"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dissabte, 25 de febrer del 2012

L'enigma iber

Edu3.cat


L'enigma iber

En aquesta ocasió, "Tarasca" presenta un reportatge sobre la civilització ibèrica, des del seu origen fins a la seva desaparició, i n'explica amb detall els costums.


Catalunya, com tot Europa, ha estat ocupada per moltes cultures. Una d'aquestes és la ibèrica. Tant l'origen com l'escriptura d'aquesta civilització són una incògnita.


Al Baix Empordà, sobre el turó de Sant Andreu, hi ha la ciutat ibèrica d'Ullastret. Els ibers del poblat explotaven les terres del voltant, conreant-les o amb els ramats. L'agricultura era l'activitat econòmica bàsica dels ibers.


A finals del segle XIX, gràcies als descobriments arqueològics, la civilització ibèrica comença a ressorgir de l'oblit. Desperta l'interès de nombrosos arqueòlegs, lingüistes, historiadors i numismàtics. Les troballes de monedes han estat un element clau per a l'estudi de la llengua i del món iber.


Els ibers van viure sense la necessitat d'usar moneda fins a l'arribada dels grecs. Els primers grecs van arribar a Catalunya amb la intenció de comerciar. Es van establir a Empúries, a l'Alt Empordà. Hi van trobar un poble indígena altament desenvolupat, els ibers.


Gràcies a l'anàlisi dels poblats ibèrics, se sap que els ibers s'organitzaven en tribus que controlaven el territori. La tribu que habitava Ullastret, i tot l'Empordà, era la dels indigets.


L'escriptura es popularitza entre els mercaders i la utilitzen com a eina de treball. La llengua ibèrica es pot llegir, es coneix el valor dels signes escrits, però es desconeix el significat de les paraules.


La informació que no donen els textos ibèrics, la donen altres restes materials, com la ceràmica, la iconografia o els aixovars.


La civilització ibèrica negocia amb grecs i fenicis. Els indigets mantenen relacions pacífiques amb els grecs d'Empúries i Roses. Es produeix un intercanvi de productes i, sobretot, de models culturals.


Els poblats ibèrics solen estar situats en llocs encimbellats, que dominen els camps del voltant, i els camins marítims o terrestres. La majoria dels poblats estan fortificats amb muralles i torres, i tenen sitges i cisternes.


Els ibers introdueixen un nou ritual d'enterrament, la incineració. Cremen els morts i en dipositen les cendres en urnes.


Durant la segona guerra Púnica, quan Cartago i Roma s'enfronten pel domini de la Mediterrània, Empúries fa costat als romans. Escipió desembarca a Empúries amb l'exèrcit romà l'any 218 abans de Crist. La ciutat serveix de primera base militar i es romanitza. El conflicte romanocartaginès s'acaba, el 206 abans de Crist, amb el triomf de Roma. Els romans queden com els únics invasors i els ibers s'alcen en armes contra ells.


Els romans duen a terme un lent procés de conquesta i d'incorporació de la Península a l'imperi Romà, i imposen tributs als indígenes. Les tribus ibèriques no accepten la nova dominació romana i emprenen una sèrie de guerres en un intent de mantenir la independència.


Finalment, els romans sotmeten les tribus ibèriques. Comença la romanització i la fundació de noves ciutats, la llatinització i l'abandó dels poblats, com Ullastret, que esdevé un dels darrers focus de resistència. La civilització ibèrica desapareix engolida per la cultura romana.

Grècia, l'oblit del passat

Edu3.cat


"L'oblit del passat" mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes. A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d'un vell monticle poblat des de l'edat del bronze: l'Acros. L'any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon, els Propileus i el temple d'Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació.

A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l'Erectèon i diverse mètopes, que actualment s'exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d'aquest llegat. L'Àgora va ser el lloc de reunió d'Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l'Efestèion i el pòrtic d'Atal. El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica. Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l'escultura monumental més antiga d'Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d'Agamèmnon. Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s'hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat. A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l'oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa.

La visita a Grècia continua al monestir d'Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes. A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l'arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen. L'illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l'any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.

Homer

Edu3.cat

Aquesta edició "d'Aleph" emprèn un viatge ben especial, el viatge literari per definició, l'"Odissea", un viatge fantàstic protagonitzat per l'heroi Ulisses i narrat pel poeta grec Homer, que va viure al voltant del segle VIII abans de Crist. Ulisses, nom amb què és conegut Odisseu, fill de Laertes i d'Anticlea, és el rei d'Ítaca. El llarg camí de retorn a la pàtria es presenta per a l'heroi ple de dificultats i aventures, perseguit per la ira del déu Posidó, però protegit per la deessa Atena. Ulisses és espòs de Penèlope i pare de Telèmac. Durant la seva absència la dona l'espera fidelment, dóna allargues als pretendents que l'assetgen i teixeix un tapís durant el dia que a la nit desfà. En el llarg camí de retorn a Ítaca, Odisseu coneix indrets i pobles i és rebut amb sort diversa. A la terra dels feacis és acollit i honrat amb grans requisits i davant la cort del rei Alcínous l'heroi narra les seves aventures amb els cícons i els lotòfags, els ciclops, els lestrígons, Circe, les sirenes... Vint anys després d'haver partit, Ulisses torna a casa, cansat i vell. Però amb l'ajuda dels déus i del seu fill Telèmac, es revenja dels pretendents que en la seva absència s'han fet amos del seu patrimoni.

La salut del català