"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 16 d’agost del 2012

Walter Benjamin i Eivissa

Edu3.cat

"Tarasca" analitza la influència que ha tingut l'illa d'Eivissa en els seus visitants, com el filòsof Walter Benjamin, que hi va anar exiliat, o el poeta Rafael Alberti i la seva dona, Maria Teresa León, que hi van viatjar just abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Així mateix, el programa repassa les diverses circumstàncies històriques que han viscut els eivissencs al segle XX. 

La relació del filòsof alemany Walter Benjamin amb Eivissa va començar l'estiu del 1932. Benjamin era jueu i va haver de sortir d'Alemanya. A Eivissa es va trobar amb el seu amic Jean Selz, amb qui va treballar en la traducció de les seves memòries d'infantesa. A l'illa, Walter Benjamin escriu uns contes senzills, inspirats en la vida quotidiana dels eivissencs. Finalment, Benjamin deixa Eivissa per anar a París. Està afectat de malària, la seva pobresa voreja la indigència i té un destí incert. 

A França, Walter Benjamin aconsegueix sortir d'un camp de concentració i fuig de París, poc abans que el 1940, l'exèrcit nazi ocupi la ciutat. Es dirigeix cap al sud de França i, després d'un dificultós trajecte, arriba a la Catalunya Nord. En el seu camí cap al sud, s'atura a Portbou, on se suïcida. L'any 1990, a Portbou, es va recordar el cinquantenari de la seva mort. Havia estat enterrat en una fossa comuna, però ara hi té una làpida. I el 1994 es va aixecar un memorial a Portbou en honor seu. 

Aquesta escultura és un homenatge als pensadors que han lluitat contra la barbàrie humana. El destí de Rafael Alberti, un dels escriptor més importants de la generació espanyola del 27, també va estar influenciat per Eivissa. És un escriptor avantguardista, que es compromet amb la política progressista de la República. L'estiu del 1936, Rafael Alberti i la seva esposa, María Teresa León, s'embarquen cap a Eivissa. A l'illa, a Alberti i a la seva dona els sorprèn l'aixecament militar del 18 de juliol. La Guàrdia Civil els busca i han de viure en la clandestinitat. 

Després del desembarcament de les tropes republicanes a Eivissa, Rafael Alberti i María Teresa León deixen el camp i tornen a la ciutat d'Eivissa. Finalment, tots dos abandonen l'illa a bord d'un destructor. El 20 de setembre, Eivissa va tornar a caure en mans de les tropes franquistes. Després de la Guerra Civil, el matrimoni Rafael Alberti i Maria Teresa León, com molts altres republicans, han de fugir una altra vegada. A Marsella, s'embarquen en el vaixell "Mendoza", rumb a l'Argentina. Rafael Alberti va tornar a Eivissa ll 1987.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada