Amb l’actual
secularització de la societat, no és d’estranyar que molts països es declarin laics (< λαός, “poble”), o, dit d’altra manera, pagans. I és que aquí una vegada més l’etimologia
ens dóna un cop de mà. País ve del llatí pagus
(“poble”), derivat de pango (“sembrar”).
Amb el significat d’estat, ens ha arribat a través del francès, igual que la paraula "pagès". Al segle IV,
amb el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà, alguns pagani, és a dir, habitants de les zones
rurals, es resistiren a adoptar la nova doctrina. D’aquí que paganus esdevingués sinònim d’heretge
(<αιρεω,“elegir”). L’Església, doncs, no tingué més
remei que esmerçar-se per propagar
el seu missatge, és a dir, difondre’l al llarg de (pro) dels camps (pagi).
Els
pagani, tanmateix, no pogueren
oblidar les seves arrels i es mantingueren fidels a la seva terra, que
consideraven terra patria (“terra
paterna”) –amb l’omissió de terra l’expressió
quedaria en patria. Aquesta no deixa de ser una terminologia masclista. Essent
les primeres civilitzacions (i les actuals?) un matriarcat, ¿no hauríem de
parlar de “màtria” (< mater, matris, “mare”) en lloc de pàtria (els grecs, a la pàtria, li deien μητρίς, "terra materna")?
Però l’home aleshores ja va voler marcar territori. No li bastà amb pàtria,
també decidí que tot allò material formava part del seu patrimoni. Quan contreia matrimoni, però, tenia clar que l’objectiu era que
la seva parella es convertís en mare. Aviat la dona començà a reclamar part del
seu patrimoni, de manera que qui sap si algun dia matrimoni també serà sinònim
de patrimoni.
En tot cas, tant pares com mares saben quina és la seva nació. És el lloc que els ha vist néixer (< nasci) i que ha afaiçonat la seva naturalesa. Així doncs, tots som "nacionalistes". Hi haurà qui pensarà que tot plegat és una vulgaritat. Idò no s'equivoca, tots som vulgars, ja que procedim del "poble" (< vulgus). Sense pretendre assolir la popularitat (< populus, "poble"), jo només he volgut divulgar aquestes curiositats etimològiques, és a dir, difondre-les a través (di-) del poble (vulgus).
En tot cas, tant pares com mares saben quina és la seva nació. És el lloc que els ha vist néixer (< nasci) i que ha afaiçonat la seva naturalesa. Així doncs, tots som "nacionalistes". Hi haurà qui pensarà que tot plegat és una vulgaritat. Idò no s'equivoca, tots som vulgars, ja que procedim del "poble" (< vulgus). Sense pretendre assolir la popularitat (< populus, "poble"), jo només he volgut divulgar aquestes curiositats etimològiques, és a dir, difondre-les a través (di-) del poble (vulgus).
Antoni Janer Torrens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada