Avui ha mort un dels grans cantautors de la música francesa, Georges Moustaki. Nascut a Alexandria, finalment abraçà la cultura francesa. Aquí teniu una de les seves cançons més conegudes: "Le meteque". A l'antiga Grècia els metecs eren els estrangers que vivien a les polis. Es tracta d'una fantàstica cançó d'amor
Amb aquesta pinta de metec, de jueu errant,
de pastor grec, aquests cabells als quatre vents
amb aquests ulls sense color
que fan que sembli un somiador
quan de somiar ja no en sé gens
i aquestes mans de trinxeraire
bohemi, músic i captaire
que han rampinyat en tants jardins
i aquesta boca que ha besat
com ha begut i ha mossegat
que espera encara altres festins
Amb aquesta pinta de metec
de jueu errant, de pastor grec
de lladregot i rodamón
i aquesta pell que té el caliu
de tots els sols de cada estiu
i tants amors que jo no ho són
amb aquest cor que ha sabut fer
sofrir tan com també ha sofert
sense dir mai ni molt ni poc
amb aquesta ànima que ja
no penso que es pugui salvar
del purgatori ni del foc
Amb aquesta pinta de metec
de jueu errant, de pastor grec
i aquests cabells als quatre vents
vindré on ets tu, dolça captiva
ànima amiga i font de vida
a beure'm els vint anys que tens
llavors seré príncep fidel
adolescent o bé rebel
com a tu et plagui d'escollir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada