Stonehenge

Stonehenge

Els homes i les dones han contemplat el cel, intrigats, des de la Prehistòria. Esperaven trobar-hi respostes i, en particular, esperaven preveure els esdeveniments del firmament, ja que, pensaven, tenien relació amb els esdeveniments d'aquí la Terra.

Hi ha indicis de la contemplació i l'estudi del cel del temps del Paleolític. S'han trobat gravats a les pedres, i ossos amb incisions, que semblen registres de les fases de la Lluna.

Però el més destacat són els monuments megalítics amb la finalitat (única o no) de determinar les posicions dels astres i el calendari. Bona part d'aquests monuments es troben a la Bretanya francesa, i a Anglaterra.

Es tracta d'alineacions i cercles de pedres, de monòlits, situats en planícies. Es feien servir com a punts de mira, sovint complementats amb referències a molta distància.

També hi ha tombes, com la de West Kennet Long Barrow, a Anglaterra, de fa sis mil anys, orientada amb precisió respecte els punts cardinals, cosa que vol dir que els constructors havien de disposar de bons instruments de mesura.

Les taules que hi ha Menorca podrien tenir també connotacions astronòmiques.

Però el monument megalític més famós per la seva possible utilitat astronòmica, i pel relatiu bon estat de conservació, és el de Stonehenge.

Al sud d'Anglaterra, prop de Salsbury, hi ha diverses anelles concèntriques de pedres i terraplens amb un diàmetre exterior d'uns 120 metres. El conjunt de Stonehenge és el resultat de centenars d'anys d'esforços.

En una primera etapa, fa uns 4.600 anys, es va construir un terraplè i una fossa circular amb pedres i pals clavats. Més endavant es va construir un cercle amb 58 monòlits.

Per fi, fa uns 3.800 anys, a l'interior s'hi van aixecar altres anelles de pedres, i es va construir l'extraordinari grup central integrat per trílits, amb pedres que arriben a pesar fins a 25 tones i que van haver de ser transportades des de molt lluny.

Tenint en compte les variacions que es produeixen a l'eix de rotació de la Terra amb els anys, s'ha pogut determinar que a Stonehenge hi ha alineacions de pedres que indiquen, amb sorprenent exactitud, el moment de les sortides i postes del Sol i la Lluna en dies claus, com els dies dels solsticis i dels equinoccis, assenyalant el començament de les estacions.

Se suposa que els astrònoms de Stonehenge controlaven amb precisió, en particular, el moviment de la Lluna, en l'intent de preveure els eclipsis, uns fenòmens considerats nefastos en aquell temps.

La desaparició dels déus Sol i Llum, tot i que només per una estona, s'interpretava com que aquests déus estaven irritats amb el comportament humà, cosa que podia tenir greus conseqüències.

Pel que fa a la finalitat de Stonehenge hi ha diversitat d'opinions, però sembla que el monument tenia una funció religiosa i, a la vegada, astronòmica i astrològica.

I és que, durant mil·lennis, religió i astronomia han estat estretament relacionades. Al cap i a la fi, els astres eren les residències dels déus.

Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.

Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.

Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.