"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 29 de març del 2012

Edu3.cat

Mesurar les coses

Metres, hectàrees, quilograms o litres són unitats que permeten indicar les dimensions dels objectes. Aquest capítol de "Dígits" explica com s'han arribat a definir les unitats de mesura del sistema mètric.

El temps és la primera magnitud que es va quantificar perquè hi ha un patró que tothom percep igual: el cicle solar del dia i de la nit. En canvi, no hi ha cap patró natural per a la longitud, per això totes les cultures n'han inventat algun.

A l'antiguitat hi havia unitats de longitud basades en parts del cos humà: mà, cúbit, peu... Per exemple, la milla, que va néixer a Roma, vol dir mil passos. La polzada, la iarda i altres unitats anglosaxones, que encara es fan servir, van aparèixer més tard. A Catalunya es feia servir la braça, el pam i la canya, que eren vuit pams. Les opcions també eren nombroses per quantificar el pes i el volum i aquest fet no facilitava gaire els intercanvis.

La situació es va allargar fins que, al segle XVIII, l'estat francès va decidir fixar-ne una unitat, el metre. Primer va caldre definir què s'entenia per metre i els científics van optar per un valor geodèsic. El metre seria la milionèsima part del quadrant d'un meridià de la Terra.

El càlcul del metre el van dur a terme els astrònoms Joseph Delambre i Pierre Méchain. La seva missió va consistir a mesurar sobre el meridià la distància entre Dunkerque i Barcelona. La mesura no era fàcil, perquè pel camí hi havia muntanyes, rius i pobles, així que van fer servir el mètode de la triangulació. Després de sis anys van obtenir una mesura amb una precisió de dècimes de mil·límetre.

A poc a poc, el metre es va anar popularitzant, juntament amb un sistema pràctic de posar nom a les mesures. Per designar-ne els múltiples es fan servir prefixos grecs: "deca", "hecto", "quilo"... I per a les fraccions, prefixos llatins: "deci", "centi", "mil·li"...

Del metre se'n van derivar altres unitats, com el litre, que és la capacitat d'un cub amb un costat d'un decímetre, i el quilogram, que és la massa d'un litre d'aigua.

Des del 1983, un metre és la distància que recorre la llum durant una determinada fracció de segon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada