"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 8 de març de 2012

Sant Jordi, un mite viu

Edu3.cat

Un mite viu

"Tarasca" parla dels orígens i la pervivència del mite de sant Jordi als països de l'Europa occidental, sense oblidar l'arrelada tradició popular existent a Catalunya.


Des de la Grècia clàssica fins als nostres dies, la figura de l'heroi que combat el drac és present com a símbol de la lluita del bé contra allò que és difícil de vèncer.


La veneració de sant Jordi, cavaller bizantí, es propaga arreu d'Europa a partir de l'edat mitjana, i és adoptat com a patró de moltes ciutats i països, com Catalunya, Grècia, Geòrgia, Rússia, Anglaterra o Portugal. Els cavallers templers també adopten el símbol de sant Jordi, la creu vermella sobre fons blanc.


L'aportació que fa Catalunya a tot això és, a més d'una elevada obra artística, la llegenda de la rosa i la vinculació internacional del 23 d'abril amb el Dia del Llibre.


La llegenda medieval europea de sant Jordi no parlava de roses. És una aportació de la versió catalana, que situa els fets a la vila de Montblanc, on cada any es reviu la llegenda de sant Jordi.


A París es troben els quatre compartiments laterals del Retaule de Sant Jordi, pintat per Bernat Martorell. Són propietat del Museu del Louvre. Molt probablement, aquesta obra anava destinada a la capella del Palau de la Generalitat i Martorell la devia pintar durant la construcció de la capella, al voltant del 1438.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada