Tot i que es poden menjar tot l’any, aquests dies de Setmana
Santa, a Mallorca és tradicional que moltes famílies es reunesquin per fer
panades, crespells i rubiols. No podem tastar cap d’aquests productes
gastronòmics tan nostrats sense conèixer la seva etimologia. Anem, idò, per
parts.
La
panada mallorquina està emparentada amb les panades jueves. Descendeixen d’un
antic plat hebreu descrit al Talmud anomenat paixtida.
L’ús de saïm i sobrassada de porc s’ha interpretat com una forma de
cristianitzar la recepta original jueva, com va succeir amb altres productes, com l'ensaïmada, durant la conversió dels jueus al cristianisme en el segle xv. Probablement va
ser un costum iniciat pels mateixos conversos, obligats com estaven a demostrar
públicament que renunciaven al judaisme.
Tanmateix, l’origen comú de la panada és segurament tan antic
com el del pa -de fet, panada deriva de pa. Amb diferents masses i farciments segons el lloc, la podem trobar
des d’Àfrica
fins a Sud-amèrica. És molt probable que nasqués de la necessitat
de protegir els aliments del clima i prolongar-ne la conservació, ja que
cuinant la carn molt condimentada i embolicant-la en una massa es pot mantenir
més temps en bones condicions i resulta fins i tot més digestiva.
Crespells i rubiols,
la gastronomia dolça
El crespell podria ser el resultat de l’evolució d’un antic
pastís grec, la denominació del qual, krepis (“sola de sabata”), evocava la seva
forma fina i plana. Avui se'ls sol donar forma d'estrelles, cors o dibuixos d'animals.
Els orígens dels rubiols, en canvi, podrien ser italians.
Alguns es basen en el fet que hi ha un formatge anomenat robiola, de moda a la cort
italiana renaixentista, o en la semblança que tenen amb els coneguts ravioli. Bon profit!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada