Pedres, símbols i boles

Pedres, símbols i boles

Aquest capítol de "Dígits" repassa els diferents sistemes per calcular que han fet servir les diverses civilitzacions al llarg de la història.

Entre el Congo i Uganda, a la població d'Ishango, s'hi van trobar unes restes prehistòriques de fa uns 20.000 anys. Una d'aquestes restes és un os amb una sèrie de senyals. La distribució d'aquests senyals no és aleatòria, sinó que s'hi aprecien certes relacions. A la columna central, les quantitats representades són dobles o bé meitats. La columna lateral mostra quatre números primers. L'os d'Ishango és el testimoni de números de càlcul més antic que es coneix.

La paraula càlcul prové del llatí "calculus", que vol dir pedreta. Els primers càlculs es feien amb pedretes i s'enregistraven fent osques en ossos o en tauletes d'argila, com feien els babilonis.

Els babilonis disposaven d'un signe per a la unitat i d'un per a la desena. Combinant l'un i l'altre representaven qualsevol número. Com a base de numeració feien servir el 60.

Els egipcis empraven símbols més variats, com una corda, una flor de lotus, un dit, un ocell... És el sistema anomenat jeroglífic.

Els grecs representaven les quantitats amb les lletres de l'alfabet. Les nou primeres lletres eren per als nou primers números; les nou següents, per a les desenes, i les nou últimes, per a les centenes. Posteriorment, els romans van reduir el nombre de lletres.

A l'Amèrica del Sud feien servir el "quipu", construït amb cordes i cordills. Fent servir la base 10, els números s'indicaven en forma de nusos en unes posicions determinades.

A la Xina feien servir un instrument que facilitava molt les coses: l'àbac. Tot i la seva senzillesa, l'àbac permetia fer operacions força complicades.