"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROMANÍSTICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROMANÍSTICA. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 d’agost del 2012

Sicília, llums i ombres

Edu3.cat

"Tarasca" es trasllada a l'illa de Sicília per mostrar els seus paisatges famosos a través del cinema, la literatura i la història. Al segle XX, una part important del món cultural, fills pròdigs com el cineasta Giuseppe Tornatore o l'escriptor Andrea Camilleri, han centrat les seves obres en l'illa més gran de la Mediterrània. Un llarg recorregut ha portat l'equip del programa pels camins de la Sicília occidental, de l'Etna a Palerm, d'Agrigent a Corleone. 

Es descobreix la Sicília d'Ulisses, la que va envair Garibaldi, la que encara conserva petjades catalanes, la de la màfia, la Sicília ancestral i la Sicília actual, que vol canviar els mites de la seva fosca imatge. Sícilia és una illa de foc i passions contraposades, el lloc que Sciascia va definir com "el món". Un món d'honor on els vençuts no acaben mai de ser-ho.

Trobadors III

Edu3.cat

"Tarasca" fa un repàs exhaustiu a la història dels trobadors occitans i mostra com sonaven les seves composicions. 

El reportatge comença a Muret on, l'any 1213, va tenir lloc la batalla en què va ser ferit de mort el rei Pere I el Catòlic pels croats de Simó de Montfort. L'exèrcit aliat va sofrir una gran derrota que, per als catalans, va suposar la fi d'un suposat estat catalanooccità. Tot el que es coneix de la música en els primers dies de l'Europa cristiana comença per l'Església. Els trobadors van substituir l'amor diví per l'amor a la dona, i el llatí, per la llengua mundana, l'occità. 

A Sant Marçal de Llemotges, es practicaven dos estils de música polifònica: un d'estil sil·làbic i un altre de l'"organum", portador del primer sistema de mesura dels temps musicals. El primer trobador de qui es conserven composicions poètiques és Guillem IX d'Aquitània. Més endavant, els trobadors de la segona generació, cap al 1150, van fundar l'amor cortès contra l'amor realista cavalleresc dels grans senyors.

Trobadors II

Edu3.cat

"Tarasca" es trasllada a l'època en què va néixer la música trobadoresca i repassa la figura i les composicions de diversos trobadors occitans i catalans, com Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval o Guillem de Berguedà. 

A principis del segle XIII, l'amor cortès, caracteritzat per la passió envers la dama, es va estendre per la terra dels trobadors. El Llemosí, el Llenguadoc, la Provença i Catalunya són països on brillava una civilització molt refinada. En moltes ciutats, la vida espiritual havia elaborat la religió càtara. En un entorn de senyors més interessats a guadir de la vida que a fer la guerra, l'art poètica era una ambiciosa alquímia. El declivi d'aquesta poesia va coincidir amb la croada contra els albigesos, que, amb el pretext de destruir l'heretgia càtara, van sotmetre els països d'oc a una gran repressió. 

Els trobadors del Segle d'Or occità eren sovint intransigents adversaris de la dominació francesa i de la dominació clerical. Després d'haver sostingut la causa dels comtes de Tolosa, quan es va acabar la lluita, es van refugiar en la cort dels senyors que van sobreviure a les lluites contra els croats. Alguns van anar a Montpeller, on el rei Jaume el Conqueridor mantenia una cort de trobadors i joglars. Era l'època en què a Montpeller estudiaven Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Raimbaut era el fill d'un pobre cavaller de la Provença, del castell de Vaqueiras. Es va fer joglar, cantava i escrivia, i es va donar a conèixer entre la bona societat. Va marxar a Itàlia, i a Pavia va esdevenir poeta oficial de Bonifaci de Monferrato. Guillem de Berguedà va ser un dels primers trobadors del sud dels Pirineus. Tenia la seva residència prop de Berga i era un gran senyor que posseïa cinc castells i dominis. Era amic de trobadors occitans. Les seves cançons eren lleugeres, però feridores. Raimon de Miraval era un cavaller del Carcassés. Un dels afers que va fer parlar més la gent de l'època va ser la separació de Raimon de Miraval i la seva dona, que també era trobadora. La croada predicada pel papa Innocent III, i comandada pel francès Simó de Montfort, va envair el seu país i va obligar Raimon de Miraval a fugir. Va demanar socors a Pere II d'Aragó, que va acabar entrant en el conflicte. Després de la mort de Pere II a la batalla de Muret i de la derrota contra els croats, el trobador, ja gran, es va exiliar a Catalunya. Segurament, va morir a Lleida. Per a l'Església, la poesia dels trobadors era subversiva, i l'amor cortès, heretgia. 

La poesia va ser una de les primeres baixes de la croada, i els poetes es van exiliar a Catalunya, a Aragó, al nord d'Itàlia i a Castella. A Catalunya, on el poder de la Inquisició encara va trigar segles, els poetes van continuar creant les seves composicions. Pons d'Ortafà, de prop d'Elna, al Rosselló, va ser, segurament, el primer poeta que va parlar dels colors i de la llum de la seva terra. Per la seva banda, Guillem de Cabestany, de prop de Perpinyà, va parlar dels dolços pensaments que sovint li donava l'amor. A Narbona, va néixer Guiraut Riquier, l'últim trobador occità. L'any 1270, va escriure un poema en honor dels catalans, i esperava poder instal·lar-se a la cort de Jaume I el Conqueridor. Finalment, va emigrar a la cort d'Alfons X el Savi de Castella i Lleó. 

El trobador Ramon Vidal de Besalú va escriure "Las rasós de trobar". Era el primer cop que a Occident, i en llengua vulgar, es va redactar un tractat complex que incloïa una receptiva, una gramàtica i una antologia. Cerverí de Girona va néixer a Cervera, a la Segarra. Tota la seva vida va estar al servei de la cort reial d'Aragó, des de Jaume I fins a Pere III el Gran, i es va beneficiar de tots els avantatges materials i honorífics del seu estatus.

Trobadors

Edu3.cat

"Tarasca" recorda la figura dels trobadors durant els segles XII i XIII, que en les seves cançons parlaven de l'amor cortès. El programa inclou les actuacions de diversos músics que interpreten cançons trobadoresques. Els trobadors van crear i perfeccionar un codi d'actituds amoroses envers la dona. L'amor cortès era art de viure i elegància d'esperit, basat en la generositat, la fidelitat i la humilitat amb les dames. Volia els reconeixement social i rebutjava la mentida i la covardia.

 Als segles XII i XIII, en terres del Llenguadoc, Catalunya, Provença, Gascunya i del Llemosí, van aparèixer nombrosos trets característics de la nostra civilització. Es coneix el nom d'uns 460 trobadors que van viure entre el 1100 i el 1350, i se'n conserven més de 2.500 cançons. De molts poetes, només en queda el nom, i moltes cançons són anònimes o d'atribució dubtosa. A Occitània, entre 8 i 10 generacions van viure aquest fet col·lectiu i global. 

De la primera generació, dos noms han pervingut. Un d'ells era un dels més grans senyors del seu temps: el duc d'Aquitània, Guillem IX, que residia a Poitiers. L'altre, un dels seus vassalls: el llemosí Ebles, vescomte de Ventadorn. De Guillem, en queden 11 cançons. D'Ebles, cap. El programa inclou les actuacions dels músics següents, que interpreten diverses cançons trobadoresques: 
- René Zosso: "Farai un vers de dreit nien", de Guillem de Peitieu.
- Jean Maria Carlotti: "Lanquand li jorn son lonc en mai", de Jaufré Rudel de Blaia. 
- Jean Luc Madier: "Dirai vos senes duptansa", de Marcabrú del Vilar, amb Pascal Lefeuvre a la viola de roda. 
- Gérard le Vot: "Quand vei la lauzeta mover", de Bernat de Ventadorn, amb Pascal Lefeuvre a la viola de roda. 
- Jan Dau Melhau: "Fortz chauza es", de Gaulcem Faidit d'Userca. 
- Lídia Pujol: "Ane mais no'm fo semblan", de Guillem de Cabestany, amb Sergi Casademunt (viola de roda), Felipe Sánchez (guitarra), Dimitri Pons (percussió), Juan C. de Mülder (viola de mà), i Jordi Argelaga (flauta). 
- Delfine Aguilera: "Ar vey qu'en vengut als jorns loncs", de Guillem de Cabestany, amb Christian Zagaria al violí. 
- Maria Dolors Laffitte: "A chanter", de la comtessa de Dia.

Glosadors, veus de la terra

Edu3.cat

Les gloses són la poesia tradicional oral de les Balears i l'expressió viva de la seva cultura en llengua pròpia."Tarasca" dedica el capítol a les gloses i glosadors de Menorca i Mallorca. Participen en el programa reconeguts glosadors menorquins, com Esteve Barceló i Miquel Ametller, i els glosadors mallorquins Antoni Socies, Joan Planisi, Rafel Roig i Pere Gil. També s'inclouen comentaris de Felip Munar, professor de Cultura Popular de la Universitat de les Illes Balears. 

El glosador no és ben bé un poeta en el sentit que s'entén actualment, però fa poesia. Tampoc no és un home de lletres, però sap utilitzar les paraules per aconseguir ser escoltat. Les seves composicions, tot i ser improvisades i orals, perduren al llarg del temps. No es pot parlar de quin és l'origen de la poesia oral. Els aedes i rapsodes grecs i els trobadors i joglars occitans són els avantpassats dels glosadors d'avui. De gloses, a Mallorca i Menorca se'n conserven des de l'edat mitjana, i cada època n'ha aportat de noves. Avui encara se'n produeixen. 

Les gloses han viatjat durant anys d'una illa a una altra, però les gloses tenen possiblement el seu origen a Mallorca. A Catalunya, aquestes cançons curtes s'anomenen corrandes. Les gloses són un productes autòcton de les Illes sense pràcticament influència de l'exterior i no són una imitació de les corrandes empordaneses. Els glosadors sovint actuen davant del públic amb motiu d'alguna celebració. Als pobles de les Illes, s'organitzen combats de glosadors, en què diversos glosadors improvisen cançons sobre els temes més variats i es responen l'un a l'altre.

L'Alguer II

Edu3.cat

En aquesta ocasió, "Tarasca" visita la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, on encara es parla alguerès, un dialecte català que s'utilitza de forma quotidiana. El reportatge fa un repàs dels canvis socioeconòmics que han tingut lloc a l'Alguer des de la Segona Guerra Mundial i, molt particularment, a partir de l'esclat del turisme a la dècada de 1960. 

Un dels factors que va canviar els hàbits de l'Alguer va ser la televisió, ja que va introduir l'italià a la vida del carrer. El 24 d'agost de 1960, va salpar de Barcelona el transatlàntic "Virgina de Churruca". Portava 138 viatgers: valencians, balears i catalans, que van decidir fer el viatge cap a l'Alguer, malgrat els intents de les autoritats espanyoles per impedir-ho. 

La idea motriu era reprendre unes relacions trencades per la Guerra Civil espanyola. A l'Alguer, la rebuda va ser multitudinària. Molts anys abans, al 1887, Eduard Toda va arribar a Càller, la capital de Sardenya, en missió consular. Toda va descobrir l'Alguer i va establir els primers contactes entre els intel·lectuals algueresos i els catalans.

El programa també fa una especial menció a la música, a través dels seus cantautors, i se'n destaca la importància que té en la supervivència de la llengua. La Llei de Minories Lingüístiques, promulgada el 1999, garanteix la tutela de la llengua i la cultura catalana de l'Alguer per part de la República Italiana. Gràcies a aquesta llei, el català és present a les escoles.

dilluns, 13 d’agost del 2012

L'Alguer, la pervivència d'una llengua

Edu3.cat

"Tarasca" fa un seguiment de l'evolució de la llengua catalana a l'Alguer a través dels segles. Repassant els esdeveniments més recents, s'analitza per què encara s'hi parla el català i quin pot ser el futur d'aquesta llengua. L'Alguer és una ciutat de 40.000 habitants de la costa nord-occidental de Sardenya, on encara es parla una variant del català. L'Alguer, amb un territori de 25.000 hectàrees, va passar a formar part, l'any 1720, de la casa dels Savoia d'Itàlia. Des d'aleshores, la llengua oficial és l'italià.

Després del 1950, una forta immigració, que no parlava ni entenia la llengua de l'Alguer, ha transformat la ciutat urbanísticament i culturalment. El català és present a l'Alguer des del segle XIV. L'any 1296, el papa Bonifaci VIII va concedir Sardenya a Jaume II, rei de Catalunya i Aragó. L'any 1354, el seu nét, Pere el Cerimoniós, en va prendre possessió efectiva conquerint l'Alguer. Des d'aleshores, la llengua oficial de l'illa va ser el català. Davant la població rebel de la ciutat, el rei Pere va foragitar tots els seus habitants i va manar repoblar l'Alguer amb catalans.

Després de més de sis segles, la llengua catalana resisteix a l'Alguer contra tot pronòstic. Avui en dia, però, amb la llengua italiana present en tots els estrats de la societat, l'alguerès pateix un fort retrocés. A finals del 1999, el senat italià va promulgar la llei de minories lingüístiques. Malgrat les dificultats, i el fet que sigui opcional, el català s'ensenya ara a l'escola, una hora a la setmana, als nens de 3 a 10 anys. Així mateix, també es fan cursos de català per a adults.

L'alguerès és un dialecte del català. Es tracta d'una variant molt interessant, ja que ha mantingut termes arcaics, termes medievals, que s'han perdut en el català estàndard. L'alguerès, però, també ha integrat termes sards, italians i, en una part mínima, castellans. L'any 1988, va néixer el diccionari del català de l'Alguer.

diumenge, 12 d’agost del 2012

dimecres, 2 de maig del 2012

El català i el llemosí

Fins fa ben poc, el català era considerat un dialecte de l'occità. I és que segons el lingüista Joan Martí i Castell hi ha tantes semblances entre les dues llengües, que no és gens estrany que s'arribés a aquesta conclusió. En aquest raonament, però, no hi van intervenir criteris estrictaments lingüístics. Els lingüistes catalans del corrent romàntic se sentien orgullosos de pensar que la seva llengua era una llengua d'oc, i la van anomenar "llemosí". Així van prolongar una confusió que procedia de l'època medieval. Les semblances no van deixar veure les diferències substancials que separen un idioma de l'altre. Estudis científics, però, han demostrat de manera irrefutable la personalitat pròpia del català.

Mots catalans d'origen persa

Hi ha mots catalans que provenen d'una llengua tan llunyana com el persa. A més, moltes d'aquestes paraules són molt corrents: "quiosc", "espinacs", "caravana", "tambor", "paradís", "almívar" o "nenúfar". Es creu que aquests mots els van introduir els sarraïns durant l'ocupació. A més del persa, també van arribar mots d'altres llengües orientals. Del sànscrit provenen: "catre", "sucre", "laca" o "taronja". I de l'indi: "bengala", "xampú" o "pijama".

dimarts, 10 d’abril del 2012

Història de la llengua catalana

Edu3.cat


La llengua

En aquest capítol, "Històries de Catalunya" mostra tres històries que parlen de llengua i d'identitat. Aquestes aventures mostren com va néixer la llengua catalana, com va estar a punt de desaparèixer i com es va recuperar.

El naixement d'una llengua
Uns monjos de Cuixà, al segle X, reben la visita del dux de Venècia i s'adonen que el dux parla una llengua diferent a la seva. És el naixement de les diferents llengües romàniques evolucionades del llatí.

Les dues impremtes
Al segle XVIII, en ple procés de decadència de l'ús del català com a llengua de cultura, dues impremtes barcelonines, la dels Figueró i la dels Teixidó, lluiten en bàndols diferents a la guerra de Successió.

La calaixera de mossèn Alcover

A principis del segle XX, mossèn Alcover comença una obra gegantina: un recull de totes les paraules que es diuen arreu de les terres de parla catalana. El resultat són milers i milers de fitxes. Però amb això no hi ha prou per normalitzar la llengua, hi caldrà la feina de Pompeu Fabra.

dijous, 11 de novembre del 2010

ELS NOUS CANVIS ORTOGRÀFICS QÜESTIONATS

Els nous canvis ortogràfics comencen a ser qüestionats pel món acadèmica. Aquestes són algunes reaccions que ha generat el projecte de la RAE. I per conèixer més detalls d'aquests canvis clicau aquí.

dilluns, 8 de novembre del 2010

LA Y I ALTRES CANVIS ORTOGRÀFICS IMMINENTS

La Real Academia española s'està plantejant aquests dies substituir el nom de certes lletres com la "y", amarada d'història. No és la primera vegada que la institució de les lletres espanyoles s'enfronta a aquests debats.