A part del Sant Sudari, la Setmana Santa ens ha deixat una
altra relíquia important: el Sant Graal (o Grial). Es tracta del plat o calze que emprà
Jesucrist a l’Últim Sopar. També, però, hauria servit de copa per recollir la
seva sang un cop crucificat. A causa d’aquest origen, la llegenda atribueix al
Graal la capacitat de concedir poders místics, fins i tot immortals, a aquell
que el posseesqui.
El mite del Sant Graal provindria de
la mitologia cèltica. Transmesa de generació en generació per via oral, va ser
recuperada a l’edat mitjana per la literatura cavalleresca artúrica. El punt de
partida de la seva difusió seria la novel·la de Chrétien de Troyes, Perceval
o li contes del Grial (1182). En època moderna serviria d’argument per a l’òpera
“Parsifal” (1882) de Wagner . I més recentment, en el cel·luloide, per a una de
les aventures d’Indiana Jones: Indiana
Jones i la darrera creuada (1989). Aquesta versió cinematogràfica recull la
llegenda que parla de la recerca del Sant Graal per part del Tercer Reich durant
la Segona Guerra
Mundial. Aleshores se’l cercà fins al Temple de Jerusalem on els expedicionaris
hagueren d’enfrontar-se amb tota mena d’obstacles: trampes mortals, gasos
tòxics, falses parets...
El terme Graal podria ser una adaptació francesa
de la paraula llatina gradalis que
recull la idea de plat o palangana amb viandes que és portat a la taula en
diferents moments (gradus) d’un àpat.
Avui en dia la seva llegenda continua viva gràcies, en part, a
Rennes-le-Château, un petit poble situat als Pirineus francesos. Es diu que el
Sant Graal va ser enterrat allà i va ser protegit per un grup de cavallers
templers al llarg dels segles. Tanmateix, mai no s’ha trobat cap prova de la
seva existència i avui la catedral de València també assegura tenir-lo. Una
vegada més ens haurem d’encomanar a Íker Jiménez, de Cuarto Milenio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada