"L'oblit del passat" parla en aquest capítol de la polèmica generada per diverses restauracions artístiques dutes a terme a Itàlia, com ara la dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina o la d'"El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci.
Itàlia té dues herències importants per preservar: el món clàssic i el Renaixement. Al segle XV, el Renaixement va comportar una revolució artística, científica i humanística que va capgirar l'ordre establert i va situar l'home al centre de l'univers. El Renaixement va florir gràcies a les ciutats estat italianes que havien aconseguit créixer sobre les cendres de l'antic Imperi romà. Els rics comerciants de Florència, Venècia, Milà o Nàpols es van convertir en mecenes de les arts.
El gran patrimoni artístic italià dificulta enormement la seva conservació. A més, cada cop que es du a terme un procés de restauració, es desferma la polèmica entre defensors i detractors.
El programa mostra el resultat de la restauració del Coliseu, de l'Arc de Titus i de la Fontana di Trevi, a Roma, i dels frescos de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, al Vaticà, que havien resultat malmesos per les filtracions d'aigua, el fum dels ciris, la humitat relativa i les esquerdes.
També es mostra el patrimoni de la ciutat d'Asís, amb els carrerons medievals i la basílica de Sant Francesc, on hi ha les relíquies del sant i uns frescos de Giotto.
El Renaixement italià va tenir la seva màxima esplendor a la Florència dels Mèdici, governadors i mecenes de les arts durant 400 anys. El gran nombre de béns culturals de la ciutat va originar la síndrome de Stendhal, una variant de l'estrès provocada per la saturació d'obres d'art. El patrimoni ha sofert atacs en diverses ocasions, com un cop de martell al "David" de Miquel Àngel, a la Galeria de l'Acadèmia, o el cotxe bomba que va esclatar a la Galeria dels Uffizi.
La ciutat de Pisa va ser un important centre polític i artístic entre els segles XII i XIII, amb la Piazza del Duomo com a millor exponent. La seva torre inclinada ha estat objecte de restauració per evitar-ne l'esfondrament.
A causa dels efectes de la sal de l'aigua, Venècia requereix una inversió constant en manteniment i s'hi ha arribat a plantejar el control exhaustiu del turisme.
Finalment, a Milà, al convent de Santa Maria delle Grazie, hi ha la gran obra mural "El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci. Es tracta d'una obra única, però amb molts problemes de conservació. El seu procés de restauració també ha estat força polèmic.
Per frenar els signes del pas del temps del patrimoni artístic, l'any 1939 es va crear l'Institut Central de Restauració de Roma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada