Ara que ja han començat les rebaixes és interessant
conèixer l'etimologia de "ganga". Sorgida al 1369, és una paraula
d'origen onomatopeic que donà nom a un tipus d'ocell mal de caçar o plomar. El
mot passà a significar "cosa sense profit" i després, irònicament,
"cosa adquirida a bon preu".
En castellà, una ganga també és un “chollo”. El seu nom
prové d’un italià molt espavilat, conegut com Cioglio, que a mitjan segle XVIII
arribà a Espanya de la mà de Carles III, rei de les
Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788). Aquest home, natural de Nàpols,
en observar la gran quantitat de processons i desfilades que es feien al seu
nou país d’acollida, tingué la brillant idea de comprar cadires i bancs i
llogar-les al públic que assistia a aquests esdeveniments. Cioglio va demanar
llicència al rei, qui òbviament la hi concedí, ja que formava part del seu
seguici. Ràpidament féu una gran fortuna, de manera que el seu nom, adaptat a
la fonètica castellana, quedaria associat a una cosa que s’aconsegueix
ràpidament i sense cap esforç.
Antoni Janer Torrens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada