Càlculs de navegants
"Dígits" fa, en aquest capítol, un repàs de les tècniques emprades pels navegants per conèixer el rumb i la situació dels vaixells, és a dir, la latitud i la longitud.
Antigament, endinsar-se en el mar era una aventura força perillosa. Es feia difícil encertar el rumb i, encara més, conèixer la posició del vaixell.
El rumb es podia conèixer observant uns astres determinats. Per exemple, la sortida del sol determina l'est. De nit, a la constel·lació de l'Óssa Menor, l'estel polar apunta al nord. Quan la navegació era costanera també s'estimava el rumb identificant la procedència del vent amb la rosa dels vents.
La principal preocupació dels navegants, però, era conèixer la posició del vaixell. Un component de la posició és la latitud, és a dir, l'arc en relació amb l'equador. Per calcular la latitud, els navegants disposaven de diversos instruments. Un era l'astrolabi, d'origen grec i perfeccionat pels àrabs. L'altre, el sextant, força fiable i construït amb dos miralls, permetia mesurar qualsevol angle en relació amb l'horitzó. La latitud s'obtenia mesurant l'angle del sol al migdia i consultant unes taules i, de nit, mesurant l'angle de l'estel polar.
L'altre component de la situació d'un vaixell és la longitud, molt més difícil de calcular perquè cal l'hora exacta. Al segle XVIII, el rellotger John Harrison va aconseguir fabricar un rellotge que indicava l'hora sense veure's afectat pels vaivens del vaixell ni per les inclemències del mar. Així, el càlcul de la longitud va deixar de ser un problema. El meridià de referència de la longitud està situat sobre Greenwich.
Avui en dia, la latitud i la longitud es calculen de manera automàtica gràcies al GPS, el sistema de posicionament global, una xarxa de vint-i-quatre satèl·lits que orbiten la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada