La moneda: el poder dels comtes

La moneda i el poder són inseparables. "Tarasca" analitza la relació entre l'encunyació del diner i el poder polític en el naixement de la Catalunya Comtal. 

Quan Catalunya encara depenia de Carlemany, als principals comtats catalans es va començar a batre moneda, prerrogativa reial de la qual van apropiar-se els comtes locals. A mesura que es van anar independitzant dels francs, i paral·lelament al creixement econòmic, gairebé tots els comtats, en un moment o altre, van encunyar la pròpia moneda. La lluita dels catalans en terres musulmanes com a mercenaris i els tributs cobrats als regnes de taifes van suposar un fort enriquiment i l'entrada de moneda d'or al país. 

Quan ja la moneda procurava guanys, els comtes van fer-ne partícips els bisbes i altres notables de part dels drets de batre moneda. El diner encunyat a Barcelona es va imposar als altres comtats, al mateix temps que el casal de Barcelona es convertia en hegemònic. Al llarg del reportatge, la numismata Anna Maria Balaguer repassa la història de l'encunyació de moneda a Catalunya.

Imatge i moneda

"Tarasca" repassa la història de la moneda a les illes Balears i mostra exemplars de les monedes que van ser encunyades a les illes des de l'època púnica, al segle III abans de Crist. A Occident, la moneda va ser una innovació grega del segle VII abans de Crist i, a poc a poc, el seu ús es va estendre per tots els pobles del Mediterrani.

 Del patrimoni numismàtic balear, destaquen les monedes corresponents al taller d'Eivissa, que es van començar a encunyar al segle III abans de Crist i es van batre durant quatre segles. L'encunyació de moneda a l'illa va resoldre una necessitat econòmica i, alhora, va significar una mostra d'autonomia. La importància d'aquestes emissions fa pensar en una gran activitat econòmica. Eivissa tenia una certa riquesa, que provenia del comerç i de les produccions de ceràmica, vidre, vi, oli i, sobretot, de sal. 

Algunes de les sèries de monedes de les Balears són considerades les més originals i més ben encunyades del món hispànic. La riquesa i la varietat de les imatges que es representen a les monedes permeten llegir, no tan sols la història econòmica i social de les illes, sinó també la seva cultura. L'anàlisi de totes aquestes monedes balears corre a càrrec del col·leccionista Andreu Vidal, molt aficionat a les monedes mallorquines, especialment, les medievals.

Etimologia de termes econòmics

Interessant treball sobre l'etimologia grecollatina del món de l'economia.

Origen espanyol del signe del dòlar

Interessant link sobre l'origen espanyol del signe del dòlar

Origen de l'economia i altres termes

Font http://clasicascheste.blogspot.com/2007/01/oeconomia.html

En plena cuesta de enero retomo la categoría Noster Lyceus para hablar de la asignatura de Economía del griego οἰκονομία, que significaba administración de la casa de ( οἶκος, oikos, casa, familia,y νόμος, nomos, ley). Así lo encontramos en el título del diaĺogo de Jenofonte El económico. En la base de nuestra economía particular están las monedas, cuyo nombre procede de un epíteto con el que se calificaba a la diosa Juno(esposa de Júpiter y protectora del matrimonio) Moneta "la que avisa, la del Buen Consejo". Este se debe a que en el año 390 a C los gansos que se criaban en el templo de Juno alertaron con sus graznidos a los romanos del ataque por sorpresa de los galos (Tito Livio VII, 28, 7).

En el año 269 aC se instaló cerca una ceca o Casa de Moneda. En realidad los romanos llamaban a la moneda nummus, aunque esta palabra no ha llegado a las lenguas romances, del nummus denarius, la moneda de dies ases, que pasó a denarius deriva nuestro dinero. Pensando en nuestra economía esperamos el fin de mes cuando recibimos la paga, un sueldo o salario. El sueldo, procede del adjetivo solidus, sólido, que se decía de las monedas de oro, solidi auro. El nummus solidus, en latín vulgar pasó a soldus y en castellano a sueldo. Los que recibían un sueldo eran en principio "los soldados", gentes de armas mantenidas a soldada. El salario, salarium, consistía en un cantidad para la compra de sal ya que era necesaria para la conservación de los alimentos. Y la paga, pagar, dar una paga viene del latín pacare apaciguar, calmar mediante una cantidad de dinero a los inquietos soldados.

De los términos griegos monetarios no ha llegado al castellano nada más que óbolo, moneda de escaso valor, un sexto de la dracma ática, que servía para pagar al barquero Caronte la travesía por la laguna Estigia y que debía colocarse en la boca de los muertos con esa finalidad. Esta moneda resultaba apropiada para dar limosnas pues sólo nos ha llegado en expresiones como "dar tu óbolo a los necesitados". Seguramente en origen se refería a una pequeña barra de metal, aún no con forma redonda, pues daba nombre al pincho o barra en la que se insertaba la carne en el fuego. Irónicamente, los griegos llamaron a los obeliscos a los grandes obeliscos que encontraron en Egipto, utilizando un diminutivo para aludir a estos gigantescos bloques. Les llamaron algo así como "pinchitos". Para saber más sobre las monedas romanas antiguas, sigue leyendo aquí Pero el euro, el dólar, la libra..... de dónde han llegado esos nombres y símbolos?

El euro, fue creado por el Fondo Monetario Internacional inspirándose en la letra épsilon griega a la que se añadió una barra transversal más para resaltar su estabilidad. La libra procede de la unidad de masa romana libra, abreviada en su letra inicial £, El nombre del dólar estadounidense proviene del nombre del dólar español, que circuló en EE.UU. durante la guerra de la Independencia. Era una moneda de plata de ocho reales, llamada peso,que provenía de una moneda centroeuropea llamada thaler en Alemania, daler en suecia, y tolar en la Rep. Checa.

Hay varias explicaciones para el símbolo del dólar: -de una corrupción de las letras "PS" o "Ps", de peso, en la que finalmente la P se representaría como una línea vertical. La "s" pasó gradualmente a escribirse sobre la "P", desarrollando un equivalente próximo a "$". -Otra teoría afirma que las dos barras verticales representan las columnas de Hércules que porta el escudo de España y que aparecía en las monedas coloniales acuñadas en la Ceca de México, los reales de a 8 llamados columnarios. Las barras verticales serían las columnas y la S sería la banda con la leyenda "Plus Ultra" que las envolvía. Es decir que el propio Hércules ha tenido que ver en el símbolo del dólar!!

La moneda, mirall del temps 2

A través de les monedes, és possible conèixer la història d'un país. "Tarasca" fa un repàs exhaustiu de les monedes catalanes al llarg dels segles, de la mà de Miquel Crusafont, un especialista en la matèria.


Miquel Crusafont, doctor en història i enginyer industrial, ha publicat 12 llibres sobre la història de la moneda i més de 200 articles. Home apassionat, està especialitzat en la història de la moneda catalana.


Primer de tot, Crusafont explica com es va iniciar en l'estudi numismàtic i, més concretament, en la història de la moneda a Catalunya.


Les monedes són testimonis i documents històrics. Les primeres monedes que van arribar a la península Ibèrica les van portar els grecs, que tenien colònies a Marsella, Empúries i Roses. A totes tres ciutats, van encunyar dracmes d'argent, que aviat es van escampar per la península i la Gàl·lia.


Passats els temps dels romans i els visigots, els àrabs van envair el sud-oest d'Europa. Els francs els van rebutjar i van fer expedicions vers Girona, l'any 785, i Barcelona, l'any 801. Carlemany va encunyar diners d'argent a Barcelona, Girona, Empúries i Roses.


Des de llavors, i fins al segle XIX, el diner i els seus múltiples, el sou i la lliura, van ser la base de la comptabilitat de Catalunya.


Els comtes catalans es van anar independitzant al llarg del segle X. Cada un d'ells va segellar la seva sobirania fent moneda pròpia.


En temps de Jaume I, es va estabilitzar el diner de tern, el primer puntal del sistema monetari català.


Des de Ramon Berenguer IV, s'havien unit Catalunya i Aragó. Amb Jaume I, es va conquerir Mallorca i València i es va establir un sistema monetari coordinat a tots els dominis.


Per dotar el seu segon fill, Jaume, el rei Jaume I va crear el Regne de Mallorca, amb les Balears, els comtats de Rosselló i la Cerdanya i Montpeller. Des d'aquell moment, el sistema monetari mallorquí es va diferenciar del de la resta de la corona catalanoaragonesa. El dobler hi va ser la moneda més característica.


Els catalans també van conquerir Sicília, Sardenya, Nàpols i els ducats d'Atenes i Neopàtria. Les armes catalanes van aparèixer en les monedes que es batien en aquests territoris. El florí d'or era la moneda comuna.


Cap a final del segle XV, s'agreuja la crisi econòmica a tot Europa. Els sistema monetari es va alterar i es van batre altres monedes d'or. Finalment, el florí va ser substituït pel ducat de patró venecià, la moneda més prestigiosa del moment.

La moneda, mirall del temps

Les monedes d'ara són diners. Les monedes d'abans, les antigues, ja no valen com a diner, però tenen una altra vàlua: són testimonis i documents històrics. En aquest vídeo es mostra l'evolució de la moneda a Catalunya, des dels temps dels grecs fins a l'actualitat.