"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 29 de març de 2012

Mosaics

Edu3.cat

Mosaics

"Tarasca" presenta un reportatge sobre l'evolució de l'art del mosaic de ceràmica a diverses ciutats de la Mediterrània, des dels primers testimonis de l'imperi romà, fins a la seva recuperació a Catalunya, a mitjans del segle XIX.


El programa passa per ciutats que recullen les principals mostres de l'art del mosaic, com Barcelona, Istambul, a Turquia; Fes, al Marroc; o Còrdova, Sevilla i Granada, a Andalusia.


El mosaic va néixer a l'entorn del món mediterrani. Ha estat practicat i heretat per totes les grans civilitzacions mediterrànies fins arribar als nostres dies. Avui, però, és un art a punt de desaparèixer.

El moment de màxima esplendor del mosaic a Catalunya va ser a finals del segle XIX i començaments del segle XX, gràcies a la revalorització dels oficis artístics feta pels modernistes. Així, va renéixer a Catalunya una tècnica que havia arribat amb les colonitzacions gregues i romanes.

En contrast amb l'occident, als països de la Mediterrània oriental, el mosaic és un art viu. A Síria, encara hi ha tallers de mosaics on es treballa amb les tessel·les, les petites pedres de colors que donen forma i volum al dibuix. Els mosaics sirians actuals beuen de la tradició de l'art bizantí.

A Efes, una antiga ciutat de la Jònia, s'han trobat moltes decoracions fetes de mosaics de tessel·les.

El mosaic es va introduir a Roma, al segle II abans de Crist, per artistes alexandrins.

Actualment, el Marroc és l'últim gran centre creador de mosaics de la Mediterrània. A la ciutat de Fes, els artesans fan rajoles de ceràmica esmaltada i tallada, segons els motius abstractes tradicionals.

El moment de màxima esplendor del mosaic se situa a Bizanci. A partir del segle III, amb la decadència de Roma, el poder de l'imperi es va traslladar de la Mediterrània occidental, a l'oriental. La perfecció dels mosaics bizantins és ben patent entre els segles X i XIII.

A la Barcelona de finals del segle XIX, el mosaic torna a prendre forma en les obres dels modernistes, com Lluís Domènech i Montaner. La Casa Lleó Morera és l'exemple del seu mestratge en l'ús de la ceràmica en tots els espais de l'arquitectura.

El Palau de la Música Catalana, seu de l'Orfeó Català, va ser la gran obra de Domènech i Montaner. Lluís Bru en va fer els mosaics de l'escenari i de l'exterior.

A la Casa Thomas, també de Lluís Domènech i Montaner, els mosaics cobreixen els paviments i les parets. D'altra banda, al menjador de la Fonda Espanya, l'arquitecte va combinar rajola, mosaic, fusteria i peces en relleu, que fusionen parets i sostres. I al Castell dels Tres Dragons, un edifici que va acollir el cafè restaurant de l'Exposició Universal de 1888, hi ha una cenefa d'escuts, fets amb rajola blanca i blava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada