"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 29 de març de 2012

Pedres, símbols i boles

Edu3.cat

Pedres, símbols i boles

Aquest capítol de "Dígits" repassa els diferents sistemes per calcular que han fet servir les diverses civilitzacions al llarg de la història.

Entre el Congo i Uganda, a la població d'Ishango, s'hi van trobar unes restes prehistòriques de fa uns 20.000 anys. Una d'aquestes restes és un os amb una sèrie de senyals. La distribució d'aquests senyals no és aleatòria, sinó que s'hi aprecien certes relacions. A la columna central, les quantitats representades són dobles o bé meitats. La columna lateral mostra quatre números primers. L'os d'Ishango és el testimoni de números de càlcul més antic que es coneix.

La paraula càlcul prové del llatí "calculus", que vol dir pedreta. Els primers càlculs es feien amb pedretes i s'enregistraven fent osques en ossos o en tauletes d'argila, com feien els babilonis.

Els babilonis disposaven d'un signe per a la unitat i d'un per a la desena. Combinant l'un i l'altre representaven qualsevol número. Com a base de numeració feien servir el 60.

Els egipcis empraven símbols més variats, com una corda, una flor de lotus, un dit, un ocell... És el sistema anomenat jeroglífic.

Els grecs representaven les quantitats amb les lletres de l'alfabet. Les nou primeres lletres eren per als nou primers números; les nou següents, per a les desenes, i les nou últimes, per a les centenes. Posteriorment, els romans van reduir el nombre de lletres.

A l'Amèrica del Sud feien servir el "quipu", construït amb cordes i cordills. Fent servir la base 10, els números s'indicaven en forma de nusos en unes posicions determinades.

A la Xina feien servir un instrument que facilitava molt les coses: l'àbac. Tot i la seva senzillesa, l'àbac permetia fer operacions força complicades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada