"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 16 d’agost de 2012

Trobadors II

Edu3.cat

"Tarasca" es trasllada a l'època en què va néixer la música trobadoresca i repassa la figura i les composicions de diversos trobadors occitans i catalans, com Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval o Guillem de Berguedà. 

A principis del segle XIII, l'amor cortès, caracteritzat per la passió envers la dama, es va estendre per la terra dels trobadors. El Llemosí, el Llenguadoc, la Provença i Catalunya són països on brillava una civilització molt refinada. En moltes ciutats, la vida espiritual havia elaborat la religió càtara. En un entorn de senyors més interessats a guadir de la vida que a fer la guerra, l'art poètica era una ambiciosa alquímia. El declivi d'aquesta poesia va coincidir amb la croada contra els albigesos, que, amb el pretext de destruir l'heretgia càtara, van sotmetre els països d'oc a una gran repressió. 

Els trobadors del Segle d'Or occità eren sovint intransigents adversaris de la dominació francesa i de la dominació clerical. Després d'haver sostingut la causa dels comtes de Tolosa, quan es va acabar la lluita, es van refugiar en la cort dels senyors que van sobreviure a les lluites contra els croats. Alguns van anar a Montpeller, on el rei Jaume el Conqueridor mantenia una cort de trobadors i joglars. Era l'època en què a Montpeller estudiaven Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Raimbaut era el fill d'un pobre cavaller de la Provença, del castell de Vaqueiras. Es va fer joglar, cantava i escrivia, i es va donar a conèixer entre la bona societat. Va marxar a Itàlia, i a Pavia va esdevenir poeta oficial de Bonifaci de Monferrato. Guillem de Berguedà va ser un dels primers trobadors del sud dels Pirineus. Tenia la seva residència prop de Berga i era un gran senyor que posseïa cinc castells i dominis. Era amic de trobadors occitans. Les seves cançons eren lleugeres, però feridores. Raimon de Miraval era un cavaller del Carcassés. Un dels afers que va fer parlar més la gent de l'època va ser la separació de Raimon de Miraval i la seva dona, que també era trobadora. La croada predicada pel papa Innocent III, i comandada pel francès Simó de Montfort, va envair el seu país i va obligar Raimon de Miraval a fugir. Va demanar socors a Pere II d'Aragó, que va acabar entrant en el conflicte. Després de la mort de Pere II a la batalla de Muret i de la derrota contra els croats, el trobador, ja gran, es va exiliar a Catalunya. Segurament, va morir a Lleida. Per a l'Església, la poesia dels trobadors era subversiva, i l'amor cortès, heretgia. 

La poesia va ser una de les primeres baixes de la croada, i els poetes es van exiliar a Catalunya, a Aragó, al nord d'Itàlia i a Castella. A Catalunya, on el poder de la Inquisició encara va trigar segles, els poetes van continuar creant les seves composicions. Pons d'Ortafà, de prop d'Elna, al Rosselló, va ser, segurament, el primer poeta que va parlar dels colors i de la llum de la seva terra. Per la seva banda, Guillem de Cabestany, de prop de Perpinyà, va parlar dels dolços pensaments que sovint li donava l'amor. A Narbona, va néixer Guiraut Riquier, l'últim trobador occità. L'any 1270, va escriure un poema en honor dels catalans, i esperava poder instal·lar-se a la cort de Jaume I el Conqueridor. Finalment, va emigrar a la cort d'Alfons X el Savi de Castella i Lleó. 

El trobador Ramon Vidal de Besalú va escriure "Las rasós de trobar". Era el primer cop que a Occident, i en llengua vulgar, es va redactar un tractat complex que incloïa una receptiva, una gramàtica i una antologia. Cerverí de Girona va néixer a Cervera, a la Segarra. Tota la seva vida va estar al servei de la cort reial d'Aragó, des de Jaume I fins a Pere III el Gran, i es va beneficiar de tots els avantatges materials i honorífics del seu estatus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada