Unes
postres típiques d’avui Diumenge de Resurrecció són les mones de Pasqua. És un
pastís que, segons la tradició, els pares regalaven els seus fills sobretot,
però, demà Dilluns de Pasqua, moment en què se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia
acabat. La Mona
havia de tenir tants ous com anys tenia el nin o la nina.
Tot i que són una “monada”, les Mones no tenen res a veure amb
els simis. La paraula deriva de l’àrab munna, que era un tribut en forma de “regal” que es
feia per l’arrendament de terres. Aquest tribut es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. De l’àrab
hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de monus.
L’existència de la
mona entesa com una menja dolça pròpia del dia de Diumenge de Pasqua està
documentada almenys des del segle XV. Amb tot, el seu origen podria ser molt més
antic. Tradicionalment, les Mones no eren de
xocolata, sinó que simplement eren un pastís amb ous durs per sobre. Els ous
tenen un simbolisme especial: són sinònim de vida, de naixement. Amb els anys,
els ous s’han anat substituint per figures de xocolata del tot diverses,
esdevenint algunes d’elles autèntiques obres d’art.
El conill de Pasqua
Als
Estats Units, els ous de Pasqua estan relacionats amb el conill. Tot i que els
seus orígens són incerts, es creu que l’elecció d’aquest animal respon a la
seva coneguda capacitat de procreació, de gran valor
simbòlic en unes festes dedicades a la fertilitat de la terra després de l'hivern.
Des d'abans de Crist, el conill era un símbol de la fertilitat associat amb
la deessa fenícia Astarté. Segons una teoria, en al·lusió a aquesta deessa, en
els països anglosaxons, a la festivitat de Pasqua, se la coneix com
"Easter". La tradició
catòlica, però, té la seva pròpia explicació per a l’elecció del conill. Aquesta
animal s’hauria trobat tancat dins el sepulcre juntament amb Jesús. En
haver presenciat el miracle de la resurrecció, hauria estat elegit per donar la
bona nova als nins, regalant-los ous pintats, i actualment també regalant ous
de xocolata i altres llepolies. Queda clar que la imaginació és molt
poderosa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada