"Qui té boca s'equivoca" deim en català, parafrasejant el famós llatinisme errare humanum est. Què seria la vida sense els nostres errors, els nostres fracassos? Necessitam equivocar-nos, fracassar, per aprendre. "Fent i desfent aprèn l'aprenent". I la vida és un continu aprenentantge. Aquí teniu el link sobre l'explicació del llatinisme feta de manera extraordinària per un alumne col·laborador del bloc "Clàssics a la romana".
"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)
"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles
dimarts, 9 d’abril del 2013
Dels errors s'aprèn: "errare humanum est"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada