Bèsties de festa
"Tarasca" repassa la simbologia dels animals en les tradicions i en la vida quotidiana, des de l'edat mitjana fins ara. El programa mostra exemples del bestiari català, els monstres i animals representats als exteriors dels temples i les mascotes que es fan servir en el context publicitari o de màrqueting.
Actualment hi ha més de vuitanta peces de bestiari repartides per tot Catalunya. La majoria són construccions fetes durant els anys 1980 i 1990. Tot i que la tradició és antiga, les peces són molt recents. L'increment en nombre ha estat espectacular. Durant els últims anys, dracs, víbries, bous, àligues, cabres, lleons i mulasses s'han reintroduït a la festa.
L'origen exacte del bestiari no està documentat. Les diverses cultures han dotat els animals de personalitat i simbologia diversa. Segles enrere, els animals eren objecte de mites, llegendes i significats sobrenaturals.
La gent veia en el bou el gran fertilitzador del món, i en l'àliga, l'ocell que portava les ànimes al cel. El bou i la mula apareixen al naixement de Jesús. A diferència d'altres bèsties, la víbria és un monstre creat a Catalunya. És una figura de drac amb pits de dona, cua de serp i ales membranoses. La primera víbria documentada és de l'any 1399. Com gairebé tot el bestiari actual, les víbries s'han construït seguint models medievals.
L'assimilació del bestiari per part de l'Església també es va dur a terme a les catedrals. A la catedral de Barcelona hi ha cent seixanta estàtues que representen figures d'animals o humanes. Moltes d'aquestes estàtues eren simples canalitzacions per evacuar l'aigua de la pluja. Va ser després que es van convertir en estàtues treballades, en detalls artístics, en gàrgoles. El drac és la bèstia més representada.
L'àliga, com a símbol del poder, ha estat utilitzada des de l'antiguitat pels grans imperis i els règims totalitaris. Al règim dictatorial de Franco va aparèixer l'àliga en monedes, escuts i banderes. L'imperi Romà ja utilitzava l'àliga com a símbol imperial. L'Alemanya de Hitler va fer servir l'àliga com a símbol de poder i dominació nazi.
Dins el bestiari, la figura de l'àliga és símbol de llibertat, du un colom blanc a la boca i és lliure d'entrar en espais sagrats com les esglésies. És la reina del bestiari festiu.
L'àliga de Vilafranca és una de les peces més valuoses del bestiari. No és una reconstrucció recent: data del segle XVII. L'àliga, en principi, només pertany a poblacions amb categoria de ciutat. L'àliga de Valls és l'única que porta viu el colom a la boca.
La gran majoria del bestiari utilitza la pirotècnia. Aprofitant l'èxit que tenen les colles de diables, el bestiari fa servir el foc de manera massiva.
La Patum és la reina de les festes. Data, probablement, del segle XIV i es la manera com els berguedans celebraven el Corpus. Està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.
Però els animals també tenen una forta presència en la publicitat, en tota mena d'esdeveniments, en la política o en els esports. Dins els esports, en són un exemple les mascotes dels Jocs Olímpics o dels equips esportius, com ara el drac Gregori dels Barcelona Dragons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada