La moneda, mirall del temps

Les monedes d'ara són diners. Les monedes d'abans, les antigues, ja no valen com a diner, però tenen una altra vàlua: són testimonis i documents històrics. En aquest vídeo es mostra l'evolució de la moneda a Catalunya, des dels temps dels grecs fins a l'actualitat.

Pitàgores, el profeta dels nombres

Aquest capítol del programa "Dígits" repassa les teories del savi grec Pitàgores, considerat el pare de les matemàtiques. Pitàgores és famós pel seu teorema, que diu que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets equival al quadrat de la hipotenusa. El savi grec també va elaborar una teoria que relaciona la música amb els números. Pitàgores va mostrar que els sons harmònics es produeixen quan les llargades de la corda són proporcionals a determinats números enters. La conjunció de teoria musical i naturalesa numèrica serviria, fins i tot, per interpretar l'univers. Per Pitàgores, el cosmos era bellesa i ordre i tenia la forma d'un immens monorcordi regit per lleis matemàtiques. Pitàgores va fundar una comunitat que preconitzava un estil de vida auster i, a la vegada, generós i tolerant. La influència de les idees i les actituds d'aquella comunitat va durar segles. Va ser el primer a promoure la quantificació del pensament, per això se'l considera el "pare de la matemàtica".

Sicília, Tunísia, Pèrgam, Egipte, l'oblit del passat

"L'oblit del passat" mostra, en aquest capítol, l'estat de conservació de les restes arqueològiques de diferents ciutats de l'àmbit mediterrani. El programa presta una atenció especial al patrimoni històric i cultural de l'illa de Sicília.


El recorregut comença a les ruïnes de la ciutat de Cartago, a Tunísia. Cartago va ser fundada l'any 814 abans de Crist. La seva empenta comercial i militar va fer que els fenicis controlessin les rutes marítimes i les principals colònies del Mediterrani. La lluita amb Roma, amb les tres guerres Púniques, va comportar la destrucció total de Cartago, l'any 146 abans de Crist. Fins al segle VII hi va haver una nova ciutat edificada pels romans. El Museu del Bardo de Tunis conserva un gran nombre de mosaics de la ciutat.


El programa compara diferents models de museus que conserven patrimoni de la Mediterrània: el Museu del Caire, que guarda col·leccions tan espectaculars com el tresor de Tutankamon; el Museu del Louvre, on es barreja art i negoci, i el Museu Pèrgam, a Berlín, un edifici fet expressament per acollir els frisos de Pèrgam, les portes de Babilònia i la biblioteca d'Efes.


L'any 1926 es va desenterrar l'Esfinx de Gizeh, un monument dedicat al rei Kefren del 2550 abans de Crist. Va ser en aquest moment que va començar a patir els problemes que l'estan destruint: condensació, erosió, contaminació i filtracions d'aigua.


El reportatge també parla de ciutats abandonades al Iemen i al Marroc, i de ciutats destruïdes i recuperades, com Apamea, a Síria. Així mateix fa referència a la mà de l'home, com la destrucció de monuments durant la guerra dels Balcans.


Pel que fa als monuments religiosos, es parla dels conflictes entre jueus, cristians i palestins per controlar el patrimoni de Jerusalem i de la construcció de grans temples, com la Sagrada Família de Barcelona, la gran mesquita del rei Hassan a Casablanca o el santuari della Madonna delle Lacrime a Siracusa.


Precisament, l'última part del programa està dedicada al patrimoni històric i cultural de Sicília. La ruta comença a Siracusa, que va ser un dels grans centres hel·lenístics de la Mediterrània clàssica. La ciutat va ser fundada al segle VIII abans de Crist i cal destacar-ne la cova anomenada "l'orella de Dionís", el teatre grec més gran del món i el barri barroc d'Ortígia, amb una catredal construïda sobre un temple dòric.


Catània, fundada al segle VII abans de Crist, també conserva un important patrimoni barroc i monuments tan característics com la font de l'Elefant. La seva història ha estat marcada per l'Etna, el volcà més gran i actiu d'Europa.


Taormina té un atractiu teatre grec des d'on es pot gaudir d'un panorama envejable.


El recorregut finalitza a la capital, Palerm. La ciutat es caracteritza per la decadència del seu patrimoni, amb molts edificis abandonats o en estat ruïnós. A la ciutat és visible el domini de la Corona catalanoaragonesa, amb mostres de gòtic català. Així mateix, també hi ha bons exemples d'arquitectura arabonormanda.


Palerm manté la tradició ancestral dels titelles. Els titelles sicilians són de grans dimensions i amb un aspecte característic.


El programa també visita les catacumbes dels caputxins de Palerm, on hi ha 800 cadàvers embalsamats repartits en diferents nínxols i galeries.

La guerra de les Gàl·lies

Càlculs grecs

El llegat de l'antiga Grècia és impressionant: arquitectura, escultura, filosofia. També les matemàtiques. "Dígits" parla en aquest capítol dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes. Tales creia que tot tenia un origen comú, que tot provenia d'un únic principi: l'aigua. Per Tales, les causes dels fenòmens de la naturalesa s'havien de buscar en la mateixa naturalesa, i no entre els déus i els mites. Aquesta era una nova manera de pensar que va donar lloc, entre altres coses, a la matemàtica. El primer gran matemàtic va ser Pitàgores, que pensava que l'origen de tot eren els números. Per això buscava harmonies numèriques pertot arreu, cosa que el va portar a formular el seu famós teorema. Aristarc, Eratòstenes o Aristòtil van ser altres matemàtics d'aquell temps. Gairebé tots practicaven, alhora, l'astronomia i la filosofia, ja que hi havia poques divisions entre els coneixements. El més influent de tots va ser Euclides, que va escriure "Elements", una obra que conté centenars de demostracions a partir de deu principis bàsics, els axiomes. Un altre matemàtic important va ser Arquimedes, interessat també per la física i l'aplicació dels seus principis a la construcció de màquines. Les idees matemàtiques d'Arquimedes es troben a l'obra "Palimpsest", que conté, per exemple, un mètode per calcular la relació entre el perímetre d'un cercle i el diàmetre. D'aquest càlcul es dedueix el valor del número pi. El llibre també parla del concepte de número infinitament petit, infinitèsim. Al cap d'uns vint segles, Newton i Leibniz el van tornar a descobrir i la física va canviar per sempre. A la Grècia antiga, el sistema per fer operacions amb números i representar-los es basava en l'alfabet. Les nou primeres lletres representaven les unitats, les nou lletres següents, les desenes, i les nou últimes, les centenes.

L'escola d'Atenes

Rafael va lligar al quadre "L'escola d'Atenes" els personatges de la filosofia grega amb els del Renaixement. "Pinzellades d'art" parla dels protagonistes d'aquesta obra, exposada a la Stanza della Segnatura del Vaticà.


Rafael va pintar al centre del quadre dos grans filòsofs: Plató i Aristòtil. Al seu voltant, hi apareixen altres savis, com Sòcrates, Epicur, Pitàgores, Heràclit, Parmènides, Diògenes, Alexandre el Gran, Euclides o Ptolemeu.


Rafael, però, va posar la cara dels seus contemporanis a alguns d'aquests personatges. Per exemple, Plató és Leonardo da Vinci; Euclides, l'arquitecte Bramante, i Heràclit, el gran artista Miquel Àngel. Fins i tot el mateix Rafael també s'hi va pintar.

El sacrifici d'Ifigènia

Aquest capítol de "Pinzellades d'art" explica el mite grec d'Ifigènia a través del mosaic "El sacrifici d'Ifigènia", que es troba al Museu d'Arqueologia d'Empúries. Els romans eren amants de l'art i, fins i tot, posaven obres d'art a terra. Es tracta de mosaics, fets amb petites peces cúbiques de colors, les tessel·les. Perquè el mosaic semblés una pintura, l'artista que va crear "El sacrifici d'Ifigènia" va fer servir una tècnica anomenada "opus vermiculatum", que consisteix a resseguir els contorns de les figures amb les tessel·les com si fossin un cuc per aconseguir un efecte de pinzellada. De fet, la paraula "verm" vol dir cuc. "El sacrifici d'Ifigènia" va aparèixer en unes excavacions que es van fer a la ruïnes d'Empúries i el van trobar al terra d'una de les mansions més luxoses que hi havia a la ciutat. Es tracta d'un mosaic de gran qualitat, de mida reduïda i fàcil de transportar. Els experts pensen que va ser elaborat a Antioquia o a Atenes, entre els segles II i I abans de Crist. Aquest mosaic està inspirat en un fet molt important de la mitologia grega, explicat per Eurípides a "Ifigènia a Aulida". La flota grega, preparada per anar a fer la guerra contra Troia, no podia sortir de port perquè no bufaven vents favorables. Aleshores, l'endeví Calcant va vaticinar que, perquè canviessin els vents, calia sacrificar Ifigènia, filla del rei Agamèmnon, a la deessa Àrtemis. El mosaic mostra el moment en què condueixen Ifigènia a l'escenari de la seva mort, amb l'altar preparat per al sacrifici i els soldats observant l'escena. Acompanyen Ifigènia el seu pare Agamèmnon; Menelau, rei d'Esparta i oncle d'Ifigènia; l'endeví Calcant i Odisseu (Ulisses), protagonista del poema èpic d'Homer "Odissea". Sobre una pilastra hi ha representats Àrtemis, deessa de la caça, i el seu germà, el déu Apol·lo. Al mosaic també hi apareix la cérvola que, finalment, serà immolada en lloc d'Ifigènia.