Divinitats com ara Zeus, Apol·lo, Posidó, Èol, Gea, Prometeu o Diana tenen relació amb les fonts d'energia. "Energi K" repassa com, al llarg de la història, s'ha relacionat la mitologia amb l'energia. En la majoria de cultures antigues hi havia una gran quantitat de déus. A la mitologia grega, per exemple, Zeus era el déu suprem, que controlava el cel i els fenòmens meteorològics. Del Sol se n'encarregava Apol·lo, i Posidó dominava l'aigua. Des dels inicis del temps, la humanitat ha necessitat explicar-se l'existència del món i de les forces de la naturalesa. Com que la ciència encara no existia, utilitzaven mites i llegendes per justificar el que els envoltava. Els grecs i els romans, per exemple, consideraven que els mortals no podien treure profit d'aquestes forces, ja que tenien origen diví. Així, durant molts anys, no es va pensar a aprofitar aquestes fonts per produir energia. Pere Izquierdo, director del Museu Arqueològic de Catalunya, explica que molts dels noms que donem a les fonts d'energia procedeixen de la mitologia i dels déus dels grecs i dels romans. Així, parlem d'energia eòlica, del déu Èol, o d'energia geotèrmica, de la deessa Gea. A la mitologia també hi trobem quatre divinitats, anomenades "ventis" pels romans, "vents" en llatí, amb les quals s'explicava que de cada punt cardinal provenia un vent de característiques diferents. La primera font d'energia que els humans van dominar va ser el foc. La mitologia explica l'origen del foc com la concessió que va fer un tità, Prometeu, als humans. Totes les cultures han considerat el Sol com un déu, i fins i tot com el pare dels seus mateixos reis. Així ho feien els inques o els egipcis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada