"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 10 de gener de 2013

Quina ganga d'ocell!

Ara que ja han començat les rebaixes és interessant conèixer l'etimologia de "ganga". Sorgida al 1369, és una paraula d'origen onomatopeic que donà nom a un tipus d'ocell mal de caçar o plomar. El mot passà a significar "cosa sense profit" i després, irònicament, "cosa adquirida a bon preu".

En castellà, una ganga també és un “chollo”. El seu nom prové d’un italià molt espavilat, conegut com Cioglio, que a mitjan segle XVIII arribà a Espanya de la mà de Carles III, rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788). Aquest home, natural de Nàpols, en observar la gran quantitat de processons i desfilades que es feien al seu nou país d’acollida, tingué la brillant idea de comprar cadires i bancs i llogar-les al públic que assistia a aquests esdeveniments. Cioglio va demanar llicència al rei, qui òbviament la hi concedí, ja que formava part del seu seguici. Ràpidament féu una gran fortuna, de manera que el seu nom, adaptat a la fonètica castellana, quedaria associat a una cosa que s’aconsegueix ràpidament i sense cap esforç.


Antoni Janer Torrens

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada