"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 16 d’agost del 2012

El cant pagès a Formentera

Edu3.cat

"Tarasca" recorre de punta a punta l'illa de Formentera. A més de repassar la seva història i descobrir tots els seus racons, es mostra com s'hi manté el folklore i les tradicions, com el ball i el cant pagès. La petita illa de Formentera és un mite per a molta gent. 

Formentera es caracteritza pel clima sec, amb molts dies de sol i predomini de roca calcària. El seu municipi és constituït per tres parròquies: Sant Francesc, Sant Ferran i El Pilar de la Mola. L'aïllament i l'entorn han estat l'univers dels formenterers. Durant el segle XIX, sovint, i obligats per raons econòmiques, molts van anar a fer les Amèriques. Les savines són una part del paisatge i de la forma de vida formenterers. Creixen a les dunes, vora les platges. Dels boscos de cargolades savines sortien, fins fa poc, les bigues per a les tradicionals cases pageses. 

Fins a l'aparició del turisme, les activitats agràries, l'explotació de les salines i la pesca eren els horitzons de treball a Formentera. Formentera està separada d'Eivissa pel canal, de poc fons, anomenat Es Freu. Després de la conquesta catalana, l'any 1235, Formentera va ser habitada de manera irregular. A finals del segle XIV, i fins al segle XVIII, va estar pràcticament deshabitada a causa dels pirates sarraïns. Des de llavors, Formentera disposa de comunicacions regulars amb Eivissa. La Savina és l'únic port d'arribada i sortida de l'illa. 

A finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960, un grup de gent es va tornar a expressar públicament amb la veu de la terra. I a partir de l'any 1976, va començar la recuperació del ball pagès. El petit univers de l'illa de Formentera el conformen uns 5.000 formenterers. Tothom es coneix i una majoria és part integrant activa del teixit cultural de l'illa. El vestit tradicional formenterer de festa és la indumentària que llueixen les joves al ball pagès. És de llana negra, amb gonella. La gonella era una antiga peça de vestir que duien homes i dones, composta de cos i falda. 

Fins fa unes dècades, una gran majoria de dones de l'illa encara anaven vestides amb el vestit tradicional dels dies feiners. Actualment no és gens estrany trobar, en cases i camps, alguna àvia que no ha volgut canviar la seva forma tradicional de vestir. En el decurs de la seva història, els formenterers han hagut d'aixecar talaies per a la seva seguretat. Servien per detectar la presència de veles sospitoses, vigilar les cales i prevenir desembarcaments furtius. L'extracció de la sal, documentada a l'època romana, va continuar fins a la dècada del 1980. Es necessitava una gran fortalesa física per suportar la duresa d'aquesta feina, que durava tres mesos. Actualment, Ses Salines està declarat parc natural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada