"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 16 d’agost de 2012

La moneda: el poder dels comtes

Edu3.cat

La moneda i el poder són inseparables. "Tarasca" analitza la relació entre l'encunyació del diner i el poder polític en el naixement de la Catalunya Comtal. 

Quan Catalunya encara depenia de Carlemany, als principals comtats catalans es va començar a batre moneda, prerrogativa reial de la qual van apropiar-se els comtes locals. A mesura que es van anar independitzant dels francs, i paral·lelament al creixement econòmic, gairebé tots els comtats, en un moment o altre, van encunyar la pròpia moneda. La lluita dels catalans en terres musulmanes com a mercenaris i els tributs cobrats als regnes de taifes van suposar un fort enriquiment i l'entrada de moneda d'or al país. 

Quan ja la moneda procurava guanys, els comtes van fer-ne partícips els bisbes i altres notables de part dels drets de batre moneda. El diner encunyat a Barcelona es va imposar als altres comtats, al mateix temps que el casal de Barcelona es convertia en hegemònic. Al llarg del reportatge, la numismata Anna Maria Balaguer repassa la història de l'encunyació de moneda a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada