Vaixell de Grècia

Viatge a Ítaca

Salut i cos. Caçadors de paraules

El programa "Caçadors de paraules" parla, en aquest capítol, de l'argot en català de la medicina i de les múltiples formes que tenim els catalans de parlar dels nostres mals. El presentador Roger de Gràcia comença el programa en un cementeri per parlar de la mort i d'eufemismes com "palmar-la", "passar a millor vida", "dinyar-la", "anar-se'n a l'altre barri" o "estirar la pota". Tot seguit, passa consulta amb Dolors Camprubí, infermera del Centre d'Atenció Primària de Gòsol i de Saldes, a l'Alt Berguedà. Atenen diversos pacients que utilitzen termes populars per parlar de les seves dolències i malalties: "gargamella", "ronyonada", "esllodrigat", "esllomat"... El doctor Oriol Casassas, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, repassa alguns eufemismes de malalties: "taca al pulmó" (tuberculosi), "mal lleig" (càncer) o "mal francès" (sífilis). Roger de Gràcia va a visitar-se a la consulta del doctor Pere Mir, traumatòleg de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, on li fan unes radiografies i unes analítiques. També viatja a Caldes de Montbui per prendre banys termals en un balneari i fer-se un massatge antiestrès. Al Museu Tomàs Balvey de Cardedeu, M. Àngels Bonet, farmacèutica etnobotànica, parla de les herbes remeieres més comunes i li fa un preparat d'herbes digestives. A la conversa surten noms com "sàlvia", "til·la", "farigola", "tarongina", "marialluïsa" o "malva". També diversos farmacèutics comenten els noms de medicaments que els clients anomenen malament. Al diccionari, es busca la definició i l'etimologia de les paraules "hipocondríac", "muscle-múscul" i "melic-llombrígol". A la secció "Endevina d'on són", dos veïns de la Serra del Carxe, a Múrcia, parlen català.

Amb noms i cognoms. Caçadors de paraules

"Caçadors de paraules" es pregunta per què ens diem com ens diem, què volen dir els noms i de quina manera ens marquen. No hi ha cap família que no tingui algun problema de noms, i la família del presentador del programa, Roger de Gràcia, no n'és l'excepció. Roger de Gràcia visita la seva família per descobrir l'origen del seu nom i cognom. Els seus pares expliquen per què van posar Roger al seu fill mentre miren l'àlbum familiar. El seu germà, Maiol de Gràcia, i la seva àvia, Maria Rebullida, expliquen els problemes que els ha comportat dir-se així. Després de la vetllada familiar i d'una ràpida incursió a l'Institut Català d'Estadística per potinejar amb els cognoms, el programa viatja a la vall d'Àneu, al Pallars Sobirà. Allà, la Maria Ricou, l'antiga cartera d'Esterri, parla dels noms de les cases, allà molt més potents a l'hora d'identificar la gent que no pas els de la família, ja que els seus habitants s'identifiquen pel nom de la casa que hi ha a la façana. Al poble, els alumnes de l'Escola la Closa diuen els seus noms. Roger de Gràcia també visita el Casal d'Avis, on un grup d'àvies juguen a cartes i diuen paraules en pallarès. Després fan una partida de bitlles pallareses. "Caçadors de paraules" també s'interroga sobre el seu mateix nom. Roger de Gràcia visita l'empresa Nameworks, dedicada al "naming", és a dir, a pensar i crear noms per a empreses, productes i botigues. Allà, els creatius li fan propostes de noms per al programa. Al diccionari es busca la definició i l'origen de les paraules "llinatge" i "orc", i a la secció "Endevina d'on són", parlen uns nens de Gàmbia residents a Banyoles.

Tan difícil és el català! Caçadors de paraules

En aquest capítol, el programa "Caçadors de paraules" investiga quines dificultats tenen els estrangers per aprendre català. Es tracta de descobrir si aprendre català és tan difícil com diuen. Roger de Gràcia, el presentador del programa, viatja a Vic perquè li assignin una parella lingüística. I Patricia Román, una equatoriana que estudia català, l'acompanyarà al llarg de tot el capítol. El seu recorregut comença a Olost, al Lluçanès. Allà viu la Patricia, que treballa en una farmàcia. A l'escola Terra Nostra comproven quin català parlen els nens petits del poble. A Vic assisteixen a una classe de català per a adults. Fina Anglada, professora de català, diu que els alumnes marroquins tenen molta facilitat per agafar la pronúncia catalana. Roger de Gràcia acompanya la seva parella lingüística al Laboratori de Fonètica de la Universitat de Girona, on analitzen la seva pronúncia per ajudar-la a corregir-ne els errors. Blanca Palmada i Sílvia Llach, fonòlogues, donen lliçons de fonètica a la Patricia. El programa entrevista Mireia Llinàs, especialista en gramàtica generativa de la Universitat Auònoma de Barcelona, que parla de particularitats del català, com els pronoms febles, que poden dificultar l'aprenentatge de la llengua. Roger de Gràcia presenta la Patricia a Jesús Centenera, un empresari madrileny que ha publicat el llibre "Aprenda catalán en 50 minutos: lo que tarda el Puente Aéreo". La Patricia fa de conillet d'Índies. Al diccionari es busca la definició i l'etimologia de les paraules "eixavuirar" i "bàrbar". A la secció "Endevina d'on són", unes nenes d'Aiguaviva de Bergantes, a la comarca del Matarranya, parlen català de la Franja de Ponent.

Com neix una paraula? Caçadors de paraules

Les paraules neixen, creixen i moren (i són dignament enterrades als diccionaris). Però, com neix una paraula? Com es difon i com va guanyant terreny? Qui i com li dóna, al final, carta de ciutadania? El programa "Caçadors de paraules" en parla en aquest capítol. El presentador del programa, Roger de Gràcia, visita el festival Sónar, on durant tres dies s'uneixen les darreres tecnologies amb les noves tendències. L'acompanyen dues "coolhunters" (cercatendències), que passegen pel festival buscant paraules modernes. "Quan la teva mare comenci a dir la paraula "fashion"", li aconsellen, "val més que te'n busquis una altra". També entrevista Vicent Partal, director de Vilaweb, que parla de paraules provinents d'internet que s'han adaptat al català, i Xavier Blánquez, crític musical, que comenta la tendència que tenim d'adoptar paraules angleses. Carolina Alguacil explica com es va inventar el concepte "mileurista". Roger de Gràcia recorre en missió d'espionatge l'Institut d'Estudis Catalans, on està a punt d'acabar de confeccionar-se una nova versió del "Diccionari de la llengua catalana". "Caçadors de paraules" mostra un gag dels Monty Pyton, del 1969, en què els internautes s'hi van inspirar per inventar el terme "spam" (correu electrònic no desitjat). A la secció "Endevina d'on són", un habitant de Tàrbena, a la Marina Baixa, parla salat.

Paraules d'amor

Aquest capítol de "Caçadors de paraules" analitza amb quines paraules ens diem que ens estimem i si tenim una fórmula estàndard per declarar-nos. El presentador del programa, Roger de Gràcia, s'endinsa en l'apassionant món de la parella, transmet un casament en directe, es dedica a provocar paletes perquè tirin floretes i investiga de quina matèria estan fetes les cançons d'amor. Aquesta vegada el viatge és a Menorca. El cantant Cris Juanico ajuda el presentador a trobar les paraules més tendres i els anglicismes de més dolç record. El cantant menorquí, des del seu estudi de Ciutadella, explica com es fan les cançons d'amor. Amb en Roger, prenen una "pomada" (gin amb llimonada) al port de Ciutadella, passegen pels carrerons de Binibeca Vell i canten una serenata a bord d'una barca. El professor Joan Francesc López explica que la paraula "bòtil" no és un anglicisme, sinó que es fa servir per anomenar una ampolla a les illes Balears. Roger de Gràcia busca al diccionari les definicions i l'origen de les paraules "petó", "floreta" i "fer l'amor". També fa una enquesta al carrer per saber quines paraules amoroses s'usen i quina és la cançó d'amor preferida. El presentador entrevista el músic Pep Sala, que recorda que la cançó "Boig per tu" parla de la Lluna, i el cantant Moncho, que repassa les paraules que ha de tenir una cançó d'amor. A la secció "Endevina d'on són", dues dones alguereses canten una cançó.