"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 22 de març de 2012

Mesurar l'espai

Edu3.cat

Mesurar l'espai

Tot i que les distàncies de l'univers són de gran magnitud, es tracta de distàncies calculables gràcies a diverses tècniques. Aquest capítol de "Dígits" les explica.

Un dels mètodes més antics per saber la distància a què es troba un objecte llunyà consisteix a observar-lo des de dos punts i mesurar l'angle de les visuals. La distància buscada s'obté gràcies a un senzill càlcul trigonomètric.

El grec Hiparc, dos segles abans de la nostra era, va aplicar aquest mètode per obtenir la distància a què es troba la Lluna. Va deduir que la Lluna era a unes 69 vegades el radi de la Terra, un càlcul molt aproximat, ja que, en realitat, és a unes 59 vegades aquest radi.

Aquest mètode, anomenat tècnicament paral·laxi, és el desplaçament aparent d'un astre degut al canvi de posició de l'observador. Com més separats estan els punts d'observació, millor és la mesura resultant. Les referències que es fan servir són el diàmetre de la Terra i el diàmetre de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. De fet, la "unitat astronòmica" és, justament, la meitat d'aquest últim valor i es fa servir per xifrar les distàncies dels astres pròxims.

En alguns casos, algunes distàncies es poden calcular directament. Per saber a quina distància es troba la Lluna, s'hi envia un raig làser i es mesura el temps que triga a reflectir-s'hi. I, amb un radar, es pot saber a quina distància es troba Venus.

Per fer càlculs més enllà del sistema solar es fa servir una altra unitat, el parsec. Un parsec és la distància a què es troba un astre amb un segon d'arc de paral·laxi.

Quan la paral·laxi ja no és possible, els astrònoms fan servir altres mètodes basats, per exemple, en la brillantor de les estrelles. La llum d'un astre conté una gamma molt àmplia de freqüències, coneguda com a espectre electromagnètic. L'estudi d'aquest espectre dóna molta informació sobre l'astre, per exemple, com es mou i a quina velocitat.

Els anys 90, el satèl·lit Hiparc, de l'Agència Espacial Europea, va precisar les posicions i els moviments de més d'un milió d'estrelles.

Totes les mesures astronòmiques són relatives, per això els astrònoms parlen d'escala còsmica de les distàncies. En aquesta escala, cada esglaó fa de suport de les mesures de l'esglaó següent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada