"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dissabte, 25 de febrer del 2012

Cristianisme

Edu3.cat

Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" porta en Dragui a l'època del naixement del cristianisme i de la seva extensió, a la caiguda de l'imperi Romà d'Occident i a l'arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. En l'època d'Octavi August, va tenir lloc el naixement del cristianisme, predicat pels deixebles de Crist a Roma. El cristianisme que predicaven els apòstols es va estendre ràpidament i molta gent, de totes les classes socials, va començar a batejar-se. Els cristians, però, van ser perseguits. La persecució més forta contra ells va ser la de l'emperador Dioclecià, l'any 304, durant la qual hi va haver molts màrtirs catalans, com santa Eulàlia, sant Cugat o sant Feliu. Tot i les persecucions, el cristianisme anava agafant cada vegada més força. L'any 313, Constantí, amb l'edicte de Milà, va permetre el cristianisme, que, anys més tard, va ser declarat oficial a l'imperi Romà. L'any 395, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi Romà entre els seus fills en dues grans parts que mai més no es tornarien a unir: Orient i Occident. Les constants lluites internes van afeblir l'imperi d'Occident, que també va haver d'enfrontar-se a les amenaces dels bàrbars. Els bàrbars eren pobles que habitaven la Germània i no parlaven llatí. Vivien al mig del bosc del pillatge, la caça i el bestiar. Les seves incursions eren cada vegada més freqüents i la gent de les ciutats, que vivia amb por, se n'anava al camp. A les vil·les romanes hi treballava un gran nombre de serfs i esclaus que feien feines agrícoles i ramaderes. El poble bàrbar dels visigots, després de travessar els Pirineus, va entrar a la península Ibèrica. El comandava el seu rei Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, germana d'un emperador romà. L'any 476, Roma va caure en poder dels bàrbars i l'imperi Romà va quedar destruït. Després d'Ataülf, els visigots es van agrupar cap al centre d'Hispània, van establir la seva capital a Toledo i van procurar mantenir la península Ibèrica unificada. Per això els reis es van convertir a la religió catòlica i dictaven lleis juntament amb els bisbes. L'any 711, un gran perill amençava el regne visigot: els musulmans. Després d'haver ocupat el nord d'Àfrica, els àrabs van passar l'estret per ocupar Hispània i van derrotar l'exèrcit visigot prop del riu Guadalete. En menys de sis anys van conquerir tota la Península.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada