delfos on el déu instal·là el seu temple; per això seria conegut amb el sobrenom de <i>Delfini</i>. I,
continuant amb aquestes associacions, podem entendre que aquesta mateixa arrel tan
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">entranyable </i>donàs el mot golf per
designar la porció de mar que “s’interna” a la terra</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> (el portuguès encara conserva el terme <i style="mso-bidi-font-style: normal;">golfinho</i>
per anomenar els dofins). Aquest golf, però, no té res a veure amb l'esport de la pilota, que podria derivar del neerlandès <i>kolf </i>("bastó").</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pel que fa la condició humana, la paraula dofí (< </span>κόλπος, “ventre”) també es pot rastrejar en el mot grec <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ἀδελφός</span> ("germà"). En aquest cas, l'alfa prové de l'arrel indoeuropea <i>*sm</i> ("un sol"), que en llatí donà <i>simul </i>(d'on ve simultani, assimilar, simular o singular). Per tant, etimològicament <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ἀδελφός</span> significa "d'una única matriu". No debades, els germans solen sortir d'allà mateix. Aquesta paraula serviria per donar nom, al 1682, a Filadelfia, la major ciutat de l'estat de Pensilvania, al nord-est dels EUA. El seu fundador, el britànic William Penn, li afegí un altre ètim grec (φίλος, "amor, amistat"), ja que volgué que fos un refugi de tolerància religiosa, de harmonia fraternal (<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ἀδελφός).</span><span style="font-family: inherit;"> L'egocentrisme de Penn faria que l'estat de Pensilvania portàs el seu mateix nom amb l'afegitó del mot llatí <i>silva</i> ("bosc") -es tractava d'una zona amb arbres molt frondosos. Així doncs, etimològicament, Pensilvània vol dir "els boscos d'en Penn".</span><br />
<b><br /></b>
<b>Delfí i no dofí</b><br />
En
català convé tenir en compte que el successor d’un polític o d’una personalitat
important rep el nom de delfí i no de dofí. En aquest cas, el mot prové d’una
regió del sud-est de França coneguda com a Delfinat, amb capital a Grenoble.
Des del segle XIV i fins al 1830 el títol de delfí fou ostentat pel primogènit
baró del rei francès, hereu al tro. De tota manera, no hi ha dubte que el nom
de Delfinat prové igualment de dofí; la figura del cetaci ja apareixia en l’escut
d’aquesta regió francesa. Seguesc, però, sense entendre com és possible que els
nostres estimats grecs poguessin tenir tanta por d’un animal que desperta
tanta tendresa entre els més petits.<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Antoni
Janer Torrens</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-5890631442414270692013-04-14T09:45:00.001-07:002014-06-15T02:50:13.562-07:00El possible origen vaticà de la nostàlgia<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPn4ImJWWVsi1ZZLzrGTh7z6GkdcbpxUptyucsQeZo2Pgv97SP2b6h8k7i94i2r_R0Q2EG0cH_CXfr1X5v1gvBvWkEC9cA8oRRxR9T_Ae9OLLfPKxu6NbqG7Tt9H4EQ4T217WMRpM5wOs/s1600/guardiasuiza_560x280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPn4ImJWWVsi1ZZLzrGTh7z6GkdcbpxUptyucsQeZo2Pgv97SP2b6h8k7i94i2r_R0Q2EG0cH_CXfr1X5v1gvBvWkEC9cA8oRRxR9T_Ae9OLLfPKxu6NbqG7Tt9H4EQ4T217WMRpM5wOs/s400/guardiasuiza_560x280.jpg" height="200" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Per
ventura avui el Vaticà sent <a href="http://www.rtve.es/alacarta/audios/el-palabrero/palabrero-morrina-nostalgia-anoranza-16-11-13/2145565/">nostàlgia</a> d’un temps en què tothom l’escoltava.
Així ho reflecteix la famosa frase llatina atribuïda a Sant Agustí (segle IV
dC): </span><i style="line-height: 150%;">Roma locuta, causa finita</i><span style="line-height: 150%;"> (“Un
cop ha parlat Roma, la polèmica s’ha acabat”). Qui de ben segur, però, sent
nostàlgia és l’exèrcit del papa, la pintoresca Guàrdia Suïssa a qui, segons una versió etimològica, devem
aquesta paraula tan melancòlica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Ens
hem de remuntar al segle XVI, quan Juli II (1503-1513), conegut com el “papa
guerrer” pel seu geni militar, va ampliar els territoris dels Estats
Pontificis, nascuts al segle VIII de la mà del rei dels francs Pipí. Per
poder-se defensar millor, al 1506 el summe pontífex va crear el seu propi
exèrcit amb 150 soldats procedents de Suïssa, considerats els millors
mercenaris de l’època. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui
<st1:personname productid="la Gu¢rdia Sussa" w:st="on"><st1:personname productid="la Gu¢rdia" w:st="on">la Guàrdia</st1:personname> Suïssa</st1:personname>
del Vaticà és l’exèrcit més antic –amb més de 500 anys d’existència- i el més
petit del món, amb uns cent soldats. Tots ells han de complir una sèrie de
requisits: ser suís, catòlic, tenir entre 18 i 25 anys, no estar casat i
prestar servei durant dos anys amb el compromís de per vida de no revelar cap
informació de <st1:personname productid="la Santa Seu." w:st="on"><st1:personname productid="la Santa" w:st="on">la Santa</st1:personname> Seu.</st1:personname>
No és una servei fàcil. I és en aquest punt on trobaríem l’origen de la paraula
nostàlgia, que conté els ètims grecs <i>nostos </i>(“retorn) i <i>algos </i>(“dolor”). El terme va ser encunyat el 1688 per <st1:personname productid="la Universitat" w:st="on">la Universitat</st1:personname> de Basilea
per definir, segons apunten alguns, la síndrome d’enyorança que patien els
soldats suïssos que se n’anaven destinats a <st1:personname productid="la Santa Seu." w:st="on"><st1:personname productid="la Santa" w:st="on">la
Santa</st1:personname> Seu.</st1:personname> El fet de no saber italià i de
sentir-se aïllats, lluny de casa, fomentava la seva tristor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Algú
pot pensar que el disseny del llampants uniformes d’aquests mercenaris serveix
per combatre tanta tristor. La seva autoria és atribuïda falsament a Miquel
Àngel. I és que la veritat històrica és una altra. Les seves franges grogues i
blaves són els colors de la família Della Rovere, la família del papa Juli II.
Després, el seu successor, Lleó X (1513-1521), hi introduiria el color vermell,
propi de la seva dinastia, la dels Medici. Ara que conec l’etimologia de la
paraula nostàlgia no puc deixar de sentir certa pena pels “homes” que custodien
el nostre papa. I que en deu pensar el Santíssim?</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
A la <a href="http://www.goodreads.com/quotes/461019-en-griego-regreso-se-dice-nostos-algos-significa-sufrimiento-la">nostàlgia</a> també se la coneix com a enyorança (< ignorare, “desconèixer”); en
portuguès, <i><span style="background: white; color: #252525;">saudade </span></i><span style="background: white; color: #252525; mso-bidi-font-style: italic;">(que podria
venir de solitud); i en gallec, <i>morriña,</i> emparentat amb l’adjectiu murri;
i en anglès, </span><i><span style="color: #181818; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 18.0pt;">homesickness</span></i><span style="color: #181818; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 18.0pt;">.</span><o:p></o:p></div>
<br />
Antoni Janer Torrens</div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-41665616981916203642013-04-12T04:21:00.002-07:002013-04-14T09:46:16.981-07:00La “secularització” de la societat: in saecula saeculorum<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVL1mSvoiOggIJZ1D_gd63Gq6PtIGfC5BzQxa1dGF7zgDbf-gplvd5sGhYiCtWRTlqatQbuJthyphenhyphenMV_A0-jb93zSk5bju32kTpwBYxkFIAv0FJolw2knyzmS_S7HQCToHeAz8IveSGs9cE/s1600/secularitzaci%C3%B3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVL1mSvoiOggIJZ1D_gd63Gq6PtIGfC5BzQxa1dGF7zgDbf-gplvd5sGhYiCtWRTlqatQbuJthyphenhyphenMV_A0-jb93zSk5bju32kTpwBYxkFIAv0FJolw2knyzmS_S7HQCToHeAz8IveSGs9cE/s320/secularitzaci%C3%B3.png" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui en dia, en
parlar de la “secularització” de la societat, ens referim a la pèrdua d’influència
de religió en la cultura. Cal recordar que abans l’Església controlava gairebé
tots els àmbits de la nostra vida. Aquesta paraula, igual que segle, prové del
llatí <i style="mso-bidi-font-style: normal;">saeculum</i> (“època”, “generació”
en el sentit de duració d’una generació). En temps en què les misses eren en
llatí, era habitual escoltar l’expressió<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
in saecula saeculorum </i>(“pel segles del segles”). Probablement, el mot està
emparentat amb el verb<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> sero</i> (“sembrar”).
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En sentit general,
secular és el que dura un segle o que existeix des de fa segles. En sentit
religiós, en canvi, secular és allò mundà, terrenal, per oposició a espiritual.
Al segle XIV aquest adjectiu originaria la paraula seglar per referir-se al
sacerdot que viu en el segle, en el món, per oposició al sacerdot “regular” que
viu en convents (ancorats en el passat) i que, per tant, està subjecte a una
regla. Ara un seglar és qualsevol membre de l’Església que viu com a laic (<λαος,
“poble”), no podent dir missa i desobeint l’antic vot del celibat (< <i style="mso-bidi-font-style: normal;">caelebs, -ibis</i>, “solter”).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per ventura, els
seglars són vistos amb certa enveja pels seus antics companys clergues. Aquesta
paraula procedeix del grec κλ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ῆρος
</span><span lang="CA">(“part rebuda en sort”), la qual, en els seus inicis
al·ludia a la part que rebia qualcú per herència o per alguna altra
distribució. Amb l’arribada del cristianisme, el clero designà al “benefici
eclesiàstic”, al lot de terres atribuït a una església, sacerdot o convent. Finalment,
acabà designant als religiosos que estaven en possessió d’un càrrec. D’altra
banda, l’arrel de κλ</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ῆρος </span><span lang="CA">és el verb</span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"> κλάω </span><span lang="CA">(“rompre”), que ens donà altres paraules com calamitat i incòlume. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A Espanya, al segle
XVIII l’Església s’hagué de desprendre de tots els seus béns acumulats en un
procés que es conegué com a desamortització. Aleshores l’Estat volgué treure
profit d’uns béns que, al seu parer, estaven sota el poder de “mans mortes”, d’ordes
religiosos. Fou l’inici de la secularització material. Ara assistim a la
secularització espiritual. Hi ha gent batejada que demana donar-se de baixa de
l’església, la qual cosa implica que s’esborri el seu nom del registre
parroquial. Aquest tràmit és conegut com a apostasia, paraula que deriva del
grec απο (preposició que indica separació) i de </span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ἵστημι </span><span lang="CA">(“col·locar”), és a dir,
literalment, “col·locar lluny”. No falten qui celebren aquesta secularització <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in saecula saeculorum.</i></span><br />
<span lang="CA"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span>
<span lang="CA"><span style="mso-bidi-font-style: normal;">Antoni Janer Torrens</span></span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-26301747362115716432013-04-11T08:45:00.000-07:002013-04-14T11:33:21.958-07:00Parlen grec els goril·les?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZZg5XSpMhKXjc4nx5QWhFXnxGUoCvlPnrWws6TSl6oI5kWNGj9I85f3HJwL7aiAPUIU9jbbgiJDPXHvx0sVwo1rJMBZkG1v-RBJgMmkEt3Ae21t6um33L_hWWO0Rc_nK5VQ0guBLTk_0/s1600/gorila+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZZg5XSpMhKXjc4nx5QWhFXnxGUoCvlPnrWws6TSl6oI5kWNGj9I85f3HJwL7aiAPUIU9jbbgiJDPXHvx0sVwo1rJMBZkG1v-RBJgMmkEt3Ae21t6um33L_hWWO0Rc_nK5VQ0guBLTk_0/s320/gorila+(1).jpg" width="288" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
El goril·les no
parlen grec, però el seu nom prové de la llengua de Plató i Aristòtil. Al segle
V aC un navegant fenici anomenat Hannó va vorejar la costa de l’Àfrica
atlàntica fins arribar a Serra Lleona i Camerun. En aquesta zona, segons la
crònica del seu viatge titulat <i>Periple</i>
(“navegar al voltant” en grec), veié des del seu vaixell una tribu d’individus
enormes, negres i molt peluts que, en la traducció grega del relat, anomenà <i>gorillai</i>, terme derivat del grec <i>gorgós</i> (“terrible”) –és el mateix ètim
que trobam en l’abominable estirp de les Gorgones, la màxima representant de la
qual fou Medusa, de mirada petrificant.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Més de dos mil anys
després del viatge d’Hannó, al 1847 el missioner i naturalista nord-americà
Thomas Savage emprà per primera vegada el terme <i>gorillai </i>per designar en anglès aquests primats tan semblants als
humans. Certament, alguns humans són autèntics goril·les! I no em referesc
només als porters de discoteca!!</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-15975146812151324432013-04-10T15:18:00.003-07:002013-06-18T02:25:52.842-07:00La hipocresia de les "humanitats"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwONPrtDtYNOPGbPeWQvQI2uaj32VjRBTri1AI5GwqW5Es4WXGQQ5s1hk5a5aOLt9ExquEM9gXeMxNjxS2CXEryX8OiL77_GR2k1W8pDa9vZ9MCtk5qJhKembZalsdwMeRGAt7WT9ZuZQ/s1600/pensador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwONPrtDtYNOPGbPeWQvQI2uaj32VjRBTri1AI5GwqW5Es4WXGQQ5s1hk5a5aOLt9ExquEM9gXeMxNjxS2CXEryX8OiL77_GR2k1W8pDa9vZ9MCtk5qJhKembZalsdwMeRGAt7WT9ZuZQ/s200/pensador.jpg" width="188" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Quan
jo estudiava Filologia Clàssica a </span><st1:personname productid="la Universitat" style="line-height: 150%;" w:st="on">la Universitat</st1:personname><span style="line-height: 150%;"> de Barcelona hi havia una cosa que no
entenia: com era possible que alguns dels meus professors es fessin dir “humanistes”
quan eren incapaços de mostrar la més mínima sensibilitat envers la condició
humana, és a dir, envers els seus alumnes? Estaven més pendents d’enaltir el
seu ego des de la seva càtedra que no pas de transmetre els seus coneixements,
d’inculcar l’amor pel món clàssic. Ara he descobert que aquesta postura tan
narcisista està plenament en contradicció amb l’etimologia de la paraula “humanista”.
Vegem, doncs, com hem arribat fins a aquesta hipocresia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’Humanisme
fou el corrent intel·lectual del Renaixement. Es començà a desenvolupar a
partir del segle XIV. El terme, però, no seria encunyat fins a principis del
segle XIX. Al 1808 el filòsof i pedagog bàvar <span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Friedrich Immanuel Niethamer l’emprà per primera vegada en un
dels seus escrits. Segons Niethamer, la pedagogia més antiga era aquella que
“es caracteritzava per cuidar la humanitat de l’alumne abans que la seva
animalitat”; per designar-la creà un híbrid grecollatí: “humanisme” -l’<i>humanus</i> llatí deriva d’<i>humus</i> (“terra”) i al·ludeix, doncs, a
aquell que habita a la terra en contraposició als déus; el sufix grec <i>–isme</i>
indica doctrina o activitat. En aquest cas, doncs, alguns professors
universitaris pequen de </span></span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Tahoma;">ὕβρις, </span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">de supèrbia –el famós “pecat” dels herois de les tragèdies
gregues-, ja que no toquen amb els peus a terra i es creuen déus. Humiliant els seus alumnes, és a dir, "tirant-los pel terra", s'obliden que, etimològicament, la humilitat és part intrínseca de la condició humana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">El neologisme <i>Humanismus</i> de Niethamer tenia l’encant d’estar relacionat amb
l’antic concepte de la <i>humanitas</i>, eix
central de la política romana. Ja al segle I aC Ciceró </span><span lang="CA">l’utilitza
en el seu sentit de compassió envers els nostres semblants –en grec equivaldria
al terme de “filantropia”. Amb tot, aviat la <i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">humanitas</span></i> amplià
el seu significat. Atès que la formació intel·lectual i, sobretot, lingüística
feia més comunicatiu i, per tant, més compassiu l’home, Ciceró va començar a
designar aquesta “formació” amb el nom d’<i>humanitas</i>.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb
l’Humanisme es consolidaria l’ensenyament medieval dels <a href="http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20111014/54229795673/las-humanidades-en-la-era-2-0.html"><i>studia humanitatis</i></a>, continguts en
les arts liberals, les quals es dividien en dues branques: el<i> trivium</i> (gramàtica,
retòrica i dialèctica) i el <i>quadrivium </i>(aritmètica, geometria, música i
astronomia). No és casual que en català “empollón” sigui “setciències” (el
terme al·ludeix a les set arts liberals abans esmentades). Els <i>studia humanitatis</i> estaven en
sintonia amb l’antropocentrisme del
Renaixement –l’ésser humà com a centre de l’Univers- que substituí el
teocentrisme medieval. Aquest antropocentrisme ja es trobava present en
l’antiguitat clàssica. Així ho reflectien màximes com “l’home és la mesura de
totes les coses” -del sofista Protàgoras-, “res no és tan meravellós com l’home
mateix” -del dramaturg Sòfocles- o <i>Homo sum, humani nihil a me alienum puto </i>(“Home som, res del que és humà m’és aliè”) –del
comediògraf Terenci. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
<b>Reflexió final</b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta
anàlisi del concepte humanitat em porta a fer la següent reflexió. Al món hi ha
dos tipus de persones: les que recorren a la cultura per alimentar el seu
esperit i les que recorren a la cultura per alimentar el seu ego. Les primeres
són molt més sanes i et conviden a menjar-te el món, a meravellar-te amb cadascun
dels seus encants. Aquesta nostra realitat tan fascinant, però, és molt
complexa, no és blanca o negra, sinó que està plena de matisos, de colors. Per
això lament molt que avui en dia existesqui la trista dicotomia entre ciències
i lletres, quan antigament els estudis humanístics també tenien un fort
contingut científic. Hem convertit l’ensenyament en compartiments totalment
hermètics i això va en detriment del conreu de l’esperit crític. Hauríem d’aconseguir
que els nostres alumnes fossin més promiscus dels del punt de vista
intel·lectual, que fossin capaços d’interactuar amb les diferents àrees del
coneixement. És així com s’assoleix una formació íntegra de la persona.</span><br />
<br />
<span lang="CA">I per acabar la reflexió, aquí teniu un <a href="http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20111014/54229795673/las-humanidades-en-la-era-2-0.html">excel·lent article</a> de La Vanguardia sobre la utilitat de les humanitats en l'era del 2.0 </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens</span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-38603541124907415832013-04-09T01:57:00.001-07:002014-05-17T05:09:22.455-07:00Dels errors s'aprèn: "errare humanum est"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Ix6CJnWLoz-HD3hu8NvBXMVyFS8qEiJoWTBkK6SfVTVfLwSw84jBxPOEsRede2jmBPU5tpp41nVhqnoINvuqLCepsmwL5IBOqXiHGqgW5gfOrr_tgdtz1tMSEC6J3Z9doQkdL7SmDT0/s1600/Mafalda_Errare_humanum_est.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Ix6CJnWLoz-HD3hu8NvBXMVyFS8qEiJoWTBkK6SfVTVfLwSw84jBxPOEsRede2jmBPU5tpp41nVhqnoINvuqLCepsmwL5IBOqXiHGqgW5gfOrr_tgdtz1tMSEC6J3Z9doQkdL7SmDT0/s320/Mafalda_Errare_humanum_est.jpg" height="320" width="286" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
"Qui té boca s'equivoca" deim en català, parafrasejant el famós llatinisme <i>errare humanum est.</i> Què seria la vida sense els nostres errors, els nostres<a href="http://www.arabalears.cat/premium/opinio/Elogi-del-fracas_0_1138686189.html"> fracassos</a>? Necessitam equivocar-nos, fracassar, per aprendre. "Fent i desfent aprèn l'aprenent". I la vida és un continu aprenentantge. Aquí teniu el <a href="http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2013/04/no-et-preocupis-errae-humanum-est.html">link </a>sobre l'explicació del llatinisme feta de manera extraordinària per un alumne col·laborador del bloc "Clàssics a la romana".</div>
<br />TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-23104570325828559462013-04-06T05:15:00.003-07:002014-02-23T09:13:10.226-08:00Els romans ja "perdien oli"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdFcx8vdRw8Ff4uSdPSF_-ogjjQCnRUqv-KPXC4jbV_KWzV66kh0kHvbMLriD0F_0u20Ou2xPMXGKt8dEeMy6L4QNwnrVPFSjwPE0Cz_hCwaX94-cEo7p1JKW-SvpZEVWccNgG4GEhXKg/s1600/aceite.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdFcx8vdRw8Ff4uSdPSF_-ogjjQCnRUqv-KPXC4jbV_KWzV66kh0kHvbMLriD0F_0u20Ou2xPMXGKt8dEeMy6L4QNwnrVPFSjwPE0Cz_hCwaX94-cEo7p1JKW-SvpZEVWccNgG4GEhXKg/s320/aceite.jpg" height="199" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’expressió “perdre
oli” per indicar que un home és homosexual està relacionada amb el món romà. I
té una història ben curiosa. Els <a href="http://arquehistoria.com/ser-gay-en-la-roma-antigua-12512">homosexuals</a> romans que es dedicaven a la
prostitució utilitzaven oli d’oliva per lubrificar el seu anus. En marxar de
fer el servei, era normal que els en regalimàs una mica i que, d'aquesta manera, se'ls tacàs la roba. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">“Sortir de l’armari”<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No totes les
persones que perden oli “han sortit de l’armari”. L’origen d’aquesta expressió
és més recent. Va ser encunyada per primera vegada el 1869 per l’advocat alemany
Karl-Heinrich Ulrichs, pioner del moviment pels drets LGBT (Lesbianes, gais,
Bisexuals i Transexuals). Amb ella volia animar els homosexuals a donar a
conèixer la seva condició i a plantar cara a la societat davant les contínues
discriminacions que patia aquest col·lectiu. Dos anys abans, el 1867, Ulrichs
s’havia convertit en el primer homosexual a declarar-ho públicament en un
discurs davant el Congrés de juristes alemanys a Munich. Allà va demanar una
resolució per a l’eliminació de les lleis contra els homosexuals. Es tractava
de lleis molt dures que, entre altres coses, contemplaven acomiadaments i fins
i tot penes de presó. Als països anglosaxons s’utilitza l’expressió “coming out
of the closet”.</span><br />
<br />
<span lang="CA">Antoni Janer Torrens </span></div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-984625210428453142013-04-04T01:49:00.001-07:002013-07-22T11:14:31.194-07:00L'origen dels vents<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMua9uGqiK4gM38zUMXPfmy1E_xad6GImwEHCh80qPbDeQmnR4m7LDXVCVPXE4t7QyyR3FzV-XR4TZW93azkAfWtbpkYyMNxLkdlV3HE7rC43K6LfgvwSUSoxSV0ZicGdoaNuOv2QqGdc/s1600/%C3%88ol+III.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMua9uGqiK4gM38zUMXPfmy1E_xad6GImwEHCh80qPbDeQmnR4m7LDXVCVPXE4t7QyyR3FzV-XR4TZW93azkAfWtbpkYyMNxLkdlV3HE7rC43K6LfgvwSUSoxSV0ZicGdoaNuOv2QqGdc/s320/%C3%88ol+III.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui
toca parlar de l’origen etimològic del vents. Primer, però, convé resseguir el
seu rastre en la mitologia que els fa fills de la titànida Eos (“l’aurora”) i
del seu germà Astreu. Homer defineix Eos com una divinitat de “dits rosats” (</span><i><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ῥ</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">οδοδ</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">ά</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">κτυλος</span></i><span lang="CA">), que s’encarrega d’obrir les portes del cel al carro del
seu germà Hèlios, personificació de Sol. En la mitologia grega els vents </span>(<span style="background-color: white;">Άνεμοι) </span>més importants són quatre:<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Bòreas (nord),
equivalent a l’Aquiló romà<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Notos (sud),
equivalent a l’Austre romà<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Euros (est),
equivalent al Vulturn romà<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Zèfir (oest),
equivalent al Favoni romà
</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En la mitologia grega només existeixen activitats personalitzades relatives al Bòreas,
de caràcter molt irritable, i al Zèfir, d’influència beneficiosa ja que és una brisa
suau (que arrossega el perfum de les flors; no debades, aquest vent, que en
llatí, <i>Favoni, </i>ja significa “favorable”,
sempre va acompanyat per una nimfa anomenada Cloris, que els romans identificarien
amb la deessa Flora. La nostra paraula zero estaria relacionada amb el Zèfir.
El zero prové de l’hindú <i>shunya</i>
(“buit”). La seva traducció per <i>zero</i> recordaria al buf suau d’aquest
vent de ponent.<o:p></o:p></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="color: blue; text-indent: -18pt;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-indent: -18pt;">Bòreas rapta Orítia </span><span style="text-indent: -18pt;"> </span><span style="color: blue; text-indent: -18pt;"> Zèfir i Flora</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6fahyatIjFfam464Bb364pwG90k6HdcwUocRhi3PIBfQeGJvXYDtYdZuqEBp0qxFJxIkrrNbKeMGix_5Gm04bcXD3oexjLhmGw3HNT2h0JZoGJzVJPj1vDj-v7OREkK92ERmqrVNpyNE/s1600/B%C3%B2reas+rapta+Or%C3%ADtia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6fahyatIjFfam464Bb364pwG90k6HdcwUocRhi3PIBfQeGJvXYDtYdZuqEBp0qxFJxIkrrNbKeMGix_5Gm04bcXD3oexjLhmGw3HNT2h0JZoGJzVJPj1vDj-v7OREkK92ERmqrVNpyNE/s200/B%C3%B2reas+rapta+Or%C3%ADtia.jpg" width="126" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWhIo1yqeEvR6nkdrItDAo6Z7n267zUbpkIXkUeqj0xWCgwwUfP3jSVyGNfFbgoMJCQi8F9zvC0CK_oSZUEXG97Dnhdq_IQvIu4dVif1gb6LYE0KLemAn2GA8rjQi0YzUiu9tMWrk_bfo/s1600/Z%C3%88FIR+I+FLORA+(William+Bouguereau).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWhIo1yqeEvR6nkdrItDAo6Z7n267zUbpkIXkUeqj0xWCgwwUfP3jSVyGNfFbgoMJCQi8F9zvC0CK_oSZUEXG97Dnhdq_IQvIu4dVif1gb6LYE0KLemAn2GA8rjQi0YzUiu9tMWrk_bfo/s200/Z%C3%88FIR+I+FLORA+(William+Bouguereau).jpg" width="195" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Els
Vents estan sotmesos a un rei, Èol, fill de Posidó. En l’<i>Odissea</i>, Èol regala a l’heroi homèric un sac de pell que contenia
tots els vents, assegurant-li així un retorn plàcid a Ítaca. Quan és a punt d’arribar a la seva pàtria,
però, el seus companys, aprofitant que Odisseu dorm, decideixen deslligar el
sac, pensant que contenia or. En fer-ho, sortiren tots els vents, la qual cosa
féu que la nau s’allunyàs del seu destí.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">La rosa dels vents</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="text-align: center;">Els quatre vents de la mitologia grega s’acabaren incorporant a la rosa dels vents, però amb noms majoritàriament llatins.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyA5xzjd1uOxS13_QCjdD70nVNGiMYo9zINqbKDC30-Sgg9WIN7O_8Y8882fuFb6eGbvSGP-bK470Hl5pUCwF4LxDnW9B5gF2brOBQakD5pqXmzLuEQtf5O12nFKNwezMKT5RJBqoyLr0/s1600/VENTS+DE+LA+MEDITERR%25C3%2580NIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyA5xzjd1uOxS13_QCjdD70nVNGiMYo9zINqbKDC30-Sgg9WIN7O_8Y8882fuFb6eGbvSGP-bK470Hl5pUCwF4LxDnW9B5gF2brOBQakD5pqXmzLuEQtf5O12nFKNwezMKT5RJBqoyLr0/s1600/VENTS+DE+LA+MEDITERR%25C3%2580NIA.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">- Tramuntana (nord)</span></b><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">.<span class="apple-converted-space"> </span> Equival al Bòreas
grec. </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">Procedeix del llatí</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><i> </i></span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">transmontanum</i><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> que
vol dir “de l'altra banda de les muntanyes</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">" perquè els romans consideraven que venia del
nord nord d'Itàlia, és a dir, de </span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">transmontanum</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
dels Alps.</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><br />
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA">- <b>Mestral (nord-oest)</b></span></span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">. </span><span style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">En la península Itàlica és el que bufa amb més freqüència. Els romans consideraven
que ho dominava tot, per això </span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">li van
dir</span><span lang="CA" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> <i><span style="background: white;">magistrale</span></i><span style="background: white;">, que vol dir "mestre". </span></span><span style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">D'aquest mot derivaria la paraula
mestral.</span><br />
<span style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white;">- <b>Gregal (nord-est)</b></span></span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">. A causa de la seva procedència,
els romans l’anomenaren </span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">graegale</span></i><span style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, que vol dir</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="background: white;">"</span></i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">referent als grecs<i>"</i></span><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">.</span><br />
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA">- <span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span><b style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Llevant (est)</span></b><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">. Equival a l’Euro grec. La paraula llatina de la qual deriva
és de "levante", que vol dir "</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">aquell que s'alça</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">" al·ludint al sol, és a dir, </span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">“</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">per on surt el sol</span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">”</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">.</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><br />
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white;">- <b>Xaloc (sud-est)</b></span></span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">. Aquest nom no ve del llatí sinó
de l'àrab, de la paraula<span class="apple-converted-space"> </span></span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">shalúq</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, que vol dir</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> "</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">suau".</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><br />
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA">- <span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span><b style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Migjorn (sud). </span></b><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Equival al Notos grec.<b> </b></span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Derivaria del llatí vulgar<span class="apple-converted-space"> </span></span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">mĕdĭo diŭrno (“</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">migdia</span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">’</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">”) en al·lusió a la meitat del dia quan el sol és
al sud.</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><br />
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white;">- <b>Llebeig o Garbí (sud-oest)</b></span></span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">. Llebeig deriva de la veu llatina<span class="apple-converted-space"> </span></span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">libs</i><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">que
vol dir</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">"de Líbia"</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, perquè és d'allà des d'on bufa el vent. En canvi, el mot</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">garb</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">í ve de la paraula àrab</span><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">Tarabulus al-Garb</i><span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> que és
com es diu la capital de Líbia (Trípoli) en àrab.<span class="apple-converted-space"> </span></span><br />
<span class="apple-converted-space" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span class="apple-converted-space"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background-color: white;">- <b>Ponent (oest). </b></span></span><span lang="CA" style="background-color: white; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Equival al Zèfir grec.</span><span lang="CA" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> <span style="background: white;">Ve de la paraula llatina<span class="apple-converted-space"> </span></span><i>ponente</i>, que vol dir <i>"</i>que es pon", allà on es pon el sol. És a dir, el ponent és aquell
vent que bufa des d'allà on es pon el sol.<span class="apple-converted-space"> </span></span><br />
<span lang="CA" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span class="apple-converted-space"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span class="apple-converted-space">A l'hora de navegar, els romans estaven pendents de tots aquests vents. Aquell que els conduïa a bon port (<i>portus</i>) fou conegut amb el sobrenom d'<i>oportú</i>. Amb el temps, aquest adjectiu amplià el seu significat i es convertí en sinònim de còmode, adequat. Al segle XIX ens vendria del francès un nou vent de molta intensitat: el vendaval. La paraula deriva de l'expressió<i> vent d'aval,</i> literalment, "vent de la vall", "vent de sota", que s'aplicava originàriament al fort vent que procedia del sud-oest, de l'Atlàntic.</span></span><br />
<span lang="CA" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span class="apple-converted-space"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span class="apple-converted-space">Si voleu ampliar la informació no us perdeu aquest <a href="http://blocs.xtec.cat/elceldelsmites/2013/07/08/els-vents-i-els-punts-cardinals/#comment-560">web</a>.</span></span></div>
</div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-71813652410854630662013-04-03T13:49:00.000-07:002013-04-03T23:17:35.085-07:00Per què tots els camins duen a Roma?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXaIJKi4IGooQOgEdC0Mzduq5NZZTfDYHcSfOgMXY_Gbd-R5roIyeesYhz07XwbbjlbyFz0DMKVMOOjTaE8lPOf6yKJNQ7aGUZohgHSkbv2sYSCjDoxmuWMNnL4ejZIx5HOZz_nST5wsc/s1600/Tots+els+camins+duen+a+Roma.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXaIJKi4IGooQOgEdC0Mzduq5NZZTfDYHcSfOgMXY_Gbd-R5roIyeesYhz07XwbbjlbyFz0DMKVMOOjTaE8lPOf6yKJNQ7aGUZohgHSkbv2sYSCjDoxmuWMNnL4ejZIx5HOZz_nST5wsc/s320/Tots+els+camins+duen+a+Roma.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un
dels emblemes urbanístics de l’imperi romà fou l’extensa xarxa de calçades que
construí per tot el seu vast territori. Com passa actualment, aquestes vies
comptaven amb un indicadors en forma de columnetes de pedra. Eren els mil·liaris,
que assenyalaven la distància existent entre el lloc concret i la ciutat de
Roma. En aquell temps, cada milla equivalia a mil passes, és a dir, a <st1:metricconverter productid="1.482 m" w:st="on">1.482 m</st1:metricconverter>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’any
<st1:metricconverter productid="20 aC" w:st="on">20 aC</st1:metricconverter> l’emperador
August, conegut per la seva febre constructora, féu erigir al fòrum de la capital del Laci el “mil·liari d’or” o <i>milliarium aureum. </i>En aquest cas, era una columna de marbre
de més d’un metre d’altura, folrada amb làmines de bronze daurat. Sobre aquest
monument, que havia d’indicar el punt ideal de convergència dels camins de l’imperi,
s’hi gravaren els noms de les principals ciutats i també s’indicà la distància
que les separava de la capital. D’aquí hauria nascut la famosa expressió “tots
els camins duen a Roma”. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Avui al fòrum romà, al costat de l’antiga tribuna d’oradors, s’han
trobat unes fragments de marbre que fan suposar que servirien de base del famós </span><i>milliarium aureum </i>(a dalt, a la imatge). D’altres, en canvi, creuen que serien restes d’un altre
edifici. Sigui com sigui, el fet és que avui dia gairebé totes les capitals del món tenen el seu particular kilòmetre zero a imatge d<i>'</i>aquest antic monument.</div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5870575660884905174.post-6101819517646234822013-04-03T05:56:00.004-07:002013-04-03T13:58:55.911-07:00"Hablando del rey de Roma"?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLg3gVXucxfnkfCS6QYcvgibw78oRYY6yKwcnFwoWfp7Kwwlww-4C3rNjltP3REj71UwYAvvqlA8kmOysgXtrvgulMiBR9UyAj6Ko0FwjFr_mhqQpz99wS3BLKWmZIFv9bJ5pG1D1NS5o/s1600/Papa_Clemens_Quintus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLg3gVXucxfnkfCS6QYcvgibw78oRYY6yKwcnFwoWfp7Kwwlww-4C3rNjltP3REj71UwYAvvqlA8kmOysgXtrvgulMiBR9UyAj6Ko0FwjFr_mhqQpz99wS3BLKWmZIFv9bJ5pG1D1NS5o/s400/Papa_Clemens_Quintus.jpg" width="338" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"> <span style="color: blue;"> Papa Clement V (1305-1314), primer papa que residí a Avinyó</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ara que tothom parla meravelles del
nou papa Francesc és bo recordar que hi va haver un temps en què el representant de Déu a la Terra no comptava amb les simpaties de tothom. D’aquest temps
vindria suposadament la famosa expressió castellana “hablando del rey de Roma” que
es fa servir quan en una conversa apareix de sobte la persona de la qual es
parla. En realitat, l’expressió es una distorsió del terme “ruin de Roma”.
Aquest “ruin” es referia al mateix papa de Roma. Al segle XIV el papat de Roma
va córrer el risc de desaparèixer amb el llarg període de crisi que va suposar
el trasllat de <st1:personname productid="la Santa Seu" w:st="on"><st1:personname productid="la Santa" w:st="on">la Santa</st1:personname> Seu</st1:personname>
a Avinyó (1309-1377), al sud de França. Aleshores el summe pontífex gaudia de
molt mala fama, i la gent s’hi referia amb el terme “ruin” per considerar-lo el
mateix diable.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb el temps, l’expressió es completà
amb la rima següent “Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma”. En altres
idiomes podem trobar el terme originari “ruin” com a diable o llop. De fet en
català, l’expressió equivalent és “Qui del llop parla, el llop li surt”. Aquí
tenim exemples d’altres llengües:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt;">
<span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt;">
<span lang="CA"> Anglès: <i>Speak of the devil and he doth appear</i> (“Parla del diable i
guaita”)</span><br />
Francès: <i>Quand
on parle du loup, on en voit la queue</i> (“Quan parlam del llop, se li veu la
coa”)<br />
Portuguès: <i>Falando
do diabo, apareceu o rabo</i> (“Parlant del diable, apareix la coa”)<br />
Euskera:
<i>Otsoa non aipa, han gerta</i> (“On
s’anomena el llop, allà apareix”)</div>
TONIhttp://www.blogger.com/profile/18166148940446964511noreply@blogger.com1