Les gloses són la poesia tradicional oral de les Balears i l'expressió viva de la seva cultura en llengua pròpia."Tarasca" dedica el capítol a les gloses i glosadors de Menorca i Mallorca.
Participen en el programa reconeguts glosadors menorquins, com Esteve Barceló i Miquel Ametller, i els glosadors mallorquins Antoni Socies, Joan Planisi, Rafel Roig i Pere Gil. També s'inclouen comentaris de Felip Munar, professor de Cultura Popular de la Universitat de les Illes Balears.
El glosador no és ben bé un poeta en el sentit que s'entén actualment, però fa poesia. Tampoc no és un home de lletres, però sap utilitzar les paraules per aconseguir ser escoltat. Les seves composicions, tot i ser improvisades i orals, perduren al llarg del temps.
No es pot parlar de quin és l'origen de la poesia oral. Els aedes i rapsodes grecs i els trobadors i joglars occitans són els avantpassats dels glosadors d'avui.
De gloses, a Mallorca i Menorca se'n conserven des de l'edat mitjana, i cada època n'ha aportat de noves. Avui encara se'n produeixen.
Les gloses han viatjat durant anys d'una illa a una altra, però les gloses tenen possiblement el seu origen a Mallorca. A Catalunya, aquestes cançons curtes s'anomenen corrandes. Les gloses són un productes autòcton de les Illes sense pràcticament influència de l'exterior i no són una imitació de les corrandes empordaneses.
Els glosadors sovint actuen davant del públic amb motiu d'alguna celebració. Als pobles de les Illes, s'organitzen combats de glosadors, en què diversos glosadors improvisen cançons sobre els temes més variats i es responen l'un a l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada