La impremta

Durant el segle XVIII, la trajectòria de la impremta catalana es va veure alterada a conseqüència de la derrota del 1714 i es va convertir en una de les eines utilitzades per a la introducció i normalització del castellà a Catalunya. "Tarasca" parla d'aquest procés i mostra documents de l'època.

 Cap a l'any 1440, Gutenberg va revolucionar la impremta introduint els tipus mòbils de metall i establint tot el procés d'impressió tipogràfica. L'invent va marcar el començament de la reproducció de l'escriptura a gran escala. Al segle XVIII, es produeixen tres fets que marquen la trajectòria de la impremta, sobretot a Barcelona: l'existència d'una corporació llibretera, els privilegis d'impressió concedits a la Universitat de Cervera i la implantació de la legislació castellana del llibre. 

La derrota de 1714 i el Decret de Nova Planta de Felip V van significar per a Catalunya la pèrdua de les seves institucions i la imposició del castellà com a únic idioma oficial. En el cas de la impremta, va suposar la implantació de la legislació castellana del llibre, que obligava els llibreters catalans a anar a Madrid a demanar les llicències d'impressió. Catalunya es va anar convertint en un país que usava dues llengües: el castellà va esdevenir la llengua de la cultura superior i de la literatura, mentre que el català es va mantenir com la llengua de la cultura popular. 

La impremta va ser una de les eines utilitzades per a la progressiva introducció i normalització del castellà a Catalunya. La Junta de Comerç va ser la gran animadora de l'activitat econòmica de Catalunya a la segona meitat del segle XVIII. De seguida es va obrir a les necessitats culturals del moment: va patrocinar l'edició de l'obra històrica de l'il·lustrat català Antoni de Capmany, va enviar pensionats a l'estranger i va aplegar llibres, com els 10 volums de "L'Encyclopédie".

Al segle XVIII, va cobrar forma definitiva el periodisme, que va despertar el gust per la lectura entre noves capes socials. Es van imprimir multitud de col·loquis, cobles i romanços. Al llarg del documental, Xavier Burgos, professor d'història de la Universitat de Girona, parla de la impremta i del món editorial del segle XVIII. I Montserrat Carbonell, professora d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, analitza els canvis de la societat catalana en aquesta època.