"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 29 de març de 2012

Càlculs analògics

Edu3.cat

Càlculs analògics

Al llarg de la història, les analogies s'han utilitzat per fer càlculs. En aquest capítol, "Dígits" parla de les primeres calculadores i dels primers ordinadors analògics.

Amb un mapa es pot saber la distància entre dues ciutats sense haver d'anar-hi. El mapa és, doncs, una analogia.

L'arquitecte Antoni Gaudí solia fer uns models molt curiosos dels seus projectes, les anomenades "maquetes funiculars". Aquestes maquetes eren una analogia de l'edifici i de les seves càrregues, i permetien a Gaudí visualitzar-les i experimentar-les.

Una de les primeres calculadores analògiques va ser l'hodòmetre, que servia per mesurar la distància recorreguda per un carruatge.

Les analogies es van començar a aplicar en matemàtica a partir d'un dispositiu molt enginyós, el planímetre. El planímetre resolia manualment el que s'anomena integrar una funció, és a dir, mesurava l'àrea d'una manera bidimensional.

Lord Kelvin, un científic anglès, va donar un fort impuls al càlcul analògic amb un previsor de marees. Per la seva banda, l'espanyol Leonardo Torres Quevedo va dissenyar una calculadora analògica pionera, la màquina algebraica, que resolia equacions algebraiques d'una certa complexitat.

Vannevar Bush, un enginyer nord-americà considerat un dels pares de la informàtica, va inventar el primer ordinador analògic. Es deia analitzador diferencial i es feia servir per resoldre problemes matemàtics de les xarxes elèctriques.

La Segona Guerra Mundial va tenir molt a veure amb el desenvolupament dels ordinadors, tant analògics com digitals. La primera gran aplicació d'aquests ginys va ser el càlcul de les trajectòries dels projectils.

Després de la guerra, els ordinadors analògics van rivalitzar amb els digitals. La partida la van guanyar els digitals, més exactes i capaços de fer càlculs molt més variats. Fins a la dècada del 1970, alguns ordinadors analògics es van fer servir per produir imatges per a televisió i cinema, ja que, en aquest camp, els ordinadors digitals encara no s'havien desenvolupat prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada