"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 29 de març de 2012

Calculadores

Edu3.cat


Calculadores

"Dígits" parla, en aquest capítol, de la història de les primeres màquines de sumar i multiplicar, que van aparèixer al segle XVII, i de l'evolució fins a les calculadores actuals.

La primera calculadora mecànica va ser la "pascalina", del francès Blaise Pascal, que bàsicament permetia fer sumes.

L'alemany Gottfried Leibniz, preocupat per les dificultats que tenien els astrònoms per fer càlculs, va dissenyar una calculadora que superava la de Pascal. Consistia en un dispositiu especial que servia per multiplicar, un cilindre amb nou dents de diferents llargades.

El càlcul mecanitzat es va popularitzar amb l'aparició de l'aritmòmetre, del francès Thomas de Colmar, al segle XIX. Feia multiplicacions, però indirectament, mitjançant la repetició de sumes. La primera multiplicadora de veritat va ser ideada per Ramon Verea, un espanyol resident a Nova York.

Un contemporani de Pascal i Leibniz, l'escocès John Napier, va idear el concepte de logaritme. El logaritme és l'exponent al qual s'ha d'elevar un nombre, la base, per obtenir una determinada potència. Resulta que l'operació del logaritme permet convertir una multiplicació en una suma.

Aquesta conversió logarítmica va tenir una gran repercussió i astrònoms, navegants o arquitectes van fer servir les taules de logaritmes per fer càlculs complicats. L'anglès William Oughtred va inventar un dispositiu que en treia profit a la pràctica: el regle de càlcul.

El regle de càlcul consistia en una placa rectangular i unes peces que hi lliscaven amb diverses escales logarítmiques. Permetia fer multiplicacions, divisions, potències, arrels...

Les regles i els mecanismes de càlcul van passar a la història amb l'aparició, en l'últim quart del segle XX, de les calculadores electròniques i, en particular, de les calculadores científiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada