"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)
"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GRÈCIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GRÈCIA. Mostrar tots els missatges
dilluns, 5 de novembre del 2012
Grècia, la construcció d'un imperi
dilluns, 11 de juny del 2012
Grècia, la construcció d'un imperi
divendres, 1 de juny del 2012
dijous, 5 d’abril del 2012
Atenes contra Esparta
Atenes contra Esparta
En aquest capítol s'expliquen les enemistats que hi havia entre les polis gregues d'Atenes i Esparta.
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
Els grecs a Catalunya
Els grecs a Catalunya
L'arribada dels grecs a Catalunya abans de la nostra era i l'establiment de les colònies comercials. Empúries, les diverses ciutats, la seva estructura i urbanisme. L'art elaborat. El comerç i les relacions amb els ibers.
dissabte, 25 de febrer del 2012
Descendents d'Alexandre el Gran
Turquia, l'oblit del passat
Turquia
"L'oblit del passat" mostra el patrimoni artístic de Turquia en un recorregut que passa per Istambul, Pèrgam, la Capadòcia i Nemrut.
Mustafà Kemal Atatürk, el pare de la pàtria turca, va crear la república laica, va repel·lir els grecs i va abolir el soldanat. També va substituir els caràcters aràbics per l'alfabet llatí, va impulsar la modernització del país i la recuperació del patrimoni cultural.
Istambul és una gran metròpoli amb més de deu milions d'habitants. Tot i que la capital administrativa de Turquia és Ankara, la ciutat d'Istanbul en continua sent la capital històrica, a més del pont d'unió entre Europa i l'Àsia.
El programa mostra llocs d'interès d'Istambul, com ara la cisterna bizantina de Justinià, amb 336 columnes; el gran basar o la basílica de Santa Sofia, el monument cristià més emblemàtic d'Orient. La basílica, que ha passat un gran nombre de vicissituds al llarg de la seva història, ha estat restaurada en diverses ocasions.
El recorregut continua a les ruïnes de la ciutat de Pèrgam. L'altar de Zeus, però, va ser traslladat peça per peça a Berlín i està exposat al Pergamonmuseum.
El reportatge fa una parada a la Capadòcia. El paisatge de la regió és el resultat de l'erupció de dos volcans i de l'erosió provocada pel vent, la pluja, la neu i el gel, que hi van modelar unes formes espectaculars, com ara les "xemeneies de fades", entre Göreme i Zelve.
Els habitants de la Capadòcia van convertir les increïbles formacions geològiques en refugis i la població cristiana hi va excavar esglésies.
A la regió és important la indústria de l'ònix, l'alabastre i la ceràmica.
El patrimoni artístic musulmà és visible als diversos caravanserralls que porten fins a la ciutat de Konya, la capital turca de l'islam. A Konya va néixer un corrent religiós místic, el sufisme, i també diversos ordes religiosos, com el dels dervixos giròvags, que veneren el poeta Mevlana. El convent que porta el seu nom és un important centre de pelegrinatge.
L'itinerari finalitza a les ruïnes de Nemrut Dagi, a la regió kurda de Turquia. Després d'un camí dificultós, s'arriba fins a l'espectacular sepulcre del rei Antíoc.
L'alimentació a Grècia i Roma
Grècia, l'oblit del passat
"L'oblit del passat" mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes. A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d'un vell monticle poblat des de l'edat del bronze: l'Acros. L'any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon, els Propileus i el temple d'Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació.
A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l'Erectèon i diverse mètopes, que actualment s'exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d'aquest llegat. L'Àgora va ser el lloc de reunió d'Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l'Efestèion i el pòrtic d'Atal. El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica. Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l'escultura monumental més antiga d'Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d'Agamèmnon. Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s'hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat. A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l'oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa.
La visita a Grècia continua al monestir d'Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes. A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l'arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen. L'illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l'any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)