Els noms del porc, caçadors de paraules

Diuen que del porc tot s'aprofita. També lingüísticament? Des de la matança fins a la cansaladeria, l'animal més estimat dels catalans no para de generar paraules. "Caçadors de paraules" les busca en aquest capítol. A Catalunya hi ha més porcs que persones, una demostració evident de l'estimació que tenim els catalans per aquests animals. Ens hi referim de diverses maneres: "verro", "porcell", "garrí", "gorrí", "truja", "porcella", "porcasta"... El presentador del programa, Roger de Gràcia, viatja a Sineu, a Mallorca, on assisteix a la matança d'un porc negre mallorquí a casa de Tomeu Torres, conegut com a Tomeu de Son Marron. Es veu tot el procés d'esquarterament del porc i l'elaboració de la sobrassada i les llonganisses. A mitja matança, paren per fer un esmorzar a base de "sopes de matances" i "frit de matances". A Sant Llorenç des Cardassar, també a Mallorca, en Roger acompanya el cuiner Tomeu Caldentey a comprar les verdures amb què després prepararà una amanida amb sobrassada. Encara a Mallorca, Biel Mayoral, mestre de magisteri, parla de l'ús i l'origen de l'article salat. Roger de Gràcia també va a una cansaladeria del barri de Sants de Barcelona, on Jordi Joan Alsina, mestre cansalader, mostra totes les varietats d'embotits derivades del porc: "llonganissa", "botifarra", "espetec", "secallona", "fuet", "bull", "enfilall"... A la secció "Endevina d'on són", dues veïnes de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià, expliquen com es fa un arròs amb rata d'aigua. Al diccionari, es busca la definició i l'etimologia de les paraules "porc negre mallorquí", "ensaïmada", "sobrassada" i "rot". Dins l'apartat "Grans moments del català", es rescaten les imatges històriques en què el pintor Salvador Dalí recita l'embarbussament "Una polla xica, pica, pallarica, camatorta i bacarica..."

Cristianisme

Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" porta en Dragui a l'època del naixement del cristianisme i de la seva extensió, a la caiguda de l'imperi Romà d'Occident i a l'arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. En l'època d'Octavi August, va tenir lloc el naixement del cristianisme, predicat pels deixebles de Crist a Roma. El cristianisme que predicaven els apòstols es va estendre ràpidament i molta gent, de totes les classes socials, va començar a batejar-se. Els cristians, però, van ser perseguits. La persecució més forta contra ells va ser la de l'emperador Dioclecià, l'any 304, durant la qual hi va haver molts màrtirs catalans, com santa Eulàlia, sant Cugat o sant Feliu. Tot i les persecucions, el cristianisme anava agafant cada vegada més força. L'any 313, Constantí, amb l'edicte de Milà, va permetre el cristianisme, que, anys més tard, va ser declarat oficial a l'imperi Romà. L'any 395, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi Romà entre els seus fills en dues grans parts que mai més no es tornarien a unir: Orient i Occident. Les constants lluites internes van afeblir l'imperi d'Occident, que també va haver d'enfrontar-se a les amenaces dels bàrbars. Els bàrbars eren pobles que habitaven la Germània i no parlaven llatí. Vivien al mig del bosc del pillatge, la caça i el bestiar. Les seves incursions eren cada vegada més freqüents i la gent de les ciutats, que vivia amb por, se n'anava al camp. A les vil·les romanes hi treballava un gran nombre de serfs i esclaus que feien feines agrícoles i ramaderes. El poble bàrbar dels visigots, després de travessar els Pirineus, va entrar a la península Ibèrica. El comandava el seu rei Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, germana d'un emperador romà. L'any 476, Roma va caure en poder dels bàrbars i l'imperi Romà va quedar destruït. Després d'Ataülf, els visigots es van agrupar cap al centre d'Hispània, van establir la seva capital a Toledo i van procurar mantenir la península Ibèrica unificada. Per això els reis es van convertir a la religió catòlica i dictaven lleis juntament amb els bisbes. L'any 711, un gran perill amençava el regne visigot: els musulmans. Després d'haver ocupat el nord d'Àfrica, els àrabs van passar l'estret per ocupar Hispània i van derrotar l'exèrcit visigot prop del riu Guadalete. En menys de sis anys van conquerir tota la Península.

Egipte, l'oblit del passat

Egipte

"L'oblit del passat" analitza els diversos factors que han contribuït al deteriorament del patrimoni artístic d'Egipte, com ara l'explotació turística o el fanatisme religiós.


La ciutat del Caire, amb més de quinze milions d'habitants, s'ha convertit en una autèntica torre de Babel, on turisme i ciutadans autòctons comparteixen un mateix escenari.


Fins a la irrupció de la violència integrista, el turisme era una de les majors fonts d'ingressos del país, però el volum de turistes ha anat disminuint progressivament i els ingressos per al país han minvat.


El documental mostra mesquites que, a causa d'haver estat reconstruïdes o, al contrari, abandonades, han perdut el valor arquitectònic i històric. Grafits, deixalles, robatoris són el pa de cada dia en piràmides de tan interès històric com les de Gizeh.


El programa proposa un passeig pel petit comerç de la ciutat, una visita als temples i una ruta per pobles i ciutats al llarg del riu Nil.

Salvador Espriu

A través dels seus familiars, el programa ressegueix episodis que van marcar la vida de Salvador Espriu i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Espriu irònic i gran conversador. Salvador Espriu va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), però va viure entre Arenys de Mar i Barcelona (Sinera i Lavínia, respectivamente, en el seu món literari). Entre les seves obres cal destacar "Laia" (1932), "Ariadna al laberint grotesc" (1935), "Antígona" (escrita el 1939 i publicada el 1955), "Primera història d'Esther" (1948), "Cementiri de Sinera" (1946), Mrs. Death (1952) o "La pell de brau" (1960) . Traduït a nombroses llengües, el seu nom va sonar diverses vegades com a premi Nobel. Va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Espriu va morir l'any 1985 a Barcelona.

Joan Francesc Mira

Novel·lista, assagista i antropòleg, Joan Francesc Mira (València, 1939) és un dels escriptors de formació humanística més sòlida dins el panorama actual de les lletres catalanes. Ha residit a Roma, París, i també als Estats Units com a professor de la Universitat de Princeton. En el camp de la novel·la, destaquen les seves obres "Borja Papa", "Els cucs de seda", "Els treballs perduts" i "Purgatori", les tres darreres ambientades a la ciutat de València. La seva tasca d'antropòleg s'ha traduït, entre altres aspectes, en la fundació del Museu d'Etnologia de València i en la publicació de molts estudis sobre diversos aspectes de la societat del País Valencià, com ara "Punt de mira", "Crítica de la nació pura" i "Sobre la nació dels valencians"; també cal esmentar el seu assaig històric "Els Borja, família i mite", i les seves traduccions de la "Divina Comèdia" i dels "Evangelis". Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en nombroses institucions culturals de prestigi i col·labora habitualment en diversos periòdics, entre els quals "El Temps", l'"Avui" i "El País". És un dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes actuals.

Les relíquies

La Bíblia