El petroli a l'antiguitat

Del petroli se'n diu "or negre" perquè és una riquesa natural no renovable, és a dir, un element que té molt de valor perquè algun dia s'esgotarà. "Energi K" hi dedica el capítol. El petroli són restes animals i vegetals barrejades amb minerals que van quedar atrapades a l'escorça terrestre fa milions d'anys. Després dels processos químics que han patit al llarg del temps s'han convertit en una massa oliosa composta, bàsicament, per carboni i hidrogen. Les troballes arqueològiques i textos tan antics com la Bíblia ja demostren la coneixença que tenien els nostres avantpassats del petroli. Adoración Delgado, enginyera de mines, aclareix que la humanitat coneix el petroli des de fa milers d'anys. L'any 3000 abans de Crist, a Mesopotàmia, ja hi havia petroli a la superfície que procedia del subsòl. Les primeres aplicacions del petroli són ben curioses. A l'antic Egipte impregnaven les mòmies de petroli i, a Amèrica, els indis el feien servir com a goma d'enganxar. La humanitat fa servir el petroli com a combustible des de fa milers d'anys. L'any 2000 abans de Crist, els xinesos l'utilitzaven per escalfar les cases i per a la il·luminació. Els perses i els romans ja tenien llums de petroli. Però no és fins al segle XIX que no es comença a fer servir massivament. El primer pou de petroli es va perforar als Estats Units fa uns cent cinquanta anys. A partir d'aquell moment es va poder aconseguir petroli en grans quantitats. A començaments del segle XX, la indústria del petroli experimenta un canvi radical amb l'aparició de l'automòbil, que fa servir la benzina. Tot i les múltiples aplicacions del petroli, també planteja inconvenients, com ara els gasos que genera quan es crema.

Les fonts d'energia i la mitologia

Divinitats com ara Zeus, Apol·lo, Posidó, Èol, Gea, Prometeu o Diana tenen relació amb les fonts d'energia. "Energi K" repassa com, al llarg de la història, s'ha relacionat la mitologia amb l'energia. En la majoria de cultures antigues hi havia una gran quantitat de déus. A la mitologia grega, per exemple, Zeus era el déu suprem, que controlava el cel i els fenòmens meteorològics. Del Sol se n'encarregava Apol·lo, i Posidó dominava l'aigua. Des dels inicis del temps, la humanitat ha necessitat explicar-se l'existència del món i de les forces de la naturalesa. Com que la ciència encara no existia, utilitzaven mites i llegendes per justificar el que els envoltava. Els grecs i els romans, per exemple, consideraven que els mortals no podien treure profit d'aquestes forces, ja que tenien origen diví. Així, durant molts anys, no es va pensar a aprofitar aquestes fonts per produir energia. Pere Izquierdo, director del Museu Arqueològic de Catalunya, explica que molts dels noms que donem a les fonts d'energia procedeixen de la mitologia i dels déus dels grecs i dels romans. Així, parlem d'energia eòlica, del déu Èol, o d'energia geotèrmica, de la deessa Gea. A la mitologia també hi trobem quatre divinitats, anomenades "ventis" pels romans, "vents" en llatí, amb les quals s'explicava que de cada punt cardinal provenia un vent de característiques diferents. La primera font d'energia que els humans van dominar va ser el foc. La mitologia explica l'origen del foc com la concessió que va fer un tità, Prometeu, als humans. Totes les cultures han considerat el Sol com un déu, i fins i tot com el pare dels seus mateixos reis. Així ho feien els inques o els egipcis.