"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dimecres, 2 de maig de 2012

El català i el llemosí

Fins fa ben poc, el català era considerat un dialecte de l'occità. I és que segons el lingüista Joan Martí i Castell hi ha tantes semblances entre les dues llengües, que no és gens estrany que s'arribés a aquesta conclusió. En aquest raonament, però, no hi van intervenir criteris estrictaments lingüístics. Els lingüistes catalans del corrent romàntic se sentien orgullosos de pensar que la seva llengua era una llengua d'oc, i la van anomenar "llemosí". Així van prolongar una confusió que procedia de l'època medieval. Les semblances no van deixar veure les diferències substancials que separen un idioma de l'altre. Estudis científics, però, han demostrat de manera irrefutable la personalitat pròpia del català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada