"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dimecres, 2 de gener del 2013

La dignitat de les llengües

El Nadal m'ha duit un regal deliciós: el llibre Amb bones paraules. És un recull dels articles que durant aquests darrers anys el filòleg mallorquí Gabriel Bibiloni, professor de la UIB, ha anat publicant al diari Balears. Tot ells tenen com a fil conductor la subordinació del català a la llengua castellana. Són articles brillants que ens il·luminen sobre qüestions de la nostra llengua que no valoram a bastament. En són un exemple les expressions "Bon dia" i "Bona tarda". Es tracta de calcs del castellà que han desterrat el Bon dia que els nostres padrins feien servir per a tot el dia solar. Totes les observacions d'en Gabriel Bibiloni, plenes de seny i rigor, tenen com a punt de referència la resta de llengües del nostre continent. I això permet tenir una visió més objectiva dels "disbarats" que en alguns casos s'han fet en la codificació del català. Certament, no som prou conscients de l'excessiva contaminació lèxica i sintàxica que pateix el català respecte al castellà. 

Els nostres mitjans de comunicació públics, docents i polítics haurien de vetlar més per presevar aquells mots i expressions més genuïnes de la nostra llengua. Si continuam així, correm el risc de parlar una mala còpia del castellà. Tampoc no es tracta -pens- de fer servir una llengua artificiosa, però sí més acurada. Quan un poble comença a perdre el respecte per la seva llengua, se'l perd a si mateix. Totes les llengües tenen dret a ser parlades dignament. Aquí ens reim de la gent que parla malament el castellà o l'anglès. En canvi, no ens empegueïm quan sentim un catalanoparlant destrossar la seva pròpia llengua amb barbarismes i construccions sintàctiques inapropiades. En aquesta vida, el pitjor no és ser ignorant, sinó bravejar de la nostra ignorància. Segons un company meu, aquesta gent s'encabeix dins la categoria, no dels analfabets, sinó dels "analfabèsties". Desgraciadament, al nostre entorn en tenim massa. Un d'ells és l'infame Agustín el Casta que aquest cap d'any s'ha rigut de tots els mallorquins des de la nostra televisió, IB3.

Per sort, també hi ha professionals de la comunicació que són plenament conscients del grau de responsabilitat social que tenen en l'ús de la llengua. Un d'ells és el grandíssim Joaquim Maria Puyal. Val la pena sentir les seves reflexions al respecte en aquesta entrevista a TV3.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada