"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dilluns, 27 de febrer de 2012

Esquema mitologia

Web amb esquema mitològic

Webs d'etimologia

Palabras en extinción

Etimologies

Derivació i composició

Seminari de Clàssiques

Web sobre seminari de Clàssiques

Web de la Societat Balear d'Estudis Clàssics

Fraseologia espanyola

Web sobre fraseologia espanyola

Llengües amenaçades

Web de Gela, llengües amenaçades

http://www.gela.cat/doku.php

Llengua espanyola

Web molt interessant de consulta de llengua espanyola

Innovadors incompresos

Revoltes medievals

Conquesta de Mallorca

Repoblament de Mallorca

Repoblamente de Mallorca

diumenge, 26 de febrer de 2012

Atlàntida, el continent perdut

https://www.youtube.com/watch?v=QfwxpfTlhK8

L'origen de l'amor

El mite de l'androgin

El petroli a l'antiguitat

Edu3.cat

Del petroli se'n diu "or negre" perquè és una riquesa natural no renovable, és a dir, un element que té molt de valor perquè algun dia s'esgotarà. "Energi K" hi dedica el capítol. El petroli són restes animals i vegetals barrejades amb minerals que van quedar atrapades a l'escorça terrestre fa milions d'anys. Després dels processos químics que han patit al llarg del temps s'han convertit en una massa oliosa composta, bàsicament, per carboni i hidrogen. Les troballes arqueològiques i textos tan antics com la Bíblia ja demostren la coneixença que tenien els nostres avantpassats del petroli. Adoración Delgado, enginyera de mines, aclareix que la humanitat coneix el petroli des de fa milers d'anys. L'any 3000 abans de Crist, a Mesopotàmia, ja hi havia petroli a la superfície que procedia del subsòl. Les primeres aplicacions del petroli són ben curioses. A l'antic Egipte impregnaven les mòmies de petroli i, a Amèrica, els indis el feien servir com a goma d'enganxar. La humanitat fa servir el petroli com a combustible des de fa milers d'anys. L'any 2000 abans de Crist, els xinesos l'utilitzaven per escalfar les cases i per a la il·luminació. Els perses i els romans ja tenien llums de petroli. Però no és fins al segle XIX que no es comença a fer servir massivament. El primer pou de petroli es va perforar als Estats Units fa uns cent cinquanta anys. A partir d'aquell moment es va poder aconseguir petroli en grans quantitats. A començaments del segle XX, la indústria del petroli experimenta un canvi radical amb l'aparició de l'automòbil, que fa servir la benzina. Tot i les múltiples aplicacions del petroli, també planteja inconvenients, com ara els gasos que genera quan es crema.

Les fonts d'energia i la mitologia

Edu3.cat

Divinitats com ara Zeus, Apol·lo, Posidó, Èol, Gea, Prometeu o Diana tenen relació amb les fonts d'energia. "Energi K" repassa com, al llarg de la història, s'ha relacionat la mitologia amb l'energia. En la majoria de cultures antigues hi havia una gran quantitat de déus. A la mitologia grega, per exemple, Zeus era el déu suprem, que controlava el cel i els fenòmens meteorològics. Del Sol se n'encarregava Apol·lo, i Posidó dominava l'aigua. Des dels inicis del temps, la humanitat ha necessitat explicar-se l'existència del món i de les forces de la naturalesa. Com que la ciència encara no existia, utilitzaven mites i llegendes per justificar el que els envoltava. Els grecs i els romans, per exemple, consideraven que els mortals no podien treure profit d'aquestes forces, ja que tenien origen diví. Així, durant molts anys, no es va pensar a aprofitar aquestes fonts per produir energia. Pere Izquierdo, director del Museu Arqueològic de Catalunya, explica que molts dels noms que donem a les fonts d'energia procedeixen de la mitologia i dels déus dels grecs i dels romans. Així, parlem d'energia eòlica, del déu Èol, o d'energia geotèrmica, de la deessa Gea. A la mitologia també hi trobem quatre divinitats, anomenades "ventis" pels romans, "vents" en llatí, amb les quals s'explicava que de cada punt cardinal provenia un vent de característiques diferents. La primera font d'energia que els humans van dominar va ser el foc. La mitologia explica l'origen del foc com la concessió que va fer un tità, Prometeu, als humans. Totes les cultures han considerat el Sol com un déu, i fins i tot com el pare dels seus mateixos reis. Així ho feien els inques o els egipcis.

Carles Riba, el far solitari

Edu3.cat

Oracle de Delfos

Viatge a Ítaca. No mes puc treure del cap



El 1975, Lluís Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l'havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. La inspiració per a aquesta "trencadissa" li va arribar quan el seu amic i poeta Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstandinos Kavafis.

Idealisme i romanticisme, DiscoHistòria de la Filosofia

Idealisme i romanticisme

Sòcrates, DiscoHistòria

http://www.rtve.es/usuarios/addToFavorite.shtml?programPermLink=40230

dissabte, 25 de febrer de 2012

Pirates i corsaris

Carlemany

Àtila

Tècniques arqueològiques

Grecs i fenicis

La guerra civil entre Pompeu i Cèsar

L'homosexualitat fins al segle XVI

Esparta contra Tebes

Roma

Els perses

L'antic Egipte

La Segona Guerra Mèdica

Màrius contra Sul·la

Jeroglífics egipcis

La caiguda de Constantinoble

Descendents d'Alexandre el Gran

La batalla d'Adrianàpolis

L'anàbasi de Xenofont

Ciceró

La religió romana

Alexandre el Gran

La tomba de Tutankhamon

Els xuetes

L'oci a l'antiga Roma

Nadal

Etruscos

Constantí i el cristianisme

Heròdot

La construcció de les piràmides

Sertori, cabdill dels hispans

La pedra Rosetta

Els grans filòsofs grecs

El descobriment de Troia

Empremta musulmana a Mallorca. Temps era temps

Jueus balears. Temps era temps

Corsaris balears. Temps era temps

Primers pobladors balears. Temps era temps

Noms rars

lluis llach verges 2007 . Viatge a Ítaca

Lluís Llach viatja cap a Ítaca (POLÒNIA)

Vaixell de Grècia

Viatge a Ítaca

Salut i cos. Caçadors de paraules

Edu3.cat

El programa "Caçadors de paraules" parla, en aquest capítol, de l'argot en català de la medicina i de les múltiples formes que tenim els catalans de parlar dels nostres mals. El presentador Roger de Gràcia comença el programa en un cementeri per parlar de la mort i d'eufemismes com "palmar-la", "passar a millor vida", "dinyar-la", "anar-se'n a l'altre barri" o "estirar la pota". Tot seguit, passa consulta amb Dolors Camprubí, infermera del Centre d'Atenció Primària de Gòsol i de Saldes, a l'Alt Berguedà. Atenen diversos pacients que utilitzen termes populars per parlar de les seves dolències i malalties: "gargamella", "ronyonada", "esllodrigat", "esllomat"... El doctor Oriol Casassas, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, repassa alguns eufemismes de malalties: "taca al pulmó" (tuberculosi), "mal lleig" (càncer) o "mal francès" (sífilis). Roger de Gràcia va a visitar-se a la consulta del doctor Pere Mir, traumatòleg de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, on li fan unes radiografies i unes analítiques. També viatja a Caldes de Montbui per prendre banys termals en un balneari i fer-se un massatge antiestrès. Al Museu Tomàs Balvey de Cardedeu, M. Àngels Bonet, farmacèutica etnobotànica, parla de les herbes remeieres més comunes i li fa un preparat d'herbes digestives. A la conversa surten noms com "sàlvia", "til·la", "farigola", "tarongina", "marialluïsa" o "malva". També diversos farmacèutics comenten els noms de medicaments que els clients anomenen malament. Al diccionari, es busca la definició i l'etimologia de les paraules "hipocondríac", "muscle-múscul" i "melic-llombrígol". A la secció "Endevina d'on són", dos veïns de la Serra del Carxe, a Múrcia, parlen català.

Amb noms i cognoms. Caçadors de paraules

Edu3.cat


"Caçadors de paraules" es pregunta per què ens diem com ens diem, què volen dir els noms i de quina manera ens marquen. No hi ha cap família que no tingui algun problema de noms, i la família del presentador del programa, Roger de Gràcia, no n'és l'excepció. Roger de Gràcia visita la seva família per descobrir l'origen del seu nom i cognom. Els seus pares expliquen per què van posar Roger al seu fill mentre miren l'àlbum familiar. El seu germà, Maiol de Gràcia, i la seva àvia, Maria Rebullida, expliquen els problemes que els ha comportat dir-se així. Després de la vetllada familiar i d'una ràpida incursió a l'Institut Català d'Estadística per potinejar amb els cognoms, el programa viatja a la vall d'Àneu, al Pallars Sobirà. Allà, la Maria Ricou, l'antiga cartera d'Esterri, parla dels noms de les cases, allà molt més potents a l'hora d'identificar la gent que no pas els de la família, ja que els seus habitants s'identifiquen pel nom de la casa que hi ha a la façana. Al poble, els alumnes de l'Escola la Closa diuen els seus noms. Roger de Gràcia també visita el Casal d'Avis, on un grup d'àvies juguen a cartes i diuen paraules en pallarès. Després fan una partida de bitlles pallareses. "Caçadors de paraules" també s'interroga sobre el seu mateix nom. Roger de Gràcia visita l'empresa Nameworks, dedicada al "naming", és a dir, a pensar i crear noms per a empreses, productes i botigues. Allà, els creatius li fan propostes de noms per al programa. Al diccionari es busca la definició i l'origen de les paraules "llinatge" i "orc", i a la secció "Endevina d'on són", parlen uns nens de Gàmbia residents a Banyoles.

Tan difícil és el català! Caçadors de paraules

Edu3.cat


En aquest capítol, el programa "Caçadors de paraules" investiga quines dificultats tenen els estrangers per aprendre català. Es tracta de descobrir si aprendre català és tan difícil com diuen. Roger de Gràcia, el presentador del programa, viatja a Vic perquè li assignin una parella lingüística. I Patricia Román, una equatoriana que estudia català, l'acompanyarà al llarg de tot el capítol. El seu recorregut comença a Olost, al Lluçanès. Allà viu la Patricia, que treballa en una farmàcia. A l'escola Terra Nostra comproven quin català parlen els nens petits del poble. A Vic assisteixen a una classe de català per a adults. Fina Anglada, professora de català, diu que els alumnes marroquins tenen molta facilitat per agafar la pronúncia catalana. Roger de Gràcia acompanya la seva parella lingüística al Laboratori de Fonètica de la Universitat de Girona, on analitzen la seva pronúncia per ajudar-la a corregir-ne els errors. Blanca Palmada i Sílvia Llach, fonòlogues, donen lliçons de fonètica a la Patricia. El programa entrevista Mireia Llinàs, especialista en gramàtica generativa de la Universitat Auònoma de Barcelona, que parla de particularitats del català, com els pronoms febles, que poden dificultar l'aprenentatge de la llengua. Roger de Gràcia presenta la Patricia a Jesús Centenera, un empresari madrileny que ha publicat el llibre "Aprenda catalán en 50 minutos: lo que tarda el Puente Aéreo". La Patricia fa de conillet d'Índies. Al diccionari es busca la definició i l'etimologia de les paraules "eixavuirar" i "bàrbar". A la secció "Endevina d'on són", unes nenes d'Aiguaviva de Bergantes, a la comarca del Matarranya, parlen català de la Franja de Ponent.

Com neix una paraula? Caçadors de paraules

Edu3.cat

Les paraules neixen, creixen i moren (i són dignament enterrades als diccionaris). Però, com neix una paraula? Com es difon i com va guanyant terreny? Qui i com li dóna, al final, carta de ciutadania? El programa "Caçadors de paraules" en parla en aquest capítol. El presentador del programa, Roger de Gràcia, visita el festival Sónar, on durant tres dies s'uneixen les darreres tecnologies amb les noves tendències. L'acompanyen dues "coolhunters" (cercatendències), que passegen pel festival buscant paraules modernes. "Quan la teva mare comenci a dir la paraula "fashion"", li aconsellen, "val més que te'n busquis una altra". També entrevista Vicent Partal, director de Vilaweb, que parla de paraules provinents d'internet que s'han adaptat al català, i Xavier Blánquez, crític musical, que comenta la tendència que tenim d'adoptar paraules angleses. Carolina Alguacil explica com es va inventar el concepte "mileurista". Roger de Gràcia recorre en missió d'espionatge l'Institut d'Estudis Catalans, on està a punt d'acabar de confeccionar-se una nova versió del "Diccionari de la llengua catalana". "Caçadors de paraules" mostra un gag dels Monty Pyton, del 1969, en què els internautes s'hi van inspirar per inventar el terme "spam" (correu electrònic no desitjat). A la secció "Endevina d'on són", un habitant de Tàrbena, a la Marina Baixa, parla salat.

Paraules d'amor

Edu3.cat

Aquest capítol de "Caçadors de paraules" analitza amb quines paraules ens diem que ens estimem i si tenim una fórmula estàndard per declarar-nos. El presentador del programa, Roger de Gràcia, s'endinsa en l'apassionant món de la parella, transmet un casament en directe, es dedica a provocar paletes perquè tirin floretes i investiga de quina matèria estan fetes les cançons d'amor. Aquesta vegada el viatge és a Menorca. El cantant Cris Juanico ajuda el presentador a trobar les paraules més tendres i els anglicismes de més dolç record. El cantant menorquí, des del seu estudi de Ciutadella, explica com es fan les cançons d'amor. Amb en Roger, prenen una "pomada" (gin amb llimonada) al port de Ciutadella, passegen pels carrerons de Binibeca Vell i canten una serenata a bord d'una barca. El professor Joan Francesc López explica que la paraula "bòtil" no és un anglicisme, sinó que es fa servir per anomenar una ampolla a les illes Balears. Roger de Gràcia busca al diccionari les definicions i l'origen de les paraules "petó", "floreta" i "fer l'amor". També fa una enquesta al carrer per saber quines paraules amoroses s'usen i quina és la cançó d'amor preferida. El presentador entrevista el músic Pep Sala, que recorda que la cançó "Boig per tu" parla de la Lluna, i el cantant Moncho, que repassa les paraules que ha de tenir una cançó d'amor. A la secció "Endevina d'on són", dues dones alguereses canten una cançó.

Els noms del porc, caçadors de paraules

Edu3.cat

Diuen que del porc tot s'aprofita. També lingüísticament? Des de la matança fins a la cansaladeria, l'animal més estimat dels catalans no para de generar paraules. "Caçadors de paraules" les busca en aquest capítol. A Catalunya hi ha més porcs que persones, una demostració evident de l'estimació que tenim els catalans per aquests animals. Ens hi referim de diverses maneres: "verro", "porcell", "garrí", "gorrí", "truja", "porcella", "porcasta"... El presentador del programa, Roger de Gràcia, viatja a Sineu, a Mallorca, on assisteix a la matança d'un porc negre mallorquí a casa de Tomeu Torres, conegut com a Tomeu de Son Marron. Es veu tot el procés d'esquarterament del porc i l'elaboració de la sobrassada i les llonganisses. A mitja matança, paren per fer un esmorzar a base de "sopes de matances" i "frit de matances". A Sant Llorenç des Cardassar, també a Mallorca, en Roger acompanya el cuiner Tomeu Caldentey a comprar les verdures amb què després prepararà una amanida amb sobrassada. Encara a Mallorca, Biel Mayoral, mestre de magisteri, parla de l'ús i l'origen de l'article salat. Roger de Gràcia també va a una cansaladeria del barri de Sants de Barcelona, on Jordi Joan Alsina, mestre cansalader, mostra totes les varietats d'embotits derivades del porc: "llonganissa", "botifarra", "espetec", "secallona", "fuet", "bull", "enfilall"... A la secció "Endevina d'on són", dues veïnes de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià, expliquen com es fa un arròs amb rata d'aigua. Al diccionari, es busca la definició i l'etimologia de les paraules "porc negre mallorquí", "ensaïmada", "sobrassada" i "rot". Dins l'apartat "Grans moments del català", es rescaten les imatges històriques en què el pintor Salvador Dalí recita l'embarbussament "Una polla xica, pica, pallarica, camatorta i bacarica..."

Cristianisme

Edu3.cat

Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" porta en Dragui a l'època del naixement del cristianisme i de la seva extensió, a la caiguda de l'imperi Romà d'Occident i a l'arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. En l'època d'Octavi August, va tenir lloc el naixement del cristianisme, predicat pels deixebles de Crist a Roma. El cristianisme que predicaven els apòstols es va estendre ràpidament i molta gent, de totes les classes socials, va començar a batejar-se. Els cristians, però, van ser perseguits. La persecució més forta contra ells va ser la de l'emperador Dioclecià, l'any 304, durant la qual hi va haver molts màrtirs catalans, com santa Eulàlia, sant Cugat o sant Feliu. Tot i les persecucions, el cristianisme anava agafant cada vegada més força. L'any 313, Constantí, amb l'edicte de Milà, va permetre el cristianisme, que, anys més tard, va ser declarat oficial a l'imperi Romà. L'any 395, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi Romà entre els seus fills en dues grans parts que mai més no es tornarien a unir: Orient i Occident. Les constants lluites internes van afeblir l'imperi d'Occident, que també va haver d'enfrontar-se a les amenaces dels bàrbars. Els bàrbars eren pobles que habitaven la Germània i no parlaven llatí. Vivien al mig del bosc del pillatge, la caça i el bestiar. Les seves incursions eren cada vegada més freqüents i la gent de les ciutats, que vivia amb por, se n'anava al camp. A les vil·les romanes hi treballava un gran nombre de serfs i esclaus que feien feines agrícoles i ramaderes. El poble bàrbar dels visigots, després de travessar els Pirineus, va entrar a la península Ibèrica. El comandava el seu rei Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, germana d'un emperador romà. L'any 476, Roma va caure en poder dels bàrbars i l'imperi Romà va quedar destruït. Després d'Ataülf, els visigots es van agrupar cap al centre d'Hispània, van establir la seva capital a Toledo i van procurar mantenir la península Ibèrica unificada. Per això els reis es van convertir a la religió catòlica i dictaven lleis juntament amb els bisbes. L'any 711, un gran perill amençava el regne visigot: els musulmans. Després d'haver ocupat el nord d'Àfrica, els àrabs van passar l'estret per ocupar Hispània i van derrotar l'exèrcit visigot prop del riu Guadalete. En menys de sis anys van conquerir tota la Península.

Egipte, l'oblit del passat

Edu3.cat

Egipte

"L'oblit del passat" analitza els diversos factors que han contribuït al deteriorament del patrimoni artístic d'Egipte, com ara l'explotació turística o el fanatisme religiós.


La ciutat del Caire, amb més de quinze milions d'habitants, s'ha convertit en una autèntica torre de Babel, on turisme i ciutadans autòctons comparteixen un mateix escenari.


Fins a la irrupció de la violència integrista, el turisme era una de les majors fonts d'ingressos del país, però el volum de turistes ha anat disminuint progressivament i els ingressos per al país han minvat.


El documental mostra mesquites que, a causa d'haver estat reconstruïdes o, al contrari, abandonades, han perdut el valor arquitectònic i històric. Grafits, deixalles, robatoris són el pa de cada dia en piràmides de tan interès històric com les de Gizeh.


El programa proposa un passeig pel petit comerç de la ciutat, una visita als temples i una ruta per pobles i ciutats al llarg del riu Nil.

Salvador Espriu

Edu3.cat

A través dels seus familiars, el programa ressegueix episodis que van marcar la vida de Salvador Espriu i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Espriu irònic i gran conversador. Salvador Espriu va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), però va viure entre Arenys de Mar i Barcelona (Sinera i Lavínia, respectivamente, en el seu món literari). Entre les seves obres cal destacar "Laia" (1932), "Ariadna al laberint grotesc" (1935), "Antígona" (escrita el 1939 i publicada el 1955), "Primera història d'Esther" (1948), "Cementiri de Sinera" (1946), Mrs. Death (1952) o "La pell de brau" (1960) . Traduït a nombroses llengües, el seu nom va sonar diverses vegades com a premi Nobel. Va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Espriu va morir l'any 1985 a Barcelona.

Joan Francesc Mira

Edu3.cat

Novel·lista, assagista i antropòleg, Joan Francesc Mira (València, 1939) és un dels escriptors de formació humanística més sòlida dins el panorama actual de les lletres catalanes. Ha residit a Roma, París, i també als Estats Units com a professor de la Universitat de Princeton. En el camp de la novel·la, destaquen les seves obres "Borja Papa", "Els cucs de seda", "Els treballs perduts" i "Purgatori", les tres darreres ambientades a la ciutat de València. La seva tasca d'antropòleg s'ha traduït, entre altres aspectes, en la fundació del Museu d'Etnologia de València i en la publicació de molts estudis sobre diversos aspectes de la societat del País Valencià, com ara "Punt de mira", "Crítica de la nació pura" i "Sobre la nació dels valencians"; també cal esmentar el seu assaig històric "Els Borja, família i mite", i les seves traduccions de la "Divina Comèdia" i dels "Evangelis". Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en nombroses institucions culturals de prestigi i col·labora habitualment en diversos periòdics, entre els quals "El Temps", l'"Avui" i "El País". És un dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes actuals.

Les relíquies

Edu3.cat

La Bíblia

Edu3.cat

Cisma d'occident

Edu3.cat

La resurrecció, la mort i l'eternitat

Edu3.cat

Conflictes en nom de la religió

Edu3.cat

Carles Riba, passió i lucidesa

Edu3.cat

Home de riquíssima personalitat, feta de ciència profunda, de sensibilitat aguda, d'entusiasme i de serietat essencials, Carles Riba (1893-1959) va ser un poeta, un traductor i un crític literari enormes. En definitiva, un escriptor. Un escriptor que ha aportat a la literatura catalana moderna: rigor, força, treball, passió i lucidesa. Amb aquest documental coneixem la seva vida i les seves activitats i, a partir d'elles, la seva obra: la poesia, sobretot, però també la traducció, la crítica, els llibres per a infants, etc. Tota una obra indestriable de la seva vida al servei d'un país i de la seva cultura. Els qui el van conèixer i tractar -Jordi i Oriol Riba, Mercè Badosa, Joan Triadú, Joaquim Molas i Joan Perucho- aporten llur testimoni preciós i insustituïble. Els qui l'han llegit i estudiat -Maria Mercè Marçal, Enric Sullà, Jaume Medina i Jordi Casassas- aporten llurs coneixements i reflexions. Tots plegats fan un retrat vivaç, contundent, entusiasta d'aquest gran escriptor que va ser Carles Riba

Turquia, l'oblit del passat

Edu3.cat

Turquia

"L'oblit del passat" mostra el patrimoni artístic de Turquia en un recorregut que passa per Istambul, Pèrgam, la Capadòcia i Nemrut.


Mustafà Kemal Atatürk, el pare de la pàtria turca, va crear la república laica, va repel·lir els grecs i va abolir el soldanat. També va substituir els caràcters aràbics per l'alfabet llatí, va impulsar la modernització del país i la recuperació del patrimoni cultural.


Istambul és una gran metròpoli amb més de deu milions d'habitants. Tot i que la capital administrativa de Turquia és Ankara, la ciutat d'Istanbul en continua sent la capital històrica, a més del pont d'unió entre Europa i l'Àsia.


El programa mostra llocs d'interès d'Istambul, com ara la cisterna bizantina de Justinià, amb 336 columnes; el gran basar o la basílica de Santa Sofia, el monument cristià més emblemàtic d'Orient. La basílica, que ha passat un gran nombre de vicissituds al llarg de la seva història, ha estat restaurada en diverses ocasions.


El recorregut continua a les ruïnes de la ciutat de Pèrgam. L'altar de Zeus, però, va ser traslladat peça per peça a Berlín i està exposat al Pergamonmuseum.


El reportatge fa una parada a la Capadòcia. El paisatge de la regió és el resultat de l'erupció de dos volcans i de l'erosió provocada pel vent, la pluja, la neu i el gel, que hi van modelar unes formes espectaculars, com ara les "xemeneies de fades", entre Göreme i Zelve.


Els habitants de la Capadòcia van convertir les increïbles formacions geològiques en refugis i la població cristiana hi va excavar esglésies.


A la regió és important la indústria de l'ònix, l'alabastre i la ceràmica.


El patrimoni artístic musulmà és visible als diversos caravanserralls que porten fins a la ciutat de Konya, la capital turca de l'islam. A Konya va néixer un corrent religiós místic, el sufisme, i també diversos ordes religiosos, com el dels dervixos giròvags, que veneren el poeta Mevlana. El convent que porta el seu nom és un important centre de pelegrinatge.


L'itinerari finalitza a les ruïnes de Nemrut Dagi, a la regió kurda de Turquia. Després d'un camí dificultós, s'arriba fins a l'espectacular sepulcre del rei Antíoc.

Grècia, Karakia

Edu3.cat