"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ISLAM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ISLAM. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de març del 2012

El mocador

Edu3.cat


El mocador

El mocador que fan servir algunes dones musulmanes per cobrir-se el cap és un símbol religiós que genera polèmica. "Tot un món" escolta dues dones que opinen sobre el tema.

Amb l'arribada d'immigrants procedents de països islàmics, la imatge de dones amb mocador, "hijab" en àrab, s'ha fet habitual als carres de Catalunya. Portar mocador és un precepte de l'islam, que indica que la dona s'ha de cobrir el cap per no cridar l'atenció i ser tractada amb respecte pels homes.

Nuzah Abosalama és estudiant i porta mocador. Pensa, però, que no s'ha d'obligar les dones a dur-lo, sinó que ha de ser una decisió lliure per part de cada dona.

Salwa el-Gharbi, de l'àrea de diversitat cultural d'Unescocat, no du el mocador perquè creu que no cal exterioritzar els símbols de la seva religió. Afegeix, però, que no cal donar tanta importància al fet de portar mocador o no, ja que quan es prohibeix fa que més dones el vulguin portar.

divendres, 9 de març del 2012

Al-Andalus (L'oblit del passat)

Edu3.cat

Al-Andalus

"L'oblit del passat" dedica el capítol al patrimoni artístic que es conserva del regne musulmà d'Al-Andalus, amb exponents interessants a Sevilla, Granada i Còrdova. També es recorren diverses ciutats de Tunísia i el Marroc.


La debilitat de l'herència grecoromana a l'àrea de la Mediterrània va afavorir la ràpida penetració de l'islam. A partir de l'any 660, les tropes àrabs van recórrer el nord d'Àfrica, van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. Van deixar com a herència un patrimoni cultural sense precedents en tota aquesta àrea, per exemple la mesquita de Kairouan, a Tunísia.


Després de la conquesta de la Península, al segle VIII, Còrdova es va convertir en la capital d'Al-Andalus i, al segle X, Abderraman III va proclamar el califat independent. El palau de Medina Azahara va ser la residència califal. Una de les obres cabdals de l'arquitectura islàmica és la mesquita de Còrdova, aixecada l'any 785 sobre una basílica visigòtica.


Sevilla conserva un altre monument islàmic d'interès, la Giralda, del segle XII, que té un minaret de dues torres. L'edifici de la mesquita va ser transformat en catedral catòlica. Té un interior fastuós, on es guarden les despulles de Cristòfol Colom. També cal destacar els Reials Alcàssers, amb una interessant barreja d'estils.


Després de la conquesta de Sevilla, Granada va esdevenir l'últim reducte de la civilització musulmana a la Península. L'any 1238 es va començar a construir l'Alhambra, que vol dir "castell vermell".


L'entrada, l'any 1492, dels Reis Catòlics a Granada només va deixar dos opcions als musulmans: l'assimilació o l'exili al nord d'Àfrica.


La ciutat de Tertus, a Tunísia, va ser fundada per musulmans exiliats, un fet que és visible a la seva mesquita.


A la ciutat imperial de Fes, la mesquita de Karouine es va convertir en un important focus cultural, seu d'una universitat i d'una biblioteca que guarda veritables joies, com un Alcorà del segle IX. La medina de la ciutat ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat i ha estat sotmesa a una important restauració.


La ciutat de Marràqueix es va fundar al segle XI i ràpidament va protagonitzar una destacada expansió comercial i artesanal. Cal destacar-ne les llargues muralles, les portes, la plaça de Jemaa el Fna, la mesquita de Kutubia, la mesquita de l'Alcassaba o la seu del Ministeri de Cultura.


El recorregut continua per la regió de l'Atles, amb l'alcassaba de Ben Haddou i diverses alcassabes d'interès.


Finalment, a Casablanca, el primer port de pesca del Marroc, l'any 1993 es va inaugurar la tercera mesquita més gran i monumental després de la de la Meca i Medina.