"Tarasca" fa un seguiment de l'evolució de la llengua catalana a l'Alguer a través dels segles. Repassant els esdeveniments més recents, s'analitza per què encara s'hi parla el català i quin pot ser el futur d'aquesta llengua.
L'Alguer és una ciutat de 40.000 habitants de la costa nord-occidental de Sardenya, on encara es parla una variant del català. L'Alguer, amb un territori de 25.000 hectàrees, va passar a formar part, l'any 1720, de la casa dels Savoia d'Itàlia. Des d'aleshores, la llengua oficial és l'italià.
Després del 1950, una forta immigració, que no parlava ni entenia la llengua de l'Alguer, ha transformat la ciutat urbanísticament i culturalment.
El català és present a l'Alguer des del segle XIV. L'any 1296, el papa Bonifaci VIII va concedir Sardenya a Jaume II, rei de Catalunya i Aragó. L'any 1354, el seu nét, Pere el Cerimoniós, en va prendre possessió efectiva conquerint l'Alguer. Des d'aleshores, la llengua oficial de l'illa va ser el català. Davant la població rebel de la ciutat, el rei Pere va foragitar tots els seus habitants i va manar repoblar l'Alguer amb catalans.
Després de més de sis segles, la llengua catalana resisteix a l'Alguer contra tot pronòstic.
Avui en dia, però, amb la llengua italiana present en tots els estrats de la societat, l'alguerès pateix un fort retrocés.
A finals del 1999, el senat italià va promulgar la llei de minories lingüístiques.
Malgrat les dificultats, i el fet que sigui opcional, el català s'ensenya ara a l'escola, una hora a la setmana, als nens de 3 a 10 anys. Així mateix, també es fan cursos de català per a adults.
L'alguerès és un dialecte del català. Es tracta d'una variant molt interessant, ja que ha mantingut termes arcaics, termes medievals, que s'han perdut en el català estàndard. L'alguerès, però, també ha integrat termes sards, italians i, en una part mínima, castellans.
L'any 1988, va néixer el diccionari del català de l'Alguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada