Marró, la vida secreta de la bellesa

Marró: la vida secreta de la bellesa

L'espai "Colors en sèrie" parla del color marró. El color de la terra és el més despreciat i molt poques persones el destaquen com el seu color favorit.


El marró és, sens dubte, el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa. Trobem el color marró als ulls i als cabells, i també és el color del cartró i dels excrements humans i animals. El marró és un color primitiu que no ven, per això molts productes marrons es vesteixen amb embolcalls i logos d'altres colors. Fins al segle XX, el color marró no tenia nom per designar-lo. L'origen de la paraula "marró" el trobem en el mot "marron", que en francès denomina un tipus de castanya. El marró és el color de la pobresa. Històricament, els camperols, els criats i els pidolaires es vestien amb roba sense tenyir. Actualment, el marró és un color no apropiat per vestir en els actes oficials de les cases reials. El mot "marró" és present en diverses frases fetes: "enxampar algú de marró", que vol dir trobar-lo en una situació compromesa; també es parla de "menjar-se el marró" com una cosa desagradable de fer. A la xocolata, encara que marró, se li atribueixen efectes beneficiosos, és antidepressiva i antioxidant. El marró és el color de la terra i també és el color natural amb més matisos, és el color dels deserts, de la fusta, de la fruita seca, de la majoria d'espècies de mamífers i dels camps de conreu.