"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)
"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles
dijous, 8 de març del 2012
L'enigma de l'esfinx
L'enigma de l'esfinx
En aquest capítol del programa "Una mà de contes" s'explica la història de "L'enigma de l'esfinx". La mà d'una artista il·lustra el relat amb dibuixos.
Aquest conte parla de l'endevinalla més antiga que es coneix. Fa molts anys, els habitants de l'antiga Grècia van construir un camí que duia a la ciutat de Tebes. Un dia, el camí va quedar tallat, ningú no podia entrar ni sortir de la ciutat. Els seus habitants estaven aïllats. La culpable era una temible esfinx, que es va posar al mig del camí i no deixava passar ningú. L'esfinx tenia cap de dona, cos de lleó, ales d'àliga i dents de tauró. Plantejava una endevinalla a tos els que passaven pel camí i, si no l'encertaven, se'ls menjava. Els preguntava quin animal camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia, i amb tres, al vespre. Molts viatgers van intentar encertar l'enigma, però ningú no se'n va sortir. Un dia, un noi que es deia Èdip va respondre que l'animal era l'home. L'home, al matí, és a dir, quan es un nadó, camina de quatre grapes. Al migdia, a la meitat de la seva vida, camina sobre dues cames. Finalment, al vespre, quan es gran, camina amb un bastó. En sentir la resposta, l'esfinx es va esfumar i va deixar lliure el camí que duia a la ciutat de Tebes. Els seus habitants van nomenar l'Èdip rei de Tebes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada